Amor & Shakespeare - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’Els dos cavallers de Verona; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de Molt soroll per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames de Treballs d’amor perduts… Parelles d’amants com aquestes omplen les obres teatrals de Shakespeare, del naixement del qual es va celebrar el 450 aniversari el passat 2014. Totes aquestes parelles representen algunes de les moltes maneres en què esclata i es manifesta l’amor i que poden anar dels idil·lis encisadors als amors galants i superficials, de les astúcies gens netes a les hostilitats aparents que amaguen les febleses.

Aquestes històries, interpretades ara per un planter excel·lent d’actors i actrius, es van escriure fa quatre-cents anys però els sentiments amorosos i les seves manifestacions amb prou feines han canviat.

Els conflictes sentimentals retratats per Shakespeare desfilaran davant dels nostres ulls amb les intervencions del personatge d’un observador burleta, el clàssic fool shakespearià i amanits amb la presència de la música i les cançons. Les mil cares de l’amor, segons el dramaturg més gran de tots els temps.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Trepidant

Crec que és el qualificatiu exacte per aquest Shakespeare que en són tres. Penso que Guillem-Jordi Graells i Josep Maria Mestrs han sabut agafar-li la mida exacte per fer-l'ho amb rigor i en conya. Felicitats. Excel·lent tot; posada en escena interpretacions, escenografia, vestuari (i perrucari)... en fi, quan agafes un paio com el d'Stratford i el fas bé, el resultat és impagable. Jo encara flipo de veure el Boixaderes, seriós, cenyint una espasa de fusta a la cintura, o veure a tota la penya ballant i tocant la pandereta, i en canvi l'obra s'ha fet amb tot el respecte i el màxim rigor.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

19/07/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Teatre dins del teatre

Era una de les primeres propostes del Festival Grec que vaig comprar; per l’espai màgic del Teatre Grec, per tractar-se d’un Shakespeare, que em fascina i pel magnífic repartiment. La veritat es que no em vaig equivocar.

Guillem-Jordi Graells en la dramatúrgia, Josep M.Mestres en la direcció i Joan Sellent en la traducció dels textos, han fet un muntatge original i divertit.

Tot ha estat increïble, l’escenografia i posada en escena meravelloses, l’espai ja té aquell encant especial però amb la recreació d’un jardí que us haig de dir… fantàstic, el vestuari és espectacular i original , les interpretacions extraordinàries, la música, la il·luminació , … en definitiva, tot ha estat genial !!!

Tres tastets de les obres “Els dos cavallers de Verona”, “Molt soroll per no res” i “Treballs d’amor perduts”, sentiments amorosos i conflictes sentimentals, passió, desitj, desaire, indiferència… meravellós !!!. Totes aquestes obres es creuen entre elles, els actors ens interpreten a més d’un personatge, és divertit i esbojarrat, tornem a veure teatre dins del teatre.

Les interpretacions han estat totes excel.lents, brillants, però per buscar-li els tres peus al gat m’agradaria puntualitzar la meva opinió. Les dues actrius que més m’han sorprès han estat la Sílvia Bel i la Rosa Renom, que he flipat amb elles. En Jordi Boixaderas sens cap dubte ha tornat a destacar i demostrar el gran actor que és. L’Àlex Casanovas i en Joel Joan fan una interpretació extraordinària, però… segueixen en el seu rol de sempre, les mateixes cares, la mateixa dicció i tarannà a l’hora d’interpretar, i a mi personalment això ja no em convenç. La Laura Aubert ha estat sensacional com sempre; a part de la quantitat de papers i canvis de personatge que ha fet, no ens deixa de sorprendre la magnífica actriu que és, però… m’agradaria veure-la fent un paper seriós !!!.La resta d’actors Ariadna Gil, Mercè Pons i Roger Casamajor, han estat espectaculars.

En fi, que m'agradat molt, molt i molt.

21/07/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La cara amable de Shakespeare

Una de les característiques més representatives del teatre de Shakespeare és la seva amplitud de facetes. Tan gran és l’abast de la seva obra (des de les tragèdies més solemnes i transcendentals passant per les comèdies més festives o drames històrics de pes) que, fins i tot, existeixen teories que defensen que van ser escrites per diferents persones. Amor i Shakespeare, amb un esperit entre lúdic i didàctic, fa una recopilació de la cara més amable del dramaturg anglès, fusionant en un sol espectacle Els dos cavallers de Verona, Molt soroll per no res i Treballs d’amor perduts. L’aposta era arriscada però l’excusa del teatre dins del teatre i la seva predisposició a l’entreteniment la deixen lliure de feixugues pretensions intel·lectuals que podrien haver-la llastrat.

En aquest sentit, la dramatúrgia a càrrec de Guillem-Jordi Graells sap equilibrar el cúmul de trames amoroses i embolics per fer digerible el plat i aconseguir que tot s’entengui i estigui ben dosificat. Cal tenir en compte que un bon repartiment d’actors i actrius amb les taules de Jordi Boixaderas, Joel Joan, Ariadna Gil, Mercè Pons, Àlex Casanovas o Rosa Renom, entre d’altres, suma molts punts a favor per tal que la maquinària funcioni: els gags, el ritme, els diàlegs, les reaccions...

No obstant això, resulta inevitable una certa sensació de zapping shakespearià que, si bé s’ha construït amb respecte i dirigit amb bona mà per part de Josep Maria Mestres, no deixa d’olorar a producte de mercadeig que busca vendre entrades. Per tant, malgrat la simpatia del muntatge, en realitat, no aporta res que no podria aportar qualsevol comèdia de Shakespeare per si mateixa. Potser el públic encara no ha après que les obres d’aquest mestre victorià són, en essència, de vocació popular i, així, inherentment comercials. Si és així, potser caldria trobar la manera de fer-ho saber a la gent sense necessitat de recórrer a aquest tipus de fórmules.

01/11/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Shakespeare Remix

Agafar tres comèdies de Shakespeare i barrejar-les en un sòl espectacle és agosarat i fins i tot temerari. En aquest sentit, val a dir que Guillem-Jordi Graells ha aconseguit crear -amb l'excusa de la representació dins de la representació i el recurs del presentador- una obra més o menys coherent que funciona per si sola. Ara bé, al final és inevitable que ens acabem fent la gran pregunta: ¿valia la pena aquest esforç o hagués estat millor desenvolupar del tot una de les tres peces? Sembla com si no es confiés en cap de les obres per separat, com si s'hagués fet un recull dels millors moments... La veritat és que raons no en faltarien a l'hora de defensar aquest argument, però ningú té el valor de dir-ho... i al final tot queda en una mena d'invent innecessari i poc justificat.

La representació també té el gran atractiu d'ajuntar a una bona colla de caps de cartell, o dit d'una altra manera, actors i actrius que per si sols són capaços de tirar endavant un projecte teatral i captar l'atenció dels espectadors. Aquí els tenim tots junts, ajudant-se i col·laborant per aconseguir una interpretació homogènia i d'alt nivell. Seria difícil destacar-ne a uns per sobre dels altres, i això sempre és bona senyal. D'altra banda, la direcció de Josep Maria Mestres és eficaç i molt centrada en les actuacions, però l'escenografia i la il·luminació, en canvi, semblen fetes de compromís i donen un aspecte una mica avorrit. Només el gran treball de vestuari, caracterització i perruqueria aixequen el nivell estètic d'aquesta funció que es recordarà, especialment, pel seu planter de luxe.

08/10/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Amanida shakespiriana

Després del pas pel Festival Grec d'enguany, l'obra que ret homenatge al dramaturg anglès torna a la nostra ciutat per fer temporada, tot i que només durant cinc setmanes. I ho fa amb un repartiment coral com el que poques vegades ens trobem a la cartellera, el qual conté en la seva totalitat primeres figures del nostre teatre.

Llegint el títol, un pot deduir perfectament el que va veure. Aquest no enganya a ningú i, sens dubte, es tracta d'un gran reclam amb el que podrem revisitar el teatre clàssic. No obstant, trobo que s'ha tret poc suc de la idea proposada, ja que fusionar tres obres diferents de Shakespeare deixa un regust estrany, ja que ni estàs veient teatre clàssic en essència, ni tampoc per ser justos el que seria una obra del tot nova. En aquest sentit, per una banda, el procés d'adaptació dels tres clàssics resulta impecable i el resum ampli que es fa de cada obra és del tot adequat. Però, per altra banda, no és vol forçar la inventiva i s'opta per deixar parlar els clàssics per si sols, buscant una excusa de poc pes narratiu per enllaçar les tres obres de Shakespeare. Així doncs, s'opta per jugar segur, sense possibilitar que es destripin els clàssics amb alguna idea nova, però un té la sensació d'estar presenciant un homenatge una mica descafeinat, gratuït i poc valent.

La posada en escena de Josep Maria Mestres es fusiona perfectament amb el classicisme, presentant-nos les històries d'una forma dinàmica i traient partit dels seus actors, entre els que destaca una gran Sílvia Bel. També em sembla molt encertat l'ús minimalista que es fa de la música en directe, la qual esdevé l'acompanyament perfecte per una funció en la que es pot gaudir d'un dels dramaturgs més grans de la història i, alhora, d'una obra que en general ens farà passar una bona estona.

05/10/2015
Maria Garcia

Mirant el títol ja saps quin serà el tema i veient l’equip d’actors també saps del cert que ho faran bé. I és així, són brillants.
Els dos cavallers de Verona, Molt soroll per no res i Treballs d’amor perduts són les tres obres de Shakespeare que es veuen lligades i presentades amb un total dinamisme que et fa entrar de ple dins la situació amorosa de cada d’una d’elles.
La utilització d’instruments musicals en directe és un punt bastant interessant i atractiu, així com posar-se a cantar o ballar. Tot molt ben coordinat a fi de que l’espectador sempre estigui connectat amb l’espectacle.
Destacar l’increïble vestuari. L’elegància dels vestits t’absorbeixen i la facilitat de les actrius per moure’s amb ells és totalment sorprenent.
Cal dir que Sílvia Bel i Jordi Boixaderas aconsegueixen ser les estrelles. Els dos atreuen al públic amb la seva acidesa i domini absolut dels seus personatges.
Realment l’obra és entretinguda i pots trobar-hi tan escenes íntimes i peculiars com d’altres plenes de colors, jocs i paraules.
Val la pena anar-hi!!
Aquí les meves crítiques: https://amoralteatre.wordpress.com/

20/12/2015
Hebert Parodi

“Amor & Shakespeare” al Poliorama.
Millor del que esperava (creia que seria un Shakespeare Gold o recopilatori de petites escenes), que tant crític com sóc és dir molt. Una ben trobada manera de lligar fragments, els amorosos, de tres obres, amb coherència narrativa i desenllaç. Jo sóc més clàssic i voldria veure les obres senceres però la veritat és que el conjunt funciona, amb escenes de diferents tipus d’amor.
A destacar l’adaptació del text que ha fet el Guillem-Jordi Graells que no perd en cap moment la riquesa de l’original i t’omple de ganes d’agafar els llibres. També un vestuari i perruques ben espectaculars.
Obra (massa) coral amb repartiment farcit de bons noms. El millor, sense dubte, la Laura Aubert (em desperta sentiments oposats: m’encanta com fa una mica de bufó però crec que mereix interpretar també altres registres) i, com no, el Boixaderes. També bé la Rosa Renom, l’Àlex Casanovas, la Mercè Pons (llàstima, amb poc paper) i l’Aleix Albareda en un paper poc donat al lluiment. El Joel Joan fent una altra vegada el mateix personatge de sempre amb els tics marca de la casa però que està clar que agraden i l’Ariadna Gil en una interpretació molt,molt plana. La Sílvia Bel té un paper molt agraït que sembla que podria donar una mica més de sí.
He trobat que hi ha moments que el text s’interpreta massa ràpid, el que pot fer perdre algun matís, ja que està tan ben escrit i adaptat, que cap paraula és sobrera.
El que no m’ha agradat ha estat la inclusió forçada de cançons (només una aporta quelcom, la del Joel Joan i la darrera és bonica, però…) i , especialment, el to de comèdia per sobre de tot que s’ha buscat i reforçat amb el ball de les panderetes, per exemple. Crec que les escenes, el tema tractat, ja era prou interessant i capta l’atenció dels espectadors sense buscar rialles fàcils.

05/10/2015
Carmen Varela

La vaig veure al Grec i crec que val la pena ,text i vestuari magnífic,molt dinàmica.
Recomanable.

15/09/2015
Elizabeth Garcia Perez

La he visto durante el Greg. Fantástica puesta en escena, en el lugar maravilloso que es el Teatre Greg, con un juego de luces que rendían el escenario natural aún mejor, si es que es posible. El vestuario, maquillaje, pelucas… genial. Los actores también muy bien, total que me ha encantado. Me alegro que ahora la pongan otra vez.

14/09/2015
Llorenç Prats Canals

LA KERMESSE D’UNA NIT D’ESTIU.
Feia bo el diumenge a la nit al Teatre Grec, el temps i el lloc ideal per fer una bona festa. I això és el que ens van proposar la colla d’arreplegats de primera categoria que van jugar, talment com si fossin criatures, amb les facècies sempre vives, sempre amb segones intencions, de l’exhuberància poètica de Shakespeare. Llàstima que hagués d’acabar les històries, sempre ho fa de pressa i corrents, o mata tothom o casa tothom, coses del teatre comercial de l’època.
Jo vaig xalar de valent,i, per les cares de la gent quan sortíem, diria que tothom. Moltes gràcies per la vetllada.
Després, diumenge a quarts d’una (ni metro, ni taxis, ni cap nit bus que ens anés bé), vam haver de tornar a peu a casa. Un dia Barcelona deixarà de donar el cul a Montjuïc, oi senyora Colau? En fi, cansats, però contents.
Nota. La Laura Aubert estava esplèndida, com sempre, però algú hauria d’anar pensant a donar-li papers d’altres registres (que estic segur que els té), sinó l’encasellarem i ja sabeu què passa.

20/07/2015

Deixa la teva opinió