Sinopsi

En un petit saló, el frenètic clic d’una màquina d’escriure, s’embranca diàriament amb les notes d’un violoncel. Són André i Dorine, una parella d’ancians que, com tantes altres, ha caigut en la desídia, oblidant així el que un dia els va unir. De les parets penja el passat emmarcat, com a únic testimoni del que van compartir. Però un succés, la malaltia, serà l’encarregada de treure la pols de la seva relació, obligant-los a recordar qui van ser, per retrobar-se amb qui són. Recordar com han estimat, per seguir estimant.

Amb la compra d’aquesta entrada ajudes els grups d’atenció i suport emocional als cuidadors de persones amb Alzheimer.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Sense paraules

Sinopsi

Amb la compra d’aquesta entrada ajudes els grups d’atenció i suport emocional als cuidadors de persones amb Alzheimer.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 20

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Andreu Rami
Teatre Barcelona

Sense paraules!

André y Dorine és un espectacle representat sense paraules i que et deixa clavat a la butaca, remogut, sense paraules. Probablement és dels millors espectacles que he vist en els darrers anys. Connecta amb les emocions més profundes i t'ensenya amb una tendresa infinita la persistència de l'amor malgrat infortunis del destí, com ara és l'alzheimer, que arriba per trastocar-ho tot. La feina actoral és meravellosa, les màscares són encertadíssimes i el tractament de la malaltia és d'una sensibilitat magistral. Aneu-hi, de debò.

05/06/2016
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Emocionant i poètica

"Has d'anar a veure-la"... Poques obres hi ha en les que el públic conclogui al uníson amb una frase tan categòrica, i menys sent teatre de màscara, però André y Dorine és així, pura màgia que agrada a tothom, i no és para menys. Per la seva poètica, per la seva delicadesa, per un fil argumental genialment construït, per la seva naturalitat i calidesa, per una qualitat interpretativa molt alta en un tipus de teatre en el que no és gens fàcil... La llista de raons per anar a veure-la és interminable.

Com a públic vius una muntanya russa de sentiments, de sensacions, rius, plores, t'emociones, empatitzes amb els personatges, els estimes com si fossin els teus propis avis. És una oda a l'amor, a la vida, a l'afecte, en definitiva, a totes les coses importants de la vida, aquestes coses que ni la més maleïda de les malalties, com és l'Alzheimer, et pot arrabassar. Més teatre així per favor! Gràcies Kulunka Teatre per crear tanta màgia damunt de l'escenari

01/06/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Emoció sense paraules

Amb un disseny de màscares inquietant que mostra uns rostres plens de melancolia i expressivitat, els tres actors de la companyia Kulunka ens transporten per un fantàstic viatge sense paraules d’una família que afronta la terrible malaltia de la mare: l’Alzheimer. Construïda des de la tendresa i la sensibilitat, l’obra és un poema visual impecable, colpidor de vegades, meravellosament fràgil unes altres, on la quotidianitat és la font de tota la seva màgia. En poques ocasions, tenim l’oportunitat d’assistir a espectacles que combinin el teatre de gest, el mim i les màscares i, sense pronunciar una sola paraula, optin per relatar un tema tan complex, dotat aquí d’una universalitat absoluta. La jugada d’aquest muntatge és tan rodona com honest és el treball actoral de José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo, encarregats d’interpretar tots els personatges. També la música de Yayo Cáceres juga una part important en la proposta, acompanyant els moments d’humor, la desolació del que és inevitable i també deixant que el silenci irrompi en els instants que li pertoca. Es tracta, doncs, d’una història molt dura i trista explicada amb tant d’amor i emotivitat que un no pot evitar sortir del teatre amb llàgrimes als ulls i un somriure. I és que André y Dorine és un espectacle que emana vitalitat de principi a fi, cosa que el fa, definitivament, imprescindible.

20/09/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La precisió de les emocions

Veure André y Dorine com a espectador és un plaer de principi a fi. És teatre de màscares, teatre gestual... però sobretot és teatre de les emocions, gestionades sempre amb la tècnica, l'humor i la tendresa necessàries per acabar atorgant a l'espectacle una qualitat i una factura impecables. És curiós que algunes de les millors aproximacions al món de la vellesa que he vist en els darrers anys, a banda de la pel·lícula Amor de Haneke, provinguin del còmic o del món de l'animació. En aquest sentit, Arrugas o el principi d'Up -clara inspiració per a alguna escena d'André y Dorine- contenien les mateixes dosis de sensibilitat que l'obra que ara ens ocupa. Suposo que no utilitzar actors reals, o bé amargar-los darrera de màscares, fa que ens acostem al tema sense prejudicis ni cuirasses, sinó que hi anem a pit descobert i totalment desprevinguts davant de tot el que ens espera.

El gran encert d'aquest muntatge de la companyia basca Kulunka Teatro és la manera com treballa les emocions i els petits detalls. No hi ha escena que no estigui treballada ni exprimida al màxim, ni cap part de la dramatúrgia que no estigui lligada i connectada amb tota la resta. A més, la dosificació de l'humor, fins i tot en els moments més dramàtics, aporta un estil que convenç i ens posa just al costat d'aquests personatges entranyables. Tampoc cal oblidar que darrera de tot això hi ha una tècnica i un treball actoral de primer ordre, capaç de fer d'aquest espectacle un element de referència dins del teatre gestual més compromès. Una delícia.

19/09/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Emocionant!

Per autèntica, per tendra, per ben construïda i per ben interpretada. Teatre de màscares, com a l'antiga Grècia, però molt actual, sense paraules però dient moltes coses només amb l'expressió corporal. Una joia que triomfa per tot el món, vint-i-tres països no és cap tonteria. Una escenografia potent però a la vegada kitsh que gràcies a la il·luminació et transporta al segle XXI. Dramatúrgia col·lectiva dels Kalunka Teatro, excel·lent interpretació de la mà del director Iñaki Rikarte i música de Yayo Cáceres, aquest argentí ciutadà del món. Val molt la pena; no sigueu rucs i compreu ja les entrades o us quedareu sense. Em felicito per haver començat tan bé la temporada.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

10/09/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Una vida que s’esborra

La companyia basca Kalunka Teatro ens ofereix una d'aquelles joies que aconsegueixen crear màgia dalt de l'escenari a través d'un treball minuciós i delicat. En aquest sentit, l'obra parteix de la senzillesa per explicar una història carregada d'humanitat, la qual aconsegueix emocionar plenament a l'espectador. Així, un tema tan delicat com és l'alzehimer i les repercusions personals i familiars que provoca s'aconsegueix narrar amb rigor, tot evocant tendresa i duresa a parts iguals. De fet, es tracta d'una obra en la que no s'utilitza la paraula, però en la que en cap moment es troba a faltar. Precisament, aquest és un dels trets característics de l'espectacle, el qual li atorga personalitat pròpia juntament amb les situacions i els personatges plenament realistes exposats, els quals duen unes màscares peculiars que a primera vista semblarien estar allunyades d'aquest tipus de temàtica, però que acaben resultant un encert. Tot i això, no només es fusionen perfectament aquests elements, sinó que s'aconsegueix crear un conjunt plenament entranyable. A més, aquest s'acaba d'arrodonir gràcies al bon equilibri entre la part dramàtica i la còmica. Així, aquesta última no només aporta tendresa a la història, sinó que dota de dinamisme a l'espectacle i fa que l'espectador pugui respirar davant la duresa del relat.

Els tres actors de la funció es reparteixen els diferents personatges assolint una gran feina, tot dibuixant a la perfecció i amb molta precisió les diferents situacions i personatges. Així mateix, el treball de direcció també és notori, mantenint el ritme de l'espectacle en tot moment i superant el difícil repte de fragments del silenci absolut. D'altra banda, s'aconsegueix crear les atmosferes necessàries per a cada situació amb la utilització de pocs recursos, emocionant en els moments tendres, colpint en els durs i divertint en els alegres a través d'una hàbil utilització d'un humor hereu del cinema mut. Sens dubte, ens trobem davant d'un espectacle diferent que farà fluir diverses emocions en els espectadors, els conscienciarà davant d'una malaltia tan dura com aquesta i els farà passar una bona estona assegut a la butaca.

09/09/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Emocions

André y Dorine està considerat Millor Espectacle i Millor Dramatúrgia en el Festival de Birmingham 2011.Es tracta de Teatre sense paraules, i ja s’ha pogut veure a més de deu països.

L’obra neix en el 2007, a partir d’una noticia que la companyia Kulunka en un diari, sobre la una parella de 84 anys (el filòsof francès André Gorz i la seva dona Dorine) que havien decidit de posar fi a la seva vida i morir junts. Tres anys després neix la companyia Kulunka, i “André y Dorine” és el seu primer muntatge. Es tracta d’una història molt emotiva, que ens parla de l’amor d’una parella quan arriba a la vellesa i de la seva relació davant d’una malaltia, en aquest cas de l’Alzheimer, una de les enfermetats més dures, que per desgràcia molts hem patit de molt a prop.

És un treball extraordinari. No hi ha paraules,no fan falta; amb tan sols unes màscares molt expressives, el moviment i expressió corporal de cada personatge i la música, aconsegueixen transmetre al públic tot tipus d’emocions. La feina que fan els actors José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo és realment increïble. Emocions, emocions, emocions. He rigut i m’he emocionat. D’altres se’ls ha escapat alguna llàgrima.

El públic en peus hem aplaudint amb ganes. Recomanable i del tot imprescindible!!!

06/09/2015
Jordi Iglesias
Teatre Barcelona

Riure i plorar

Aquesta és una obra que narra com l’alzheimer entra a la vida d’una parella ja retirada. Però no és simplement una història sobre aquesta malaltia i el seu impacte en la memòria, sinó que es construeix al voltant de l’amor i de la tendresa. Sense paraules, en un total silenci només trencat per la música, les emocions d’aquesta família arriben directament a la platea gràcies a un treball gestual meticulós i ben plantejat. I és que es tracta d’això, d’emocions.

És una història lamentablement quotidiana i que Kulunka Teatro tracta amb realisme i molta sensibilitat, sense que això els impedeixi introduir-hi un sa sentit de l’humor. El treball dels actors és realment bo i les màscares molt ben aconseguides. Qui més qui menys ha viscut algun cas de prop, per això moltes escenes resulten tristament familiars. Crec que no vaig ser l’únic al que se li va escapar alguna llàgrima.

17/11/2013
Josep OS

Avui he pogut gaudir al Auditori de Granollers d’aquesta obra i sé que arribo tard perquè la majoria de vosaltres fa temps ja ho vau fer. Una recorregut per la vida i història d’aquesta parella mostra de superació, lluita i amor amb un final dur pel maleït Alzheimer però tractat amb una sensibilitat, subtilesa i tendresa que m’ha emocionat i perquè no dir-ho caure alguna llagrimeta. La interpretació dels tres actors de la companyia Kulunka, Josè Dault, Edu Cárcamo i Garbiñe Insausti, magistral. Un canvi de personatges i màscares, 15 si no recordo malament, a un ritme vertiginós amb una expressió tal, que aconsegueixen comunicar tan bé o millor que la paraula. La perfecta escenografia, il·luminació i música acaben d’arrodonir aquesta joia. Si us ha passat com a mi que encara no l’heu vist, si teniu oportunitat, fer-ho perquè és imperdible.

17/10/2016
Laura Fer Gom

tengo ganas de que vuelvan para volver a verla….
es una obra muy intensa

08/09/2016
Hebert Parodi

Poc a dir i i mai millor dit, tractant-se d’una obra on no hi ha text. I és que aquesta obra no ha d’espantar a ningú no avesat al teatre de màscares i gestual. És senzillament genial i meravellosa, emprant un llenguatge universal pel qual no calen paraules.
Poètica, tendra, sensible que no sensiblera, íntima, veiem com un matrimoni, dels de tota la vida junts, afronta la malaltia de l’Alzheimer que comença a patir ella. Sense defugir res (d’entrada, la rutina sense més de la parella), ni el drama vital d’ella, ni la impotència i ràbia d’ell, passejem per tot un camí d’emocions. Un drama que no busca lallàgrima fàcil, una comèdia que defuig els recursos massa vegades vistos. En definitva, una obra universal, atemporal i que és una pena que ningú amant del teatre, bé, de la vida, se la perdi.

21/06/2016
Hebert Parodi

✏️❓☹️✝️

19/06/2016
Carlos Be

¿Qué más puede decirse de ANDRÉ Y DORINE, una obra con seis años a sus espaldas y más de veinticinco países recorridos? Si no la han visto, vayan a verla. Se trata de una obra de teatro cuyo alcance es universal, un compendio de fragmentos deslumbrantes de creatividad y sensibilidad que nos cuenta la degeneración de una pareja en la senectud y cómo de algo tan inevitable como la muerte puede surgir una nueva esperanza… e incluso la vida. Muy recomendable.

10/06/2016
Leonor del P.

Impresionante!

08/06/2016
Ysaac

Une merveille!
J’ai passé un moment exceptionnel! Très juste. De l’ordre du génie quand aucun mot n’est échangé et que les expressions se résument à des masques…
A voir absolument!

04/06/2016
LLUÏSA MOLNER VENTURA

Una obra deliciosa, desenvolupada amb intel·ligència i sensibilitat.
Amb màscares i tot actors i actriu super expressius. Domini del cos i de l’expressió teatral sublim!
Hiper-recomanable. També per infants desperts i adolescents.
A Barcelona va durar massa pocs dies i els vam haver de perseguir!!!! Sort que els varem RE-trobar a l’ Atrium de Viladecans!
Gràcies Kulunka Teatre!

19/10/2015
Capitano Spavento

Excelente. Poco que decir o añadir a lo que ya han dicho casi todos: emocionante, impecable en el gesto y al técnica, sensible y con humor. Casi perfecto. Además, es tan emocionante ver el Poliorama lleno para ver…teatro de máscaras! un teatro particular y no convencional que apuesta además por la sencillez y el silencio. Ojalá se vean más llenos así por Barcelona. Bien por el público en este caso, que se atreve, y bien por la compañía, que cumple a raudales.

17/09/2015
Carmen Varela

Emocions a flor de pell ,sense dir res ho diu tot d’aquelles obres que hi penses molts dies. Tota una maravella !!!!

15/09/2015
Julià

André i Dorine és una obra que no et deixa indiferent. Les màscares són molt expressives, i els actors són mags de l’expressió corporal, tot això fa que no es necessitin paraules en cap moment per entendre la trama. Molt i molt recomanable.

09/09/2015
Antoni Parera Ubach

Ahir vaig tenir la gran sort d´assistir a l´estrena de “André i Dorine”. El espectacle amb va fascinar per la seva sensibilitat i emoció i amb uns tocs d´humor plens de tendresa. No es estrany que faci anys que voltin per el mon, ja que es perfectament comprensible en qualsevol lloc. Ahir el públic va ovacionar en peu a aquest grans artistes. No us la perdeu.

06/09/2015

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘André y Dorine’ aborda l’Alzheimer i la vellesa des de la poesia visual

Després d’omplir platees de 23 països, arriba al Poliorama André y Dorine, una proposta de la companyia basca Kulunka Teatro que utilitza 14 màscares, gestualitat i música per parlar d’una “pandèmia” silenciosa […]

31 agost 2015