Amy (& the orphans) - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Amy (& the orphans) és un espectacle estrenat a l’Off Broadway el 2018, i que ara adapten i dirigeixen Xavi Álvarez i Neus suñé.
L’autora nord-americana Lindsey Ferrentino va dedicar aquesta obra a la seva tia morta Amy Jacobs, amb síndrome de down. L’autora escriu una peça en la qual no existeixen ni jutges, ni culpables, ni víctimes i en la qual no hi ha lloc per l’actitud paternalista. És una comèdia/road-trip amb un ritme vertiginós i amb uns diàlegs al més pur estil Neil Simon. Sota aquest plat fàcil de pair ens trobem amb una obra que aborda un tema espinós: el tracte inhumà que rebien les persones ingressades en les residències estatals nord-americanes. Una obra inèdita fora dels Estats Units que per primera vegada es representa a Barcelona a càrrec de la CIA. La Niña Bonita.

Sinopsi

Després de la mort del seu pare, dos germans amb dubtosa estabilitat emocional es reuneixen amb Andy, el seu cinèfil germà, que porta internat tota la seva vida en una residència per a persones amb síndrome de Down. Els tres junts més la inesperada presència de Kathy, la cuidadora d’Andy, s’embarquen en un viatge amb cotxe per l’autopista. En el camí es trobaran amb centres comercials, retencions de trànsit i més d’un drama familiar. Tancats en un karaoke en el restaurant favorit del seu pare, es revela l’esdeveniment que va canviar les seves vides i la realitat indiscutible que l’Andy és l’únic de tots ells que sap exactament el que vol.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

La maduresa i el valor en la discapacitat

Lindsey Ferrentino dramaturga nord-americana va estrenar aquesta obra a l’Off de Broadway encara no fa un any i la Companyia resident “La Niña Bonita” fundada al 2015 ha aconseguit els drets d’autora per estrenar aquesta obra a Barcelona.

Amb el millor estil de Jack Kerouac o altres obres i novel·les que s’han fet o escrit a EEUU sobre viatges per carreteres interminables, els quatre protagonistes d’Amy emprenen un viatge amb cotxe per anar a l’enterrament del pare dels tres germans. Una altra obra de germans que es retrobem a la mort del pare i que aprofiten aquest moment per parlar de les seves inestables i solitàries vides. En aquest cas, una de les germanes té una síndrome de Down (Amy), ha viscut en centres subvencionats per l’estat des de molt petita i és la que dona nom a l’obra. Com acostuma a passar a EEUU, les distàncies són molt grans, les famílies estan molts separades, es troben molt de tant en tant i algunes només pel Thanksgiving Day.

Sabia que l’actriu era una noia amb la Síndrome de Down. Era una aposta perillosa i valenta ja que feien servir un material sensible que podia explotar a l’escena, que podia sobrepassar els límits del respecte i la tolerància.

Res d’això passa. L’obra, basada en un personatge real, la tia de l’autora, dona veu a una part de la societat que durant molt de temps ha estat invisible. De tots els personatges, Amy és la més segura, l’única que ho té tot clar, que accepta la mort dels pares amb tranquil·litat, la que sap què vol, com, on i amb qui vol viure. Amy té una discapacitat però té una vida plena i satisfactòria que contrasta amb la inseguretat dels germans, els seus sentiments de culpa i la seva mal viscuda i insuportable soledat. La suposada fragilitat d’Amy és fortalesa i determinació i això és la part més bonica i tendre de l’obra. Aconsegueix amb un acte de maduresa aprofitar la mala experiència institucional per convertir-la en un creixement personal que admira als seus dos sorpresos germans.

L’actriu amb síndrome de Down (Odile Fernández) ho fa meravellosament bé i està absolutament integrada en el seu paper i a l’obra.

Xavi Alvarez i Neus Suñé són els directors i actor/actriu a l’hora. Neus Suñé és Kathy, la treballadora social del centre on està vivint Odile, representa a una dona dura, endurida, seca i aparentment distant però es va demostrant mica a mica que és una gran professional i que ha establert una relació de complicitat amb Amy que els germans, evidentment, no tenen. És destacable també l’actuació de Roser Batalla (la germana d’Amy), actriu veterana, coneguda en teatre, TV i cinema. No ens ha sorprès la seva expressivitat i la manera com canta a Frank Sinatra que ens transporta al NY dels anys 70.

Aquesta peça ha estat presentada com a comèdia potser per la comicitat d’algunes situacions. Jo no crec que sigui una comèdia. En tot cas, valoreu-ho vosaltres mateixes.

07/02/2020
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Persones

“Amy and the Orphans” escrita per Linsey Ferrentino, es va estrenar a l’Off de Broadway l’any 2018.

La versió que es pot veure al Versus Glòries la dirigeixen Xavier Álvarez i Neus Suñé, que juntament amb Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés i Lorea Uresberueta, formen part del repartiment.

L’obra sorgeix després de la mort d’Amy, una tieta de Linsey Ferrentino, que va néixer amb síndrome de Down.

És la història de tres germans, Maggie, Jake i Amy, que es retroben amb motiu de la mort del pare. L’Amy és la petita de tots tres, i va néixer amb síndrome de Down.

No es tracta d’una història lineal, sinó que s’utilitza els salts temporals (entre l’actualitat i els anys seixanta),per conèixer la història d’aquesta família. Una història que tot i que el seu rerefons és realment dramàtic se’ns presenta en forma de comèdia.

La història es basa en fets reals, tot i que hi ha part de dramatúrgia fictícia. Els personatges són reals, tot i que no són exactament idèntics als protagonistes.

Com es tracta de teatre inclusiu, hi trobem dos gèneres com a protagonistes. El paper de l’Amy és interpretat per Odile Fernández, una actriu amb síndrome de Down. Tot i que em consta que l’Odile ja havia fet alguna cosa de teatre, aquest és el seu primer text memoritzat. La seva entrega, energia i naturalitat són dignes d’admiració. Creieu-me si us dic que és una gran actriu.

“Amy and the Orphans” és el primer espectacle de Broadway en que actuava una actriu amb síndrome de Down. De fet, un dels requisits que va posar l’autora per ser representat el personatge d’Amy, era que aquest paper només el podia interpretar algú amb síndrome de Down.

“Amy & the Orphans” és un viatge a través dels sentiments i els vincles. És una obra que trenca prejudicis i aprofundeix en temes com la integració, la confiança i la igualtat.

"Amy & the Orphans” exposa algunes de les realitats en les que vivien algunes persones amb discapacitats.

Fa uns anys aquestes persones eren excloses de la vida social, se les considerava persones deficients o inclús malaltes. Moltes d’elles eren ocultades pels mateixos familiars per evitar el rebuig de la societat i a altres se les internaven en centres institucionals. Afortunadament no tots eren internats, però el que sí recordo és que, digueu-li ignorància o el sistema polític en que vivíem, que ho veiem com quelcom normal. És el que ens havien fet creure. Per sort sempre hi ha gent valenta capaç d’enfrontar-se al sistema i lluitar davant les injustícies. Gràcies a aquesta gent, les persones amb síndrome de Down avui en dia poden portar una vida normalitzada, perquè la síndrome de Down no es una malaltia.

No és la primera vegada que vaig a veure una obra de teatre en la que els protagonistes són persones amb la síndrome de Down, ni tampoc la primera vegada que vaig al teatre i són part del públic. Precisament la setmana passada, a la sala Cicómonos hi havia un grup de nois i noies amb síndrome de Down que anaven a veure l’espectacle “El circ dels impossibles” del Mag Stigman. Ara us explicaré una cosa que em va passar, els meus nebots i els altres nens que eren fora fent cua per entrar, no van fer cap mena de comentari, ni tan sols es van estranyar de veure’ls a fora esperant per entrar ; tot al contrari d’una senyora que en passar per davant d’ells, es va parar, els va mirar de dalt a baix i va fer una ganyota mentre remugava alguna cosa. Me la vaig mirar i vaig pensar, quina pena.

10/02/2020
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Normalitzar les diferències

Un text basat en fets reals, de la nord-americana Lindsey Ferrentino, que ens ha presentat la companyia La Niña Bonita. Aquesta peça està adaptada i dirigida per Xavi Álvarez i Neus Suñé, que també formen part del repartiment encapçalat per Odile Fernández, una actriu amb síndrome de Down.

Aquesta peça va ser estrenada a l’Off Broadway el 2018 i ens parla del cas real de la tieta de la dramaturga. Un text escrit amb la intenció de denunciar la situació que patien als anys 70, als EEUU, les persones amb discapacitat psíquica en algunes institucions on eren internades.

La companyia La Niña Bonita, creada en 2015 i actualment resident a la Sala Versus, va obtenir els drets de l’autora per poder estrenar per primera vegada aquesta peça fora dels Estats Units.

Curiosament, encara que sembli inversemblant, la proposta té el format de comèdia / road-trip, on els germans de la protagonista, després de la mort dels pares, viatjaran a la recerca de la veritat per retrobar-se amb la seva germana, que ja té 47 anys i de la que coneixen ben poca cosa. L'acció amb un ritme accelerat, utilitza el flashback constant. No pretén en cap cas jutjar el que va passar, ni destacar culpable ni víctimes, fugint de qualsevol paternalisme.

Els protagonistes d’AMY (& THE ORPHANS) són Odile Fernández que interpreta el paper de l’Amy, Roser Batalla que interpreta a Maggie la seva germana, Herminio Avilés interpreta a Jacob, el germà, Neus Suñé que interpreta a Kathy l’assistent social cuidadora de l’Amy. I en un altre pla interpretatiu tenim a Lorea Uresberueta interpretant a Sarah, la mare de l’Amy i a Xavi Àlvarez interpretant a Bobby, el seu pare.

Cal dir que l'obra es mou en dos temps diferents, d'una banda els pares de l'Amy quan ella tot just acaba de néixer, i d'altra banda el viatge en cotxe dels tres germans i la cuidadora per assistir al funeral per la mort del pare.

Hem de reconèixer que es tracta d'una proposta d'una gran valentia, ja que aposta per donar veu a l'escenari a persones que la societat, no considera aptes i que durant molt de temps han restat amagades, fent-les invisibles. I aquí veiem el personatge de l'Amy, que és la més segura, l'única que té clar com, on i amb qui vol viure. L'única que accepta la mort dels pares com un fet natural. L'única que sembla feliç. La persona més dèbil als ulls dels altres és la que demostra ser la més forta i madura.

És segurament el text, el que més ens ha satisfet d'aquesta proposta.

Hem de dir que l'actriu Odile Fernández se'n surt amb nota en aquest paper. Imaginem la complexitat en tirar endavant un projecte com aquest i aplaudim la iniciativa, però no podem deixar de dir que el resultat final no ens ha acabat d'agradar.

Creiem, i és només una opinió personal, que és complicat fer tots els papers alhora (direcció i interpretació), i en aquest cas hem detectat mancances en la direcció pel que fa a la seva posada en escena, agreujat per unes interpretacions força desiguals que no ens hem acabat de creure i que al nostre entendre fa que el resultat no sigui del tot rodó.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

14/02/2020
Maribel

¡Imperdible! Una obra inteligente y brillante que está maravillosamente bien interpretada por todos sus protagonistas.

16/02/2020
Maria

Por fin algo con una propuesta diferente llega a Barcelona. Un tema tan sensible para muchos, tratado de una forma tan profunda y tan humilde. Excelente casting, especialmente Amy que es increíble y que nos confirma que los límites los ponemos nosotros mismos. Y por último, felicidades a la persona que tuvo la visión de traer este proyecto a Barcelona, hacerlo realidad, y compartirlo con nosotros.

16/02/2020
daniel jimenez

Me parece una joya! Tiene un texto maravilloso e inteligente. Pocas veces se consigue una emoción tan grande: por la peculiaridad del proyecto. Por lo que explica y cómo lo explica! Odile y todos los actores y actrices, magníficos. No hago espoliers, pero tiene un cierre entrañable y maravilloso! Un gustazo salir del teatro así!

13/02/2020
aurora sulli

Fuimos a ver a Amy and the Orphans sin saber mucho de la obra y vaya sorpresa nos llevamos! El texto es increíble, diálogos geniales y los actores… un diez! No sé que más puedo decir, a parte de invitar a la gente que vaya a ver esta pequeña joya :-)

13/02/2020
Amelie Malmgren

Amy y los huérfanos, obra escrita por la estadounidense Lindsey Ferrentino e inicialmente estrenada en el Off-Broadway 2108, trata sobre tres hermanos adultos, uno de ellos, Amy, con síndrome de Down, que se reúnen para el entierro de su padre.
Ferrentino encontró la inspiración de la pieza en su tía, también llamada Amy, quien tenía síndrome de Down y pasó su vida en centros subvencionados por el estado y hogares de acogida carente de interacción diaria con su propia familia. La obra es el intento de la dramaturga de acercarse a las memorias de este personaje desconcertante de su infancia y asumir el abandono de una hija discapacitada por parte de sus abuelos.
A pesar de la seriedad y la angustia del tema a tratar, Amy y los Huérfanos es tanto comedia como drama, y la pieza brinda un diálogo rápido e ágil intercalado con frases ingeniosas (aquí me tengo que quitar el sombrero ante Lorea Uresberueta que ha realizado la traducción de inglés a castellano, sin perder el agudo de la versión original). Además, a lo largo de la obra resulta que Amy es de los tres hermanos la más segura de sí misma y la que mejor está preparada para manejar la muerte de su padre, hasta manejar la vida en general.
Odile Fernández que se pone en la piel de Amy y que también tiene síndrome de Down hace el papel espectacularmente y gracias a su interpretación carismática la producción maniobra fácilmente el equilibrio delicado entre patetismo y humor. En combinación con el talento de los otros actores y el dialogo directo, Amy y los Huérfanos resulta ser una obra de pura esencia humana y te hará pensar mucho después de haber salido del teatro.

10/02/2020

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Amy (and the orphans)’, una comèdia basada sobre persones amb diversitat intel·lectual

El proper 5 de febrer s’estrena a la Sala Versus Glòries i per primer cop a Barcelona Amy (and the orphans), un text de la nord-americana Lindsey Ferrentino que presenta […]

2 febrer 2020