Alícia Gorina: Watching Peeping Tom

Alícia Gorina: Watching Peeping Tom

Sinopsi

Alícia Gorina posa a escena el seu pare, el crític de cinema Àlex Gorina, en aquest espectacle sobre la mirada artística, que utilitza el referent de la pel·lícula Peeping Tom

SINOPSI

El protagonista de la pel·lícula Peeping Tom (Michael Powell, 1960), és un realitzador profundament pertorbat obsessionat en captar el terror amb la seva càmera. Segons Martin Scorsese veient aquesta pel·lícula “pots descobrir tot sobre les persones que fan cine”. Aquest espectacle vol ser una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l’art, la veritat del teatre. On comença una cosa i acaba l’altra? On comença una cosa i acaba l’altra en aquest espectacle? És real el que veiem o és una obra de teatre?

‘Quan dirigeixo un espectacle la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís, destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre jo i el meu marit. Aquesta vegada vull fer el viatge a la inversa, vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Soc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada en crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer utilitzant aquest gran referent que és Peeping Tom perquè cal morir per tornar a néixer com a espectadora i com a creadora per reflexionar sobre com la nostra obra som nosaltres i com nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si el que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa?’ Alícia Gorina

Durada:
Sinopsi

Alícia Gorina posa a escena el seu pare, el crític de cinema Àlex Gorina, en aquest espectacle sobre la mirada artística, que utilitza el referent de la pel·lícula Peeping Tom

SINOPSI

El protagonista de la pel·lícula Peeping Tom (Michael Powell, 1960), és un realitzador profundament pertorbat obsessionat en captar el terror amb la seva càmera. Segons Martin Scorsese veient aquesta pel·lícula “pots descobrir tot sobre les persones que fan cine”. Aquest espectacle vol ser una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l’art, la veritat del teatre. On comença una cosa i acaba l’altra? On comença una cosa i acaba l’altra en aquest espectacle? És real el que veiem o és una obra de teatre?

‘Quan dirigeixo un espectacle la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís, destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre jo i el meu marit. Aquesta vegada vull fer el viatge a la inversa, vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Soc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada en crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer utilitzant aquest gran referent que és Peeping Tom perquè cal morir per tornar a néixer com a espectadora i com a creadora per reflexionar sobre com la nostra obra som nosaltres i com nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si el que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa?’ Alícia Gorina

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 4
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi
  • Òscar Marquina i Alós
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga
Articles relacionats
Enllaç copiat!