Art

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Arquillué, Orella i Villanueva a la comèdia més intel·ligent de Yasmina Reza.

SINOPSI

“Marc, sol. El meu amic Sergi ha comprat un quadre. És una… tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques. El Sergi és amic meu de fa molt temps. És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art. Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia. Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.”

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Arquillué, Orella i Villanueva a la comèdia més intel·ligent de Yasmina Reza.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Elsa Álvarez Forges
Teatre Barcelona

Una obra d’art que és una peça mestra

Tots recordem la fantàstica interpretació d’Arte que van fer Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito al teatre Tívoli ara fa uns quinze anys. El text de Yasmina Reza, brillant, incisiu i molt divertit, furga en les ferides de l’home contemporani: la solitud, la incomunicació i la incapacitat de ser entès. Escrita el 1994, vint-i-dos anys més tard l’obra no ha perdut ni un bri de vigència.

En aquesta ocasió Art ha comptat amb dos dels pesos més pesants del teatre català: Pere Arquillué i Francesc Orella (abans de sortir a la televisió ja eren dos actors amb majúscula). Sense desmerèixer gens ni mica Lluís Villanueva, que juntament amb ells dos formen un trio que funciona amb la precisió d’un engranatge perfecte. Ara, en català, l’obra de Reza ha tingut la traducció i adaptació de Jordi Galceran (que ja va adaptar una altra peça francesa, El nom), i la direcció de Miquel Gòrriz.

Darrere d’un desencadenant absurd comença a esmicolar-se una amistat d’anys entre tres homes. Un d’ells, Lluís Villanueva, compra un quadre blanc. El seu amic, Francesc Orella, se’n riu i s’enfada amb ell perquè creu que s’ha begut l’enteniment. L’altre amic, Pere Arquillué, no vol mullar-se per no ferir ningú i pretén quedar bé amb tothom dient a cadascú allò que vol sentir. A mesura que avança l’obra van sortint draps bruts que fan servir com a arma llancívola els uns contra els altres i ens adonem que l’amistat potser era més aviat de fireta.

El trio Villanueva-Orella-Arquillué actua en un escenari on tot és blanc i asèptic, i ells tres són els qui hi posen la sal, amb unes interpretacions fantàstiques d’un text hilarant. És un humor intel·ligent però gens complicat i els duels a dos i a tres entre els actors són un exercici d’esgrima dialèctica que només es pot practicar amb primeres espases. Art durarà, i segurament repetirà la temporada vinent.

31/10/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Pòquer d’asos!

Arquillué, Orella i Villanueva com a primeres espases i Gorriz com a director, guanyen perquè són un pòquer d'asos, i encara hi cabria un comodí, l'autora Yasmina Reza, i aleshores farien repòquer; altra vegada guanyarien, i es que Art és un comèdia que ho té tot per triomfar i la que s'està fent al Teatre Goya ho farà i estic segur que esgotarà entrades perquè és un bombó i aquesta posada en escena és extraordinària i estic segur que els espectadors arriben a casa contents i en conseqüència fan l'amor amb les seves parelles. Mireu si n'és de beneficiós el teatre ben fet. No us la perdeu que val molt la pena.

Crítica completa » http://bit.ly/2dJX6zl

27/10/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Va més enllà de plantejar la feblesa de l’amistat

Una nova adaptació d’aquest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l’any 1994 i és potser, un dels més representats de l’autora arreu del món. El text s’ha traduït a més de 35 llengües.

Nosaltres també havíem vist les dues versions anteriors, totes dues en castellà, la de Josep Maria Flotats l'any 2000 i la versió argentina de Ricardo Darín l'any 2003, representades al Teatre Tívoli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una temàtica que ja donàvem per coneguda. Però d’altra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d’actors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en català amb la traducció d’en Jordi Galceran.

I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l’amistat.

Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comença a trontollar quan un d'ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astronòmic, obra d'un autor en alça, un tal Andrews, el fet és que es tracta d'una tela blanca amb unes fines ratlles també blanques; en Marc (Francesc Orella) és el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat.

ART és molt més que una comèdia, és molt més que una sàtira sobre l'esnobisme i la desmesura en el camp de les adquisicions artístiques o de les col·leccions particulars.

ART va més enllà de plantejar la feblesa o insostenibilitat d'una amistat al llarg del temps, una amistat construïda en unes determinades circumstàncies personals i que ha d'anar adaptant-se als canvis dels amics.

ART és també una reflexió sobre la incomprensió i la soledat, sobre la necessitat que tenim de demanar dels altres que facin el que per nosaltres és correcte, sense intentar posar-te en el lloc de l'altre, sense entendre el perquè d'una decisió que d'entrada no acceptes.

La versió de Miquel Gorriz és per nosaltres un encert total, ha aconseguit despertar el nostre interès per un text en apariència intranscendent, amb una posada en escena molt efectista i dinàmica i amb un to còmic que ens ha fet riure des del moment inicial però en la seva mida justa. I evidentment els tres actors que interactuen entre ells amb un nivell de complicitat palpable. L'escenografia, blanca, modular i la il·luminació són també uns encerts d'aquesta producció.

El teatre ple de gom a gom augura un dels èxits de la temporada.

Si desitgeu veure l'apunt original i sencer, només heu de clicar AQUÍ

06/11/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Yasmina Reza i la fórmula de la Coca-Cola

Ja fa més de vint anys que Yasmina Reza va estrenar el seu artefacte més pur i exitós. En aquell moment, Art va suposar l'encaix perfecte entre la comèdia de boulevard i el teatre pseudo intel·lectual, que permet riure... però amb criteri. També va brindar la possibilitat de reunir tres actors brillants perquè brillessin encara més amb uns diàlegs enginyosos i certament irònics. Tot allò va funcionar a més de mig món, i el més curiós és que 22 anys més tard encara segueix funcionant. La pàtina d'intel·lectualitat ha quedat un pèl diluïda i l'autora no ha aconseguit superar el seu propi text, però el ritme intern de la peça i la composició dels tres personatges -no sempre tan subtil com es pretén- continua convencent a nous espectadors.

La versió de Miquel Górriz -recordem les famoses versions de Josep Maria Flotats i Ricardo Darín- és neta, precisa i elegant. Aconsegueix fer oblidar antics referents i dona a tot el conjunt un aire fresc i pretesament naturalista. Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva fan la resta amb les seves interpretacions, ja sigui tirant de professionalitat, de veterania i fins i tot de recursos habituals en aquest tipus d'obres. Compleixen amb escreix el que se'ls demana, i el públic els victoreja al final com si acabés de veure les millors interpretacions de les seves respectives carreres. No és així, però la màgia (o el que sigui) d'aquesta obra ho ha aconseguit... un altre cop.

05/11/2016
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Disseccionant el concepte d’art i les relacions d’amistat a través de l’humor

Fa uns quince anys, vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta obra en un muntatge dirigit per Josep Maria Flotats al Teatre Tívoli, el qual va suposar en el seu moment un èxit de crítica i públic. El text de Yasmina Reza arribava a la platea amb força i qüestionava el concepte d'art, alhora que disseccionava les relacions d'amistat. És va convertir en un èxit instantani i va passar a convertir-se en un clàssic contemporani, representant-se per tot el món.

La versió que ens arriba ara al Teatre Goya és tot un encert a diferents nivells. No només aconsegueix transmetre a la perfecció el text de Reza, sinó que es fa d'una forma totalment dinàmica i encertant en el to còmic emprat, gràcies a una esplèndida posada en escena i a tres actors brillants que desprenen gran química entre ells. Així, s'aconsegueix trobar l'equilibri entre la reflexió i la diversió, quedant totalment fusionats i oferint un espectacle intel·ligent i molt entretingut. De fet, la platea no para de riure en tota la estona, demostrant que profunditat i comèdia són compatibles i que poden arribar a tot tipus de públic. Sens dubte, aquest Art serà un dels èxits de la temporada teatral i s'ho mereix.

04/11/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un fenomen infal·lible

Tot i ser una obra que, encara, està molt present en el nostre imaginari, gràcies a les diferents versions que van fer Josep Maria Flotats i Ricardo Darín fa més de 10 anys, Art continua sent un plat deliciós que ve molt de gust. I és que el text de Yasmina Reza, una història sobre l’amistat masculina i el temperament dels homes disfressada de sàtira contra l’art modern, continua tan fresc, intel·ligent, divertit, enginyós, vigent i sorprenent com el primer dia. En aquesta nova adaptació, tres mestres de la comèdia (Orella, Villanueva i Arquillué) aprofiten l’avinentesa per brillar damunt de l’escenari amb una lluita dialèctica on els silencis són tan suggerents com les paraules. La direcció de Miquel Gorriz també resulta força acurada tot i que, en alguns moments, sembla que vulgui subratllar la comicitat de certes frases que, en realitat, funcionen per elles mateixes de manera natural. Tanmateix, s’han afegit alguns efectes i trucs escenogràfics prescindibles, probablement, empesos per la necessitat de diferenciar-se de les anteriors posades en escena. En qualsevol cas, la proposta té molta força i efectivitat, amb la seva gràcia innata i el seu costat agre. Es torna, així, a demostrar que aquest fenomen teatral és un artefacte gairebé infal·lible, tan plaent i delectable pel públic com pels seus genials intèrprets.

30/10/2016
Miquel

Una de les meves obres preferides: retrat punyent de l’art contemporani i una reflexió molt certera sobre l’amistat. Brillant.

10/06/2018
Jose Domingo Costa Perez de Tudela

31/05/2018
Marta Turu Pedrola

L’art és concebut com una eina d’expressió i reflexió, i en moltes ocasions l’objectiu que es proposa és qüestionar, despertar el debat i la consciència. Enterrar la indiferència i la resignació, despertar la crítica, transmetre i fer-nos vibrar… En aquest cas, ja podem ben afirmar que ho aconsegueix!
La vida de tres amics íntims es veu totalment trasbalsada quan un d’ells es compra un quadre: un quadre blanc. No ‘en’ blanc, sinó categòricament blanc. I és precisament aquesta blancor la que posarà en dubte tot allò que compartien, fent trontollar –amb un dramatisme comèdic impecable, però no exempt de punyents crítiques socials i a les relacions interpersonals– els pilars més sòlids que fins llavors mantenien la seva amistat.
Tres excel·lents actors amb una complicitat pràcticament palpable sobre l’escenari, escenografia ben dissenyada i un text àgil i fins i tot trepidant en ocasions. Amb diàlegs i confessions de l’humor més proper i subtil, conquisten al públic des del primer moment, que s’entrega rialla rere rialla a la voràgine desfermada que ocorre sobre l’escenari. I pensar que el blanc no és ni tan sols un color…
En conjunt, la recepta per continuar omplint teatres mesos i mesos després d’haver sigut interpretada; una molt bona feina amb uns grans actors!

07/05/2018
Lola

Sobretot destacar la boníssima interpretació dels 3 actors, comedia que no et deixarà anar-te’n del teatre sense riure. Em va recordar a l’estil de comedies com “Els veïns de dalt”.

20/12/2017
LOURDES

Fabulosa obra. Son tres “grandes” de la escena, pero Pere Arquillué está que se sale. Nunca le había visto en un papel como éste, y es lo más.
Pasé un buen rato.

15/02/2017
Mireia grau camps

Un escenari blanc, un quadre blanc aquest es l’inici d’una obra on el color el posen tres grans intèrprets i un text genial, un punt de partida per qüestionar-se quinze anys d’amistat i fer que aquesta prevalgui. Noranta minuts que volen i un saber fer excepcional dels actors quan davant la grolleria del so d’un mòbil insistent a la platea, interrompen l’obra i un cop resolt l’incident la reprenen com si res al mateix punt i amb la mateixa solvència que abans.
Aneu-hi si podeu, ahir entrades exhaurides.

30/11/2016
mauricio

Entretenida, graciosa y profunda. Un buen guión y sobre todo una excelente interpretación. Muy recomendable

04/11/2016
Hebert Parodi

Doncs definitiva i malauradament, no és el meu tipus de teatre. I és una pena,que la gent s’ho passa de meravella amb aquestes comèdies que, diuen, tracten temes interessants, donen peu a reflexions post funció, amb arguments de les dues visions del tema que es toca i tot amb humor intel·ligent. I jo sense gairebé ni somriure, com a “El test”, “Els veïns de dalt”…
El públic, entregat des de l’inici (ha de ser un goig com a intèrpret) ja riu només aparèixer els actors a escena i riallades brutals amb el patetisme del personatge de l’Arquillué, amb ganyotes, exageracions…Llàstima que a mi aquests personatges no em fan gens de gràcia, ves.
El tema ja el sabem: un paio compra un quadre pintat de blanc per una fortuna. Ell hi veu de tot, vibracions, ART, missatge…i el fet de ser d’un artista consagrat, ajuda a que per descomptat, allò vol dir alguna cosa. El seu millor amic no hi veu més que una estafa, ni tan sols una “pose”. I el del mig, entre dues aigües. De fet, el que hi veuen, és fidel refelx de les seves vides, o de com les encaren. Se suposa que l’obra, pel que llegeixo, aborda aspectes com la por a quedar-se fora del grup de l’opinió majoritària, a quedar-se sol… Jo això ni ho vaig notar, gairebé, i crec que va més pel tema de l’amistat i què vol dir aquesta paraula.
Això sí, un final ben bo, inesperat, que no busca la sorpresa fàcil sinó que tanca perfectament la part dramàtica de la història.
Amb Arquillué, Orella i Villanueva, no es pot dir res de les interpretacions més enllà de que boníssimes (potser un punt d’afectació excessiu en un personatge).
Curiositat: els actors ja saluden i “reclamen” l’aplaudiment abans de començar l’obra, tres vegades. Al principi em va sobtar, “divisme” vaig pensar; després vaig rumiar que s’escau amb l’obra (donats els noms consagrats ja donem per cert que l’obra mereixerà els nostres aplaudiments, és impossible que no sigui així!) i al final vaig pensar, que ben mirat, als músics de qualsevol tipus també els aplaudim només a sortir a escena.
En resum: ho petarà a taquilla.

24/10/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Imaginaos que un amigo os invita a su casa y os dice que se ha gastado 200.000€ en un cuadro. Invirtiendo en arte!! Y que cuando te lo enseña resulta que es un cuadro completamente en blanco. LA NADA!!
Así empieza esta divertidisima comedia que estrenan en el Goya! No os la podéis perder!!
Los actores fenomenales pero tengo que resaltar a Arquillué que está fantástico en esa vena cómica que tiene y que tan poco deja ver! Bravo!!
Y para acabar quiero mencionar lo mucho que me ha gustado la escenografía! Simple, bonita, eficaz y móvil! Me ha encantado jajajaja

20/10/2016