Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria?
Sinopsi
Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori: un vagó de metro ple de gent jove s’atura de cop a mig trajecte. Un viatge de plaer es converteix en un malson. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem. Potser no suportem la idea de morir perquè aprenem a viure en una constant prova i error. Però també hi ha tot allò que passa al mig: hi ha gent que val la pena, experiències que mereixen ser viscudes, vivències que donen sentit a tot, una abraçada que ho canvia tot i un plat de macarrons que ens dibuixa un somriure a la cara.
Davant la mort, l’únic que té sentit és brindar amb tequila, ballar fins a rebentar i dir tot allò que no ens atrevim a dir. Perquè val la pena encarar la mort amb una celebració de la vida. I aquesta la tenim assegurada… Mentre dura.
Aquest espectacle forma part del cicle Eòlia Escena Emergent.
