Amnèsia - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Amnèsia és una comèdia del dramaturg argentí Nelson Valente sobre les dificultats d’entendre’s en el si de la família. Amb un humor negre i corrosiu, l’autor i director argentí ens planteja un tema delicat però inevitable: I ara, qui cuida la mare?

Sinopsi

Els diferents membres d’una família s’han d’enfrontar al fet que la mare, puntal de la família, necessitarà ajuda a partir d’ara perquè ja no podrà viure sola.

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 14 anys

Sinopsi

Els diferents membres d’una família s’han d’enfrontar al fet que la mare, puntal de la família, necessitarà ajuda a partir d’ara perquè ja no podrà viure sola.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Èxit assegurat!

Amnèsia és la primera coproducció entre la Sala Trono i el TNC.
Un muntatge escrit i dirigit per Nelson Valente, un dels dramaturgs argentins més estimat a casa nostra. El loco y la camisa, El declive, Sólo llame para decirte que te amo, Els gossos o Pols de diamant són algunes de les seves obres que s'han programat a Barcelona. Totes han rebut molt bona crítica (premsa i públic).
La versió al català d'Amnèsia la signa en Joan Negrié, un dels sis intèrprets que hi surt a l'obra. De fet, no és la primera vegada que Negrié tradueix un text de Valente; ho va fer amb l'obra Els gossos que vam poder veure el 2020 a La Villarroel.
El tàndem Nelson Valente (direcció) i Joan Negrié (traducció) funciona a la perfecció.
Pel que fa a la interpretació, la tria és del tot encertada. Quin gran equip! Mercè Aránega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Joan Negrié, Victòria Pagès i Biel Rossell. Brutals! No puc dir que aquesta o aquell ho fa millor que aquest o aquella. Tots, absolutament tots, són genials, extraordinaris. Ens regalen moments realment hilarants. Equipaç!
El tema central d'Amnèsia, com en la majoria de les seves obres, és la família. Es tracta d'una tragicomèdia que ens fa reflexionar sobre la pèrdua de la memòria (personal i col·lectiva), i sobre les dificultats d'entendre's entre els diferents membres d'una família a l'hora d'enfrontar-se al fet que la mare, puntal de la família, necessitarà més ajuda i atenció.

Valente tracta la memòria a partir de l'amnèsia i posa com a protagonista una mare amb problemes de memòria i uns germans que al llarg dels anys han anat construint un record selectiu per viure més tranquils. Drames habituals d'una família qualsevol, en la que moltes persones s'hi poden reconèixer.

Tot i que el tema central és la pèrdua de la memòria de la mare es toquen altres temes com els traumes i conflictes, els ressentiments, les inseguretats, els secrets, les pors, la solitud, el desig i les il·lusions, el fracàs, la pèrdua de confiança, la culpabilitat, els dubtes morals, el sacrifici, la necessitat de canviar i la pèrdua de la identitat que es veu absorbida per la malaltia.

Us aconsello que compreu de seguida les entrades abans no s'exhaureixin.

12/05/2024 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Qui és Lorca?

Nelson Valente ja és un director argentí de referència a Barcelona, almenys a dia d’avui. Al llarg del temps n’hem tingut d’altres (Daulte, Veronese, Tolcachir, etc.) però ara li toca a ell defensar l’herència argentina del teatre petit, sobre conflictes familiars, comptant amb intèrprets d’allà (El loco y la camisa, El declive, Silvia) però de tant en tant amb alguns d’aquí (Els gossos) i fins i tot dirigint textos que no li són propis (Pols de diamant, Els rapinyaires). I ara li ha tocat el torn d’estrenar al TNC, apostant pels temes que més bé se li donen i posant la memòria –o la manca d’ella- com a motor essencial d’un text costumista, a camí entre la comèdia i el drama més quotidià.

L’obra comença, com no podia ser d’altra manera, amb una escena familiar cridada –potser massa- i volgudament confosa. Ningú escolta al del costat, com passa moltes vegades, i no serà fins a l’aparició de la mare que sabrem quins són els objectius i les aspiracions dels fills. És precisament amb la presència de la mare (grandiosa Mercè Arànega) quan es donen les escenes més encertades, les referències lorquianes i els petits monòlegs finals de diversos personatges, autèntics cops d’efecte que deixen ben noquejat a l’espectador. Escenes de gran efecte que venen avalades per actrius i actors de primera, des de les increïbles i sempre eficaces Mírima Iscla, Victòria Pagès i Marcia Cisteró, fins a Joan Negrié i Biel Rossell.

Aquesta és la primera producció entre el Teatre Nacional de Catalunya i la Sala Trono, un dels referents teatrals a la ciutat de Tarragona des de fa més de 20 anys. Segurament per les dimensions de la sala tarragonina, el muntatge s’ha pensat com un espectacle de petit format i això es posa en evidència en la Sala Petita del TNC... que de petita no en té pas res. Es nota que sobra espai, que s’ha omplert sense sentit amb caixes de mudances i que només serveix com a sala d’espera pels actors que surten d’escena. Un petit contratemps sense importància per a una obra que tindrà llarg recorregut i que, de moment, ja ha esgotat entrades abans d’estrenar-se.

25/05/2024 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
Victòria Oliveros Layola

Vesteix de rialles els problemes d’una família que ha de fer front a la malaltia mental de la matriarca de la família. Cosa que ens pot tocar a tots com és el tema de com gestionar la cura dels nostres grans quan no es poden cuidar per ells mateixos. Divertida, tendra, real i on el pitjor de l’ésser humà surt a la llum. Un festival que causa el somriure, més aviat amarg, de l’espectador i que es beneficia d’unes poderoses actuacions, entre elles la de Mercè Arànega, un cop més incommensurable. Interpretacions magnífiques amb un repartiment esplèndid que doten de comicitat i dramatisme cadascun dels seus actes. Ole, ole!!!

01/06/2024
Josep OS

Ahir vaig estar al TNC veient aquesta obra del director argentí Nelson Valente i que ens parla de conflictes familiars i més concretament de la cura dels nostres éssers grans quan ja no es poden valer per si sols i en aquest cas pateix una malaltia mental que fa que tingui moments de lucidesa i altres en què no reconeix ni els seus fills. El desencadenant, la filla que conviu amb ella i demana als germans que col·laborin a cuidar la mare i així pugui ella tenir un mínim de vida social i sortir al carrer, cosa que actualment no pot fer. La negativa per part dels germans i les seves parelles posa en joc el seu egoisme i acabarà sent el detonant on sortiran a lluir tots els draps bruts de la família. El tema s’ha vist en infinitat d’obres i Valente en aquest cas ho ha volgut dotar d’un humor negre i corrosiu que per minorar alguns moments podria valer, però quan les bromes que n’hi ha i moltes van dirigides directament a la malaltia m’han semblant fora de lloc i inadmissibles. Veure part del públic rient d’una cosa que no tenia cap gràcia m’ha incomodat i en alguns moments m’ha fet ràbia. Les interpretacions, però, magnífiques destacant la Miriam Iscla i la Mercè Arànega tot i que la resta Màrcia Cisteró, Joan Negrié. Victòria Pagés i Biel Rossell cadascun en el seu personatge estan de nota alta. Em sap greu però les bromes i les rialles m’han sobrat.

30/05/2024
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Mi experiencia con el teatro argentino es que son especialistas en hacer muy buenas comedias que tratan temas sociales y familiares y que finalmente te dejan el corazón destrozado. Y esta obra no es una excepción.
Amnèsia viste de risas los problemas de una familia que tiene que hacer frente a la enfermedad mental de la matriarca de la familia. Algo que nos puede tocar a todos como es el tema de cómo gestionar el cuidado de nuestros mayores cuando no se pueden cuidar por ellos mismos.
Divertida, tierna, real y donde lo peor del ser humano sale a relucir.
Interpretaciones magníficas con un reparto espléndido que dotan de comicidad y dramatismo cada uno de sus actos.
Bravo!

16/05/2024

Deixa la teva opinió