Anònims

Sempre és interessant veure a les noves companyies de joves creadors créixer, experimentar i evolucionar, cadascuna, segons el seu estil, gustos o interessos. Després d’oferir-nos un entreteniment didàctic i filosòfic a La paradoxa de Protàgoras, l’ara anomenada companyia La Paradoxa proposa una molt enginyosa comèdia esbojarrada. Anònims arrenca des d’un punt de partida bastant absurd (el segrest del cantant Joaquín Sabina) per plantejar una sàtira sobre la precarietat, la desil·lusió i el malestar general dels millennials davant la seva realitat. Escrita i dirigida per Jordi Manau, l’espectacle és divertit i desacomplexat. Amb constants referències a l’actualitat o personatges populars, la seva originalitat és tan fresca com desconcertant, demostrant que la nova generació té unes regles narratives i un sentit de l’humor propis. Probablement influenciada per les comèdies de situació televisives i les sèries de dibuixos animats americanes (Els Simpsons, Family Guy), l’obra destaca pels seus magnífics acudits, el seu bon ritme i els seus girs sorprenents, sacrificant pel camí qualsevol lògica estructural o la construcció de personatges més enllà dels arquetips que fan funcionar la seva maquinària còmica. El seu caràcter gamberro comporta també una direcció escènica anàrquica i caòtica que, en algunes ocasions, s’hauria hagut de cuidar més. No obstant això, l’espectacle demostra una personalitat prou forta per estar per sobre d’aquests defectes, resulta graciós i dinàmic i el seu repartiment s’entrega a la causa amb una energia i un carisma veritablement excepcionals.