La bellesa i l’horror, dues cares de la condició humana, són al centre d’una coreografia que transcorre durant la I Guerra Mundial i que se centra en l’experiència d’un dels molts soldats colonials que van lluitar i morir en el conflicte.
Sinopsi
No es pot parlar sobre l’escena de la dansa contemporània sense fer referència a Akram Khan, un intèrpret que va néixer i créixer a la Gran Bretanya però que té les arrels a Bangladesh. Pocs artistes exemplifiquen com ell la manera en què orient i occident es contaminen i enriqueixen mútuament.
Acostumat a col·laborar amb creadors de les cultures més diverses, practica un estil de dansa que beu tant del kathak, una de les formes de la dansa clàssica del nord de l’Índia, com de la dansa contemporània. Aquesta mateixa mixtura torna a estar present en aquesta coreografia, Xenos, que no només esdevé un punt de connexió entre est i oest, sinó també entre el passat i el present, i entre la tecnologia i el mite.
L’espectacle pren com a protagonista un dels més de quatre milions de soldats colonials, bona part camperols procedents de l’Índia, que van ser mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi Britànic durant la I Guerra Mundial i que van abandonar les seves famílies i cultures per submergir-se en un mar de mort i destrucció. Aquest soldat és un ballarí indi el cos ben entrenat del qual esdevindrà, a les trinxeres, una arma de guerra. En unes condicions en què l’ésser humà es comporta com si fos un déu a la terra, què vol dir ser humà? Encara en som, d’humans?
