Aniversari

Un any ha passat des de l'última vegada que la família es reunia i podrien pensar que res ha canviat, o gairebé res. Seria fàcil creure que qualsevol esdeveniment o comportament humà canviés a les persones si no ens importés tant el què diguessin de nosaltres, però no és així, i menys quan allò que t'ha fet créixer de petit i t'ha configurat com a persona segueix estant present encara que ho vulguis amagar.

Aquest és el Late Motiv d'Aniversari, i juntament amb les vides paral·leles de cada membre i alguns dels esdeveniments més remarcables que poden influir en la vida familiar, es teixeix una superficial radiografia dels lligams entre els tres germans i els pares. A l'escenari, al més pur estil poètic simbolista, hi trobem una àmplia col·lecció de cadires de diferents estils i colors; qui sap si simbolitzant els diferents punts de vista de cada personatge o el cansament que porta cada un d'ells del bagatge familiar. Sigui com sigui, un bon joc de cadires que ocupa l'escenari i els mateixos personatges les omplen de sentit.

Aniversari és un text per reflexionar sobre les relacions familiars que ens envolten, les conseqüències que poden tenir els nostres actes i com de fredes poden ser els enllaços amb aquelles persones que, suposadament, estimem. Cal dir que el text no aprofundeix com seria necessari en els esdeveniments, que queden poc marcats i acompanyats d'unes transicions de sentiments forçades i desdibuixades.

“Aniversari” és una obra escrita i dirigida per l’actor, director, autor, productor i professor de l’escola L’Animal, Juanma Casero; interpretada per Pere Tomas (pare),Irina Robles (mare) Josep Sobrevals (germà gran), Oriol Guillem (germà)i Sílvia Forns (germana), i produïda per l’Escena Nacional d’Andorra (ENA).

Tot i que s’ha pogut veure en alguns escenaris andorrans, es va estrenar en el 2017 a Madrid dins la programació del «I Certamen Nacional de Artes Escénicas» en los Teatros Luchana i va participar a Barcelona en la 23ª mostra de Teatre de Barcelona.

“Aniversari” tracta d’una família que es reuneix al cap d’un any a casa dels pares. És un aniversari especial.

Dins la casa tot segueix al mateix lloc, tot està igual. Els mateixos mobles, els mateixos llençols,..., però...i les persones que ja no hi viuen dins,...segueixen sen els mateixos? Han canviat?

Estem davant d’una família “tradicional”, un matrimoni amb tres fills. L’època no està determinada, tot i que els sentim propers. La relació entre ells és la que en certa part vam viure els de la meva generació, així que des del meu punt de vista, la situaria entre els anys 70,80.

L’obra està constituïda per cinc escenes. “Les cadires”, “El temps”, “Els records”, “La família” i “Els espais”.

L’espai escènic està ple de cadires. Cadires de tots els tipus i colors, rústiques, velles, clàssiques, modernes, de fusta, de plàstic, ... Els personatges es mouen entre elles. Les cadires tenen una doble funció, per una banda ens marquen les diferents estances de la casa i per un altra ens convida a seure’ns en el lloc de l’altre per poder veure les coses des d’un altra punt de vista. Hi ha cadires compartides i personals. Balancins, tamborets, cadires,...Les cadires omplen l’espai i són un personatge més dins de l’obra. Les cadires ens conviden a seure, descansar, contemplar, mirar des del lloc dels altres i reflexionar.

“Aniversari” és un text que parla sobre la família i les relacions familiars, dels rols de cada un dels membres de la família, i del que es diu i el que no es diu, de la necessitat que tenim tots de marxar i de l’enyorança que ens envaeix quan hi tornem. Parla dels canvis i de les coses que segueixen igual. Parla d’incomunicació, de percepcions i realitat.

“Aniversari” és un mirall on ens hi podem veure identificats.