Teorema Teatre (Vespres de la Beata Verge, Cadires) proposen Agamèmnon, una revisió de l’heroi grec, general a la guerra de Troia, quan ja està de tornada de tot, acompanyat a escena de la seva dona, Clitemnestra, i la seva filla, Ifigènia. Un text del poeta grec Yannis Ritsos que compta amb la direcció de Gerard Bidegain.
El gran escriptor ens explica la tragèdia dels atrides ubicant-la al seu temps i escrivint-la en el dur context polític i militar de la dictadura dels coronels. El treball de creació aposta per un trenat dramàtic dels textos Agamèmnon i El retorn d’Ifigènia, també de Yannis Ritsos, que dialoguen amb un espai sonor generat en directe a escena per la mateixa Ifigènia. Poesia i teatre s’uneixen en un espai místic on l’amor a la paraula i a les nostres arrels gregues ressonen fortament i tracten de manera crítica un passat recent i, alhora, la més rabiosa actualitat.
Sinopsi
Ifigènia retorna a casa després de molts anys fora. Anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, on es va produir la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules d’Agamèmnon i les poderoses mirades de Clitemnestra.
El punt de partida és el retorn del rei a l’Argòlida, després de deu anys de guerra i soroll, victoriós però conscient que tota glòria és periple. El seu posat en el fons ens deixa entreveure un home que ve de tornada, no de la guerra, sinó de tot, de la vida en general. Un home amb experiència que, en el moment just abans de ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra, reflexiona en veu alta, amb enorme lucidesa, sobre l’existència.
En aquesta proposta, Clitemnestra i Agamèmnon son rememorats per la seva filla Ifigènia, a qui tothom feia morta després de ser sacrificada pel seu pare abans de la guerra de Troia per obtenir vents favorables.
Els tres membres de la família tràgica es presenten com uns poderosos personatges capaços d’atrapar als espectadors mentre naveguen pel mar de reflexions i frustracions verbalitzats per Agamèmnon.
Català
Ifigènia retorna a casa després de molts anys fora. Anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, on es va produir la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules d’Agamèmnon i les poderoses mirades de Clitemnestra.
El punt de partida és el retorn del rei a l’Argòlida, després de deu anys de guerra i soroll, victoriós però conscient que tota glòria és periple. El seu posat en el fons ens deixa entreveure un home que ve de tornada, no de la guerra, sinó de tot, de la vida en general. Un home amb experiència que, en el moment just abans de ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra, reflexiona en veu alta, amb enorme lucidesa, sobre l’existència.
En aquesta proposta, Clitemnestra i Agamèmnon son rememorats per la seva filla Ifigènia, a qui tothom feia morta després de ser sacrificada pel seu pare abans de la guerra de Troia per obtenir vents favorables.
Els tres membres de la família tràgica es presenten com uns poderosos personatges capaços d’atrapar als espectadors mentre naveguen pel mar de reflexions i frustracions verbalitzats per Agamèmnon.
- Companyia:
- Direcció:
- Autoria:
- Traducció:
Joan Casas - Dramatúrgia:
Gerard Bidegain - Ajudantia de direcció:
Laia Gotsens - Escenografia:
Rafa Haro - Il·luminació:
Alba Paituví - So:
Zúbel Arana - Caracterització:
Alba Paituví - Vestuari:
Alba Paituví - Coreografia:
Cristina Martí Ninot - Disseny gràfic:
Rafa Haro - Fotografia:
Arnau Artigas - Producció:
Teorema Teatre
Festival LOLA - En col·laboració amb:
Oficina de suport a la iniciativa Cultural