Des de València, El Consulado proposa una sessió on artistes residents en aquest espai presenten, consecutivament, les seves peces:
1. Hissing Organs de María Tamarit Valls i Sara Willa Arthur-Paratley (duració 30 minuts)
2. Políticas visuales queer. El futuro como ilusión heteronormativa d’Álvaro Romero (duració 15 minuts)
3. Técnicas de Evasión y Escape de Sara Aliana (duració 30 minuts)
Sinopsi
Hissing Organs pren com a nucli la matèria primera dels òrgans. Es planteja explorar possibles corporalitats i sonoritats partint d’una escolta activa cap als òrgans i la connexió amb el moviment, la respiració i la veu. La investigació es nodreix de l’anatomia vivencial, l’expressió de la veu femenina i l’exploració plàstica, comptant amb instruments escultòrics que simulen mecanismes anatòmics i són activats a través del cos. Recorrem als òrgans per deixar anar allò que la nostra veu és incapaç d’expressar amb les paraules que ja coneixem. En aquestes cavitats que habiten al nostre interior, on descansen les restes del que no s’ha dit. Què passaria si deixéssim xiuxiuejar els nostres òrgans?
Políticas visuales queer. El futuro como ilusión heteronormativa és un projecte de creació que desenvolupa Álvaro Romero a El Consulado (València). La dificultat que enfronten les identitats dissidents per albirar un horitzó polític i vital òptim respon a la manca de perspectiva i imaginari amb la que han de calibrar el seu present constantment. Mitjançant aquesta performance es reflexiona sobre la capacitat que té la imaginació per crear realitat. Si bé és cert que allò real està fonamentat per les imatges que el representen, no podem deixar de preguntar-nos què succeeix amb aquelles imatges que no existeixen i, per tant, no creen altres realitats. De quina altra manera poden engendrar-se noves visualitats?
Técnicas de Evasión y Escape és una conferència performativa que arreplega la investigació realitzada en les Residències de El Consulado i que explora les possibilitats de fugida del meu espai de treball. Partint de l’experiència com a dependenta a la botiga d’un museu, l’objectiu és que el meu cos puga levitar i escapar pel no-sostre de la botiga. Al llarg del procés es qüestiona l’agència del cos dins de l’espai laboral, les frustracions derivades de la precarietat del treball cultural i la possibilitat de plantejar alternatives des de l’àmbit artístic.
