Anna Moliner: Jo dic sí!

Magnífic concert, de fet, molt més que un concert, d’ Anna Moliner (You say tomato, Infàmia…) i Andreu Gallén, també molt més que pianista (Maremar, Requiem for Evita). Dic més que un concert perquè amb l’Anna la vessant teatral està assegurada i va ser un autèntic espectacle ple de creativitat, talent i proximitat. Una magnífica vetllada.

El repertori va ser una selecció tan personal com variada on vam poder gaudir dels diversos registres de l’Anna. Diferents peces però amb una essència comuna de reivindicació personal i artística, de dir sí a qui volem ser, a fer allò que ens fa feliços tot i que ens entrabanquem pel camí. I és que el concert ens va deixar no només (com si això fos poca cosa) una bona estona musical, divertidissima i emocional sinó que també va ser un chute d’optimisme, d’encoratjar-nos a perseguir els somnis, com va fer ella malgrat algun professor que havia oblidat la importància de recolzar els que volen aprendre. I sí, haurà pedres pel camí. I què? Jo dic sí!.

Aixío, vam sentir cançons de musicals com Chicago, A chorus Line, Sondheim, Evita, Dagoll Dagom o la ovacionadíssima Y sin embargo te quiero del Réquiem…, amb algunes de les peces adaptades especialmente pel David Pintó per a aquest one woman show (bé, no ben bé que l’Andreu té mot a dir).

També vam gaudir, i molt, de cançons composades i escrites per ella presents al seu disc Scents (no ve al cas però em ve de gust dir-ho, una joia de sentiments, de bona música i lletres, d’essències que ens desperten la memòria i l’essència de qui som i com hem arribat a ser-ho.

Hi ha haver espai per moments festius (com el remember dels 90, que ens ha encomanat l’alegria d’anys passats) i delicats amb (una de les meves cançons preferides), Both Sides Now.

Entremig, anècdotes i, mostra absoluta d’intel·ligència, espai per riure’s d’ella mateixa,amb una connexió i proximitat total amb el públic. I de regal, una experiencia al·lucinant: improvisació d’una cançó en directe, sense xarxa, amb només una clau: I’m alive. Riureu però va ser una experiència de les que es graven a la memòria. Com jugaven ella i l’Andreu, es seguien, reien i al capdavall, una peça notable creada en aquell moment davant nostre.

Jo dic sí a repetir aquesta vetllada!

“Jo dic sí!” és un espectacle musical en forma de concert on l’Anna Moliner ens ofereix una selecció de temes musicals que, d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal.

La primera cançó que va cantar va ser “Roxy” del musical Chicago, en una versió personalitzada. Ah, shua, foto, foto, Anna, Mo, Mo, Mo, Moliner, oh, ah. Tot seguit ens va cantar “Nothing” del musical “A Chorus line”( una versió en català).

Ens explica que des de sempre ha sabut que volia ser actriu. I que llegint “La Gavina” de Chéjov va descobrir una frase que la defineix :“Quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta”. D’aquí neix el seu primer disc “Scents” . Un disc que parla de com ha anat descobrint la vida i la seva essència. D’aquest disc ens va cantar tres temes: “Scents”, “Too many lives to live” i “What’s Your Bet?

De cop i volta ens ha surt amb una copla (“Y sin embargo te quiero”), i un remix de cançons dels anys 90 (Laura Pausini, Alejandro Sanz, Celine Dione, Madonna, Mariah Carey, Nek, Britney Spears, Gloria Estefan, Mecano i Sau).

De nou torna als musicals, i ens canta “Another Suitcase in Another Hall” del musical Evita, “Flor de nit” de Dagoll Dagom i “Not Getting Married Today” del musical “Company”.

Dins del repertori hi va incloure alguns temes de les seves cantants preferides. “Crazy World” de “Victor o Victoria” de Julie Andrews i “Both sides now” de Jodie Mitchel, totes dues traduïdes al català per David Pintó; i una de la Barbra Streisand que ara mateix no recordo.

 

Ha estat una nit màgica.

No us perdeu aquest concert per res del món !!!