Fundació Òpera Catalunya: La Bohème

Ahir vaig estar a l’Auditori de Cornellà per veure aquesta Òpera de Giacomo Puccini amb què la Fundació Òpera de Catalunya ha iniciat la programació d’aquesta temporada com a homenatge als 100 anys de la seva mort.. L’acció transcorre al barri llatí de París però la Fundació ha optat per mantenir la mateixa ubicació però ambientar-la a la dècada dels seixanta del segle XX amb la qual cosa el vestuari de tots els participants és com es vestia en aquella època. Fa molts anys que en veig totes les produccions i crec que l’escenografia en especial la del primer i segon acte és molt fluixa i millora una mica la del tercer i quart. L’Orquestra Sinfònica del Vallès dirigida per Daniel Gil de Tejada fantàstica com sempre, llàstima que aquest teatre no tingui fossar perquè el so millora. Molt bé el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell encara que la seva actuació no és gaire extensa. I pel que fa als cantants, m’ha agradat la soprano romanesa Suzana Nadejde com a Mimí, el tenor mallorquí Antonio Lliteres com a Rodolfo, molt més el baritono sèrvi Milan Perisc com a Marcelo i en menor mesura la soprano cubana Sabrina Gárdez com a Musetta. Una molt bona tarda d’òpera.

Ahir vam estar a l’Atrium de Viladecans per veure aquesta òpera de G. Puccini dins de la gira per diferents auditoris de Catalunya que realitza l’Associació Amics Òpera de Sabadell i que han reposat ja que l’any 2013 ja la van representar i també vam poder veure. Una òpera verista, de la qual Puccini era un dels màxims exponents, que ens situa a Paris, en aquest cas en el segle XX i ens explica la història d’uns artistes bohemis que com a tals viuen una vida precària però feliç i l’amor de dos d’ells, Rodolfo i Marcello amb una brodadora Mimi i una antiga amant de Marcello, Musetta. Mimi pateix una malaltia incurable que acaba amb la seva commovedora mort i que l’ha convertit en una de les morts més famoses representada en una òpera. Musicalment La Bohème obra mestra de Puccini, té àries d’una extraordinària bellesa que converteixen el cant en un parlat amb música. i així ho va entendre perfectament l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Daniel Gil de Tejada, que en cap moment va eclipsar la veu dels cantants. L’escenografia com ja és habitual a la AAOS, molt acurada encara que en aquest cas i al no disposar de mecanismes com els grans teatres d’òpera, va caldre fer els quatre canvis de decorat manualment, el que va allargar la durada però vaja que no té més importància. Els quatre personatges principals, Maite Alberola (Mimí) magnífica amb una veu potent i expressiva, Enrique Ferrer (Rodolfo) va estar irregular i encara que va anar millorant no em va acabar de convèncer, Maria Miró (Musetta) molt afinada i molt convincent en la seva intervenció en el quart acte, i magnífic Enric Martínez-Castignani tant cantant com en la part actoral. Molt correctes els altres bohemis, tot i que van comptar amb la col·laboració del veterà Dalmau Gonzàlez (Benôit/Alcindoro) i és ben cert que l’edat no perdona. Encara que té poc contingut molt bé com sempre el Cor així com la Coral de l’Agrupación Pedagògica Sant Nicolau. Una esplèndida nit d’òpera.