Albert Arribas: Orationibus #SR
Orationibus #SR és un espectacle creat a partir del llibre Oracions de Santiago Rusiñol i del teatre simbolista de l’autor.
Sinopsi
El jove director posa la creació contemporània al servei de preguntes incòmodes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. Aquesta escena inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la sala, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.
T’ho confesso: la major part de lo que en diuen les conquistes del progrés, no em sedueixen ni m’agraden. La majoria d’invents s’apliquen a màquines de matar. La maquinària moderna ha sembrat el descontent a tots els obrers de la terra.
Aquest progrés tan numèric ha servit per enlairar les mitjanies. Ha servit per disfressar-se de genis els homes que saben aprendre llibres i recitar-los als tontos com si fossin cosa pròpia. Ells ens han tret la major part de les creences, i no els hi agraïm per res.
Al contrari, reneguem de la seva memòria i creiem que, si no vénen altres idees modernes que procurin el benestar de l’esperit com fins ara s’han cuidat dels egoismes del cos, més valia no omplir-los d’una cultura que mata les il·lusions sense fer néixer esperances.
Santiago Rusiñol.
Català
El jove director posa la creació contemporània al servei de preguntes incòmodes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. Aquesta escena inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la sala, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.
T’ho confesso: la major part de lo que en diuen les conquistes del progrés, no em sedueixen ni m’agraden. La majoria d’invents s’apliquen a màquines de matar. La maquinària moderna ha sembrat el descontent a tots els obrers de la terra.
Aquest progrés tan numèric ha servit per enlairar les mitjanies. Ha servit per disfressar-se de genis els homes que saben aprendre llibres i recitar-los als tontos com si fossin cosa pròpia. Ells ens han tret la major part de les creences, i no els hi agraïm per res.
Al contrari, reneguem de la seva memòria i creiem que, si no vénen altres idees modernes que procurin el benestar de l’esperit com fins ara s’han cuidat dels egoismes del cos, més valia no omplir-los d’una cultura que mata les il·lusions sense fer néixer esperances.
Santiago Rusiñol.
- Direcció:
Albert Arribas - Dramatúrgia:
Albert Arribas - Ajudantia de direcció:
Clara Manyós - Escenografia:
Silvia Delagneau - Vestuari:
Silvia Delagneau - Producció:
AMBP
La Veu Humana
Centaure Produccions