Al nostre gust

 

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha la lluna que fa llum.

Els espectadors anem arribant i

omplint tota la sala

de colors i de perfums.

 

Heus aquí la Laura Aubert,Toni Gomila,

Jordi Figueres, Montse Vellvehí,

Ramon Vila i l’Ernest Villegas.

 

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,

de les tristors en farem fum,

que casa en Broggi és casa vostra

si és que hi ha... cases d'algú.

 

Hola! Mouawad, i Calderón,

en Shakespeare i en Molier.

Koltès, el Cyrano i en Manelíc,

Toni Gomila, Antígona, Rosalina,

Els còmics i comediants,

en Hamlet amb en Yorick,

Ibsen, Txekhov i Sòfocles.

 

Benvinguts passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú,

o potser sí, ja me n'adono

que tan sols...

hi faltes tu...

 

Brillant, espectacular,imprescindible!!!!

El segell personal de La Perla 29 s'ha convertit amb els anys en sinònim de qualitat i rigor, aconseguint arribar a un públic força ampli i fidel. En aquesta ocasió, ens presenten una de les seves propostes més arriscades, la qual cosa és d'admirar, ja que l'opció més còmode quan un té exit és repetir fórmules segures i allargar-les al màxim. I, sens dubte, amb aquesta obra demostren que aquest no és el seu estil, ja que aquesta no s'assembla a res del que han fet anteriorment, tot i mantenir l'essència de la companyia en tot moment. De fet, fa un parell d'anys, ens van presentar 28 i mig, un muntatge que naixia a partir de diferents textos i fonts relatives al món de l'art italià, sent aquest un aspecte compartit amb la seva nova proposta, la qual reuneix diferents retalls d'autors teatrals que més els hi agraden. Malgrat això, es tracta de dos muntatges completament diferents i que no cerquen la repetició en cap moment. Així, aquest últim té vida pròpia i, malgrat tenir algun moment no del tot encertat, està realitzat amb rigor. En aquest sentit, els retalls s'aconsegueixen enllaçar amb solidesa des d'un punt de vista atmosfèric, ja que l'obra careix d'argument, demostrant un cop més Broggi el seu domini en aquest terreny. D'aquesta manera, amb un escenari nu aconsegueix crear diferents mons i omplir la gran sala de la Biblioteca a través de l'excel·lent utilització de la llum, una bona direcció d'actors i la creació de diferents atmosferes. Potser, no és una obra al gust de tots o, fins i tot, no acaba de ser del tot rodona en algun aspecte, però val la pena endinsar-se en una proposta diferent i deixar-se emportar per ella, per allò que es diu i per allò desprén, obviant la manca d'un fil narratiu.