Alberto Casado y Rober Bodegas: Pantomima Full

Alberto Casado i Rober Bodegas formen un duo còmic conegut com Pantomima Full que ha tingut un èxit rotund amb aparicions a televisió (La Resistencia o Comedy Central) i al seu propi canal d’Instagram i YouTube, amb els seus curts però molt graciosos sketches.

En aquest show de Pantomima Full, assistim a una continuació dels sketches als que ens tenen acostumats el duet còmic (de fet, alguns dels més cèlebres es reprodueixen mentre el públic s’acomoda dins la sala). Per aquest motiu, el públic podrà veure ampliats algunes de les seves crítiques més exitoses, com són les ventes per “Wallapop” o el fenòmen dels “runners”. Tot i això, Rober Bodegas i Alberto Casado també presenten gags còmics no vistos anteriorment als seus sketches, com aquells que parlen sobre els mags i la màgia o la crítica al positivisme irracional que està tan de moda.

El duet còmic funciona a la perfecció, i la química i el ritme còmic està controlat a la perfecció per aquests dos grans humoristes, consagrats ja després de tants anys d’ofici. Per això, el públic esclata a riure en moments destacats, però manté sempre un somriure al llarg del show. L’humor del duet és cítric, salvatge i modern, però no per això menys valuós: es tracta d’una extensió d’allò al que ens tenen acostumats Alberto Casado y Rober Bodegas (aquest cop sense comentaris desafortunats, com aquells que van implicar-li una polèmica fa un temps).

Es tracta, en síntesi, d’un show còmic d’alt nivell, amb una estructura basada en un “Top de coses que fan ràbia” gràcies al qual elaboren un llistat d’aquells aspectes de la societat actual que són il·lògics i que critiquen des de l’humor. L’humor de Pantomima Full es, en aquest show, molt exitós pels seus fans, que riuen sense parar al veure’ls en acció i desenvolupant àmpliament els seus gags més coneguts. No per això es tracta d’un humor tancat a la seva base de fans, sinó que es tracta d’una comèdia elaborada que fa riure a tot tipus de públic. El show és un èxit rotund, i així ho demostra el seu èxit per tota Espanya i les ovacions al final de cada espectacle.

És innegable que Pantomima Full es un fenómeno viral con el que la mayoría de los visionadores de vídeos de Youtube se ha encontrado en algún momento. Miles de usuarios esperan cada semana para ver los vídeos que van colgando en la mencionada plataforma. En esos vídeos, Pantomima Full (o lo que es lo mismo, el dúo integrado por Alberto Casado y Rober Bodegas, conocidos humoristas y guionistas de televisión) se dedica a mostrar en forma de ácidos comentarios, estereotipos de gente o conductas que todos reconocemos en nosotros mismos o en gente que nos rodea. Todo llevado a cabo desde el nulo uso de un filtro que, en ocasiones, les ha ocasionado alguna crítica (seguro que se acuerdan de la reciente polémica que surgió con un monólogo de Rober Bodegas acerca del pueblo gitano). Supongo que el humor es como todo aquello que es subjetivo: lo que a unos les parece un horror a otros les divierte hasta la médula. A mí, personalmente, teniendo a Gila como el summum del humor, me horrorizan los vídeos de caídas, los ataques personales y las palabrotas sin control que tanto hacen gracia a la mayoría. Pero para gustos están los colores y, en el humor, creo que (casi) todo vale.

En Pantomima Full vamos a encontrar un poco de todo y muy variado, con lo que a mí unas partes me gustaron (5 aplausos) y otras no tanto (2 aplausos). No obstante, lo cierto es que las tres plantas del teatro estaban llenas a reventar (localidades agotadas) y la gente se lo pasó en grande (el chico que se sentaba a mi lado casi se cae una vez del asiento del ataque de risa).

MEMORABLES los sketches del canallita, el runner, el usuario de Wallapop, la taza con mensajes para alegrar tu día, el de los que llevan bandolera (entre los que me encuentro…y a mucha honra) y otros más.

No tan inspirados el del superviviente al incendio, el de Javier Cárdenas (aunque a mí tampoco me guste, ¿qué culpa tendrá su madre?) y el uso excesivo de la palabra “puto” (¿cuántas veces fueron? ¿200?¿300?). Ésos son mis límites subjetivos. ¿Pondrá a prueba los suyos?