Sinopsi
Una ironia brillant i una desesperança profunda són els elements essencials en l’escriptura del novel·lista i dramaturg Thomas Bernhard, l’última obra del qual, Els meus premis, inspira aquest muntatge.
El seu és un món fascinador on no hi falta l’humor, però darrere d’aquest humor s’amaga sempre una mirada fosca i desesperada sobre la cultura i, en definitiva, sobre l’existència mateixa. Thomas Bernhard no va vacil·lar mai a furgar en les ferides humanes per tal d’estudiar-ne l’abast, tant en peces teatrals tan dures com Ritter, Dene, Voss com en novel·les com Correcció, per esmentar algunes de les seves creacions. La darrera obra que va deixar llesta per publicar és Els meus premis, nou relats on la creació literària i la vida de l’autor troben sovint punts de connexió. D’aquestes històries parteix Pep Tosar per parlar de l’obra i de l’existència mateixa d’un escriptor que, curiosament, odiava els premis i que, tot i no refusar-los ni negar-se a rebre’n la dotació, sovint irritava els qui li havien concedit amb els seus àcids discursos d’acceptació.
