Miratge entre amor i passió, Alcina sembla feta a mida per a la pirotècnia vocal i per desenvolupar el caràcter dels personatges d’aquest drama amorós.
Sinopsi
A partir del poema èpic Orlando furioso de Ludovico Ariosto, Händel escrivia una de les seves òperes més populars i inspirades. Plena de fantasia i enginy melòdic, Il caro Sassone va confeccionar —al costat d’Orlando i Ariodante— una de les seves obres més rodones.
Estrenada al Covent Garden de Londres l’any 1735, presenta una història plena d’ecos homèrics on el magnífic personatge de la maga traïda Alcina atreu els herois a la seva illa per seduir-los i oblidar la pròpia terra. La lluita entre Ruggiero i Bradamante per alliberar-se de la bruixa maligna encara ens captiva. Trufada de les pàgines vocals més belles de la seva producció, Alcina, en la seva estrena anglesa, va comptar amb cantants tan importants com Carestini i Negri.
És un risc d’amor pervertit o les delícies d’una passió desenfrenada? Més enllà del tema sobrenatural, el geni de Händel va saber retratar Alcina, potser un dels rols per a soprano més complerts i més ben perfilats de l’òpera, com una dona que pateix: profundament humana i commovedora. Cada ària és un exercici progressiu d’aprofundiment psicològic on el cant de la bruixa vençuda desperta una estranya compassió dins nostre.
Marc Minkowski, director francès i autèntic especialista handelià, sap cercar tots els colors (des de la subtilesa fins a l’ambigüitat) i oferirà una lectura ambiciosa de l’obra en la qual sentiments, màgia i traïció es barregen, no sense una dosi d’humor. Minkowski, amb un bouquet extraordinari de solistes i al capdavant de la seva formació, Les Musiciens du Louvre, sabrà descobrir-nos les emocions i desitjos ocults amb tota l’expressivitat desitjada pel compositor. “Tornami a vagheggiar.”
