Paco Mir & Cor de Teatre: Allegro

I suposo que d'això es tracta quan seus a una butaca de teatre. Consumeixo més aviat poca música clàssica, i l'Oh Happy Day no està en el meu imaginari de programes televisius ideals, però l'espectacle m'ha captivat per complet. Paco Mir i el Cor de Teatre han aconseguit crear en Allegro un espectacle divertit i amé, rítmic, molt entretingut i apte per a totes les edats. Les veus immillorables dels 14 cantants a capella se sumen a l'humor triciclero per fer-te passar una bona estona al teatre. Molt recomanable!

Com un sorbet de llimona, perquè és àgil, divertida, musicalment impecable i com el seu nom indica: ràpida i animada, i amb el valor afegit d'una pila de gags intercalats Tricicle style, no en va la dramatúrgia i direcció són de Paco Mir. Les situacions més trivials van encoixinades amb la millor música de Mozart, Debussy, Vivaldi, Boccherini o Bach, sempre cantada a capella. Us deixarà el cos de bon rotllo, no com quan parlen García Albiol, Pablo Iglesias o Albert Rivera. Només per això val la pena anar al Teatre Goya.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

La col·laboració entre Paco Mir i el Cor de Teatre ha resultat ser tot un encert, la qual ens ofereix un espectacle divertit, dinàmic i vocalment impecable. Així doncs, estem davant d'una funció ben dirigida que barreja la música instrumental cantada a capella amb l'humor gestual i que es presenta a través d'una successió d'esquetxos, els quals tenen una continuïtat. En aquest sentit, s'aconsegueix una doble finalitat: entretenir l'espectador i fer-lo gaudir d'un concert a capella. Això es déu a que l'espectacle barreja el teatre amb el que seria un concert, aconseguint crear un espectacle amb veu pròpia i molt ben portat a escena.

Les interpretacions estan totalment a l'alçada de la proposta, destacant una meravellosa direcció musical en la que totes les veus estan totalment coordinades i, alhora, estan executades amb una gran tècnica vocal. Per altra banda, la direcció escènica també és molt bona i en ella es nota la gran experiència de Mir tant en la direcció com a la seva dilatada trajectòria amb El Tricicle. En aquest sentit, sap extreure el millor dels actors i aconsegueix que el teatre gestual brilli a través de gags ben executats i que es fusionin a la perfecció amb la part musical.

“Allegro” és el nou espectacle del grup Cor de Teatre que podreu veure durant tres setmanes al Teatre Goya i que està dirigit a tots els públics.

Es tracta d’un muntatge amb una gran força visual, carregat d’emoció i molt divertit, on uns 14 cantants - actors combinen la música a capella amb teatre gestual, regalant-nos moments realment impagables.

En aquesta ocasió la direcció ha estat de la ma de Paco Mir, integrant de la companyia teatral gestual El Tricicle, que ha posat el seu segell particular i característic a l’espectacle.

Ha estat una combinació de música a capella, teatre, humor i emocions, on el públic ens hem quedat atrapats des d’un bon començament. És una manera diferent i divertida d’apropar al públic a conèixer i gaudir de passatges operístics, àries i cors d’òpera molt coneguts.

“El vol del borinot” de Rimski-Kórsakov, ”Duet Papaguena” de la Flauta Màgica de Mozart, el “Gloria in excelsis Deo” i les “Quatre estacions” de Vivaldi, el “Clar de lluna” de Debussy , el“Duet de les flors” de Delibes,...són algunes de les vint composicions operístiques que han estat interpretades durant la nit.

Rialles i forts aplaudiments.

El públic satisfet vam tornar a casa amb un somriure d’orella a orella.

Després d'Operetta, aquell invent que consistia en reunir un cor musical i dotar-lo d'un argument humorístic a base d'esquetxos, arriba aquest Allegro, que com el seu nom indica és un espectacle fresc, efervescent, alegre... En definitiva, una repetició de la fórmula que busca igualar o superar l'èxit de l'anterior producció, ara dirigida per Paco Mir. Una alenada d'aire fresc en aquest difícil començament de temporada, tot i que potser és un aire que pot passar sense deixar pòsit ni cap gran record. L'humor blanc i inofensiu que s'ha donat a tot el conjunt vol acontentar a massa públics, i al final acaba resultant innocu. Alguns gags, a més, semblen rescatats del vell bagul del Tricicle i res sorprèn, ni per excés ni per defecte. S'agraeix que la història hagi volgut seguir les peripècies d'un noi durant tota una jornada i no s'hagi limitat a connectar gags aïllats, però tot i així el fil és mínim... i es nota. Resumint, estem davant d'un espectacle correcte, familiar i ben executat, en el que destaca la bona interpretació vocal i actoral de Cor de Teatre.

Sembla que els cors estan de moda. Potser arran de l’èxit del programa Oh Happy Day de TV3 o potser per altres qüestions que vénen de més lluny però el cas és que Allegro no és el primer espectacle d’aquestes característiques que es presenta a la nostra cartellera. De fet, aquest mateix grup, Cor de Teatre, ja havia estrenat anteriorment una obra de gran èxit anomenada Operetta. Aquesta vegada, sota la direcció de Paco Mir, la companyia proposa un simpàtic muntatge d’esquetxos musicals, on la lírica es barreja amb la quotidianitat, la paròdia i el teatre gestual. Mir torna a demostrar la seva mestria en el disseny de gags visuals i l’efectivitat del mim i les onomatopeies (acompanyades, aquí, de cançons) aplicades a l’humor. En conjunt, recorda molt, com és inevitable, a l’estil de Tricicle i, tot i això, aconsegueix innovar i caminar per indrets originals, frescos i espontanis. A més, la tècnica vocal de tots els cantants és esplèndida, malgrat que, interpretativament, no tots mostren la mateixa destresa. L’únic inconvenient d’aquest divertimento musical tan entretingut és, en realitat, la seva innocència. Segurament, és el que es busca: un producte per a tota la família. No obstant això, es troba a faltar una mica de mala llet, atreviment temàtic i, en definitiva, incorrecció.