Alba (o el jardí de les delícies) de Marc Artigau, amb Lluís Marco, Montse Guallar i Clàudia Riera
La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?
Amb aquesta història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes, el dramaturg Marc Artigau reflexiona entorn de les noves maneres de relacionar-se i de gestionar la situació —sovint aïllada— de l’individu dins la societat. Com funcionen els mecanismes de l’amor, l’amistat, la família i la fe en la societat que estem construint?

Dades útils:

14 de desembre: col·loqui amb Íngrid Guardiola

Durada:
120 minuts

Edat:
No recomanat a menors de 14 anys

Dades útils:

14 de desembre: col·loqui amb Íngrid Guardiola

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Pot la intel·ligència artificial suprimir la soledat ?

Una proposta escrita per Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta.

ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l'era digital i com es viuran en el futur aspectes com l'amor, el sexe o l'amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes.

Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l'art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, "El jardí de les delícies". Alba ha adquirit un sistema d'intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l'ajudi en les tasques domèstiques. Ha decidit que sigui una rèplica d'ella mateixa quan tenia 23 anys.

Claudia Riera és J. la seva acompanyant que ha de guardar els records de l'Alba. És un robot capaç de tenir empatia i que pot fer qualsevol cosa que se li demani, tan física com mentalment i pot ser amiga, amant, serventa i alhora ser magatzem de records i coneixements.

Lluís Marco, és l'home, al que l'autor no ha donat nom. És professor de literatura i havia estat company sentimental de l'Alba. Ara són amics. Queda astorat quan coneix a J. Està veient a l'Alba quan la va conèixer i se'n va enamorar. Aquesta similitud el pertorba profundament.

L'home vol gaudir de la vellesa en companyia de la seva amiga Alba. Ella vol recuperar un passat que se li escapa a través de J. Però, pot la intel·ligència artificial suprimir la soledat ?

Un drama que es debat entre la soledat i la necessitat d'estimar a l'altre i a un mateix.

Un espai escenogràfic d'Emilio Valenzuela que està format per dos mòduls que es mouen construint diferents espais i situacions, al mateix temps que serveixen de pantalles a l'extraordinari desplegament audiovisual de Joan Rodon. Un sistema de projeccions de vídeo sobre vidres hologràfics permeten als actors moure's dins del quadre del Bosco o interactuar amb les imatges prèviament gravades. Un llenguatge visual magnífic.

L’equip artístic el completen David Bofarull en el disseny de llums, Gloria Viguer en el vestuari i Jordi Bonet en el so.

Una proposta que ens ha agradat molt, i ha despertat el nostre interès des del primer moment.

Unes interpretacions magnífiques, que ens hi han transmès la inquietud que provoca l'abassegadora incorporació de la realitat virtual en les nostres vides.

Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu AQUÍ

30/11/2018
Victòria Oliveros Layola

I la ressenya completa a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/12/14/alba-o-el-jardi-de-les-delicies/

14/12/2018
Victòria Oliveros Layola

Podria ser molt bé un capítol de Black Mirror. El text ens trasllada a un futur no gaire llunyà en què els humans són capaços de fabricar androides amb consciència pròpia i dotats d’empatia. La trama planteja dilemes ètics i morals, però sobretot per exposar un dels grans problemes del segle XXI: la soledat, la por d’estar sol i la por de reconèixer aquesta por. Un drama que es debat entre la soledat i la necessitat d’estimar a l’altre i a un mateix. Una obra rodona en tots els sentits. Un intel·lligent text, unes esplèndides interpretacions i una encertada i vistosa posada en escena que mostra la virtualitat de què ens parla l’obra. Una experiència sensorial que no us hauríeu de perdre.

14/12/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Una obra de ciencia ficción. Que nos habla de robots. Robots que sustituyen a amigos, a amantes, que nos facilitan la vida y que hacen todas esas tareas que nunca queremos hacer.
Donde está el límite con la tecnología?
Me ha gustado la obra. Te hace reflexionar y desde el minuto uno me ha atrapado la historia.
Las interpretaciones son maravillosas, destacando el elenco femenino: Montse Guallar maravillosa (me hubiera encantado escucharla hablar durante obras sobre ese cuadro de El Bosco) y Claudia Riera magnífica como robot (a pesar de la peluca horrible de los chinos que le han puesto). Realmente A veces es que parecía que no era humana.
Bravo por la escenografía que sin ser mucho da mucho juego y las proyecciones y vídeos han dado el toque futurista a la obra.
Todo muy Black Mirror, Jajajajaja

13/12/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La intel·ligència artificial protagonista d’Alba al TNC

Una dona jubilada, un home de setanta anys i un robot amb forma de jove de 23 anys són els tres personatges d’Alba, una peça teatral sobre la intel·ligència artificial […]

15 novembre 2018