Antony & Cleopatra, ella era la seva reina. Ell era la seva perdició.
Aquesta òpera en dos actes, encarregada amb motiu del centenari de la San Francisco Opera, és un coencàrrec i una coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i The Metropolitan Opera de Nova York. Amb un llibret adaptat pel mateix compositor de la tragèdia de Shakespeare, el compositor John Adams, la directora Elkhanah Pulitzer i la dramaturga Lucia Scheckner combinen la imatge mítica de l’Antiguitat amb el glamur de la dècada dels anys trenta a Hollywood.
Sinopsi
De totes les obres de Shakespeare, Antony and Cleopatra és l’única que fusiona en una mateixa peça el drama amorós, el drama relatiu al poder i la comèdia. Una creació molt ambiciosa que tracta l’afer amorós arquetípic entre les dues figures protagonistes i també de la geoestratègia en ple declivi de la república romana i l’ascens de l’imperi, personificat en el jove Octavi (August) Cèsar. La ressonància amb el món d’avui, amb el declivi dels valors democràtics i el canvi de les lleialtats internacionals, és provocadora i molt oportuna.
Cleopatra (Julia Bullock) és el personatge psicològicament més texturat de tots els papers femenins shakesperians. Les seves extraordinàries qualitats humanes estan expressades en el transcurs de l’obra: narcisisme, intel·ligència, capacitat de seducció i erotisme, ambivalència ètica, valentia militar, indulgència i, en última instància, la seva veritable capacitat d’estimar. No obstant això, en el seu joc d’amor amb Antony (Gerald Finley), mostra una vulnerabilitat humana real que transcendeix el seu autocontrol. Immersa en un conflicte —el seu amor per Antony i la lluita per conservar el poder—, quan s’adona de la seva derrota, plena de cicatrius impossibles d’esborrar, tria el suïcidi per la humiliació de ser tornada a Roma com a trofeu del triomf militar de Caesar (Paul Appelby).
L’acció té lloc aproximadament els anys 30-31 aC i alterna dos indrets: Alexandria i Roma, encara que la producció utilitzarà una varietat de dispositius per a les connexions del públic amb el món contemporani. A través d’aquest viatge, assistim a la transformació de dues figures, equiparades a déus, Cleopatra/Isis i Antony/Hèrcules, en amants reals en tota la seva fragilitat, intimitat i incertesa. Ell era un general romà; ella, una reina egípcia. La seva passió redefiniria l’ordre mundial.
