Les barreres que separen els grups socials queden reflectides a aCORdo, una proposta que va donar a conèixer al món Alice Ripoll, una coreògrafa brasilera especialment compromesa.

Sinopsi

Quan li van proposar crear un espectacle que expliqués com havia canviat Rio de Janeiro amb les millores urbanístiques impulsades per a grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de Futbol o els Jocs Olímpics, la coreògrafa Alice Ripoll va optar per respondre indirectament muntant un espectacle amb els ballarins, tots negres i residents a les faveles de la ciutat, amb els quals havia estat treballant en els últims anys. Va néixer, així, aCORdo, la paraula que dona títol a aquesta proposta i que tant vol dir “acord, tracte” com “despertar-se”, entre altres significats com, llegit per separat (a-cor-do), “el color de”. I és que els quatre intèrprets d’aquesta proposta coreogràfica procedeixen d’un món i un entorn que segurament no coneixeu en absolut. No és estrany, ja que en les nostres societats el contacte entre grups socials, entre rics i pobres, és mínim i gairebé podríem viure ignorant completament les persones que no pertanyen a la nostra esfera. A Rio de Janeiro, per exemple, els pobres viuen en faveles i els seus moviments estan sotmesos a controls i escorcolls constants amb la finalitat d’intimidar-los i mantenir-los a lloc. Aquests controls funcionen com una mena de frontera i, així, els espectadors d’un muntatge escènic com aquest podem viure en entorns segurs, al marge del caos i la criminalitat, formant part d’un sistema de jerarquies que separa classes i col·lectius. Els intèrprets d’aquesta peça capgiraran aquesta situació per tal de mostrar-nos que l’home que escombra els carrers o la dona que neteja les aules de la universitat a la qual assistim cada dia són, de fet, poetes o cantants de rap, persones malaltes d’amor o ballarins de dansa contemporània… En un espai tancat i restringit, quatre ballarins uniformats crearan un seguit d’imatges i sensacions destinades a trastocar les jerarquies i les relacions a les quals estem acostumats i fer-nos canviar de posició per una estona. Sense necessitat de fer servir les paraules, la dansa s’encarregarà de crear ponts misteriosos i impredictibles entre uns universos aparentment tancats. Qui està robant a qui? Qui comet, de fet, un delicte?

Durada:
Sinopsi

Quan li van proposar crear un espectacle que expliqués com havia canviat Rio de Janeiro amb les millores urbanístiques impulsades per a grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de Futbol o els Jocs Olímpics, la coreògrafa Alice Ripoll va optar per respondre indirectament muntant un espectacle amb els ballarins, tots negres i residents a les faveles de la ciutat, amb els quals havia estat treballant en els últims anys. Va néixer, així, aCORdo, la paraula que dona títol a aquesta proposta i que tant vol dir “acord, tracte” com “despertar-se”, entre altres significats com, llegit per separat (a-cor-do), “el color de”. I és que els quatre intèrprets d’aquesta proposta coreogràfica procedeixen d’un món i un entorn que segurament no coneixeu en absolut. No és estrany, ja que en les nostres societats el contacte entre grups socials, entre rics i pobres, és mínim i gairebé podríem viure ignorant completament les persones que no pertanyen a la nostra esfera. A Rio de Janeiro, per exemple, els pobres viuen en faveles i els seus moviments estan sotmesos a controls i escorcolls constants amb la finalitat d’intimidar-los i mantenir-los a lloc. Aquests controls funcionen com una mena de frontera i, així, els espectadors d’un muntatge escènic com aquest podem viure en entorns segurs, al marge del caos i la criminalitat, formant part d’un sistema de jerarquies que separa classes i col·lectius. Els intèrprets d’aquesta peça capgiraran aquesta situació per tal de mostrar-nos que l’home que escombra els carrers o la dona que neteja les aules de la universitat a la qual assistim cada dia són, de fet, poetes o cantants de rap, persones malaltes d’amor o ballarins de dansa contemporània… En un espai tancat i restringit, quatre ballarins uniformats crearan un seguit d’imatges i sensacions destinades a trastocar les jerarquies i les relacions a les quals estem acostumats i fer-nos canviar de posició per una estona. Sense necessitat de fer servir les paraules, la dansa s’encarregarà de crear ponts misteriosos i impredictibles entre uns universos aparentment tancats. Qui està robant a qui? Qui comet, de fet, un delicte?

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!