Archivo és una instal·lació teatreal i immersiva del col·lectiu provinent de les arts visuals Serrucho, que posa accent a les complicitats implícites en qualsevol acte de presència col·lectiva.
Un públic comparteix espai, aire, experiència. Aquella sensació de què érem allà, tu i jo i la resta, i ningú més. No com a receptors passius i separats, sinó com a agents entrellaçats, co-creadors d’un moment irrepetible.
Quan pensem en un arxiu, el nostre imaginari ve farcit de referents: habitacions mal il·luminades i amb sostres alts, plenes fins als topes d’estanteries abarrotades amb caixes, paperassa i pols. Un arxiu és un lloc – qualsevol lloc – on les coses sobreviuen. També podem veure el nostre cos com un arxiu de sensacions, de traces físiques i emocionals a partir dels quals pensem el món que ens envolta. O bé, com ens ensenya la filosofia Zen: cada full de paper com un arxiu de supervivències on es troben l’arbre que el va precedir, el sol i la pluja que el van fer créixer, el llenyataire que en va serrar el tronc i el blat que va donar lloc al pa del seu esmorzar. I així, tot.
A Archivo, el públic assistent es converteix en espectador i protagonista d’un sistema similar de complexitats. Guiats a través d’auriculars, cada calaix inspeccionat en tancarà o n’obrirà un altre, i cada acció individual afectarà l’experiència dels demés. Un recordatori molt pertinent davant els reptes que el present ens imposa – des de la gestió de la pandèmia al reconeixement del racisme institucionalitzat en les societats d’occident: Depenem del altres per sobreviure. I no es pot dividir la realitat en caixetes.
