O Canto do Ápoda, és una peça original de 940u7i3 (Groupie), que ens convida a volar i transitar diferents dimensions emocionals en el procés de migrar, enamorar-nos i relacionar-nos. Imagines ser un ocell que no pugui aterrar a cap lloc i sempre romandre volant?

Sinopsi

Existeix un mite de la presència de l’ocell Paradisaea apoda, aquesta espècie única, era visitant de terres inhòspites i sempre volava per l’aire sense poder aterrar, perquè suposadament explica la història que li faltaven les extremitats. Era un ocell cobejat pel seu plomatge, perseguida per a ser capturada i comercialitzada.

La fantasia i el cant imaginat d’aquest ocell, inspira aquesta peça teatral-performativa que vincula a escena la música, el cant i una obertura del diari íntim de trànsit migratori, vinculacions afectives i ruptures influenciada per l’estil soap opera.

L’autora es desplaça en el tall narratiu del fet real i de la ficció en aquesta obra per a explicar-nos com va aconseguir trencar amb relacions afectives abusives i recrea la vida dels tres personatges: Fennix, Mollina, Lovelly que igual que els ocells Àpodes van tenir vides comercialitzades.

El cant de l’Àpoda és un cant ancestral que es remunta a un temps on l’únic idioma que existia era el cant. Aquest, té el poder d’unir, d’informar i d’enfortir.

Sinopsi

Existeix un mite de la presència de l’ocell Paradisaea apoda, aquesta espècie única, era visitant de terres inhòspites i sempre volava per l’aire sense poder aterrar, perquè suposadament explica la història que li faltaven les extremitats. Era un ocell cobejat pel seu plomatge, perseguida per a ser capturada i comercialitzada.

La fantasia i el cant imaginat d’aquest ocell, inspira aquesta peça teatral-performativa que vincula a escena la música, el cant i una obertura del diari íntim de trànsit migratori, vinculacions afectives i ruptures influenciada per l’estil soap opera.

L’autora es desplaça en el tall narratiu del fet real i de la ficció en aquesta obra per a explicar-nos com va aconseguir trencar amb relacions afectives abusives i recrea la vida dels tres personatges: Fennix, Mollina, Lovelly que igual que els ocells Àpodes van tenir vides comercialitzades.

El cant de l’Àpoda és un cant ancestral que es remunta a un temps on l’únic idioma que existia era el cant. Aquest, té el poder d’unir, d’informar i d’enfortir.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!