Sinopsi
A partir del guió de Persona, un dels grans films del segle XX, i seguint el consell de Bergman mateix que ens incita a “disposar lliurement del material editat”, fem un viatge col·lectiu per les emocions de dues dones que recerquen la seva identitat.
L’amor, la maternitat, les misèries del món contemporani, el buit existencial, el teatre com a ficció i com a mentida… Una capbussada pertorbadora en l’ànima a través d’una actriu, Elisabeth, que renuncia a la parla i que es trasllada amb la seva infermera, Alma, a una casa solitària. Els silencis d’una els omplirà l’altra amb un torrent de paraules que l’actriu absorbirà de manera gairebé vampírica, com si preparés un dels papers que acostumava a interpretar. Les personalitats de totes dues s’acabaran fonent, en una relació de vegades sàdica i fins i tot eròtica en la qual descobrirem la discordança entre els actes dels personatges i els seus autèntics desitjos.
