Sinopsi
Jo sincerament no ho sé, no l’he vist i no puc dir com és… La freqüento, això sí, la freqüento tot el que puc, però no sé com és… Me la imagino ufana i lleugera com una ploma, prima i astuta, gruixuda i etèria, afilada i mordaç, entremaliada, eixerida, gordeta i bona, molt bona, sempre disposada a treure’t el millor. Amb ella no has d’anar amb compte, ni pors, és distesa i jovial, amistosa i riallera… Si per ella fora…, si per ella fos no hi hauria guerres…
Estiguem alerta per deixar-la passar… i no fa falta tenir les portes obertes… Ella entra sense cridar… Anem a rebre-la amb un fort aplaudiment… Senyores i senyors, amb tots vostès. El riure (Guillermo Benito)
