Amb Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, la directora Alícia Gorina dona veu als personatges femenins idealitzats de la pel·lícula Les verges suïcides de Sofia Coppola. Amb Joan Carreras i Mia Esteve al capdavant del repartiment, l’obra proposa una aproximació a les zones fosques d’aquella història, les de llavors i les d’ara, 20 anys després de l’estrena del film.
Sinopsi
A la història de Les verges suïcides, els veïns adolescents de les cinc germanes Lisbon, moguts per un estrany poder que les noies han exercit sobre ells, intenten resoldre el misteri del seu suïcidi col·lectiu 25 anys després dels fets i, fent-ho, ens descriuen una família conservadora i la vida en un suburbi de Detroit als anys 70, sota una núvol apocalíptic de final d’una era.
Unes noies de bellesa idealitzada, sempre des del punt de vista masculí, com un misteri inabastable, que apareixen sexualitzades, una vegada més objecte de desig i fantasmes eròtics dels homes. I un suïcidi potser metàfora del pas dels anys adolescents, del final d’una època o de tot un món, o potser un acte de desesperació o de llibertat.
Ara, 20 anys després, recuperarem la història de les cinc germanes amb cinc actrius adolescents d’ara, per fer el que elles no van poder fer en el seu moment: explicar-se. Mai no sabrem qui eren ni què els passava pel cap a les germanes Lisbon, però encara som a temps de fer-ho amb les adolescents d’ara.
