Bailar o Lo salvaje és un homenatge a la jota de la pradera, una recerca ballada de l’impacte del folklore en un cos contemporani.
Panorama és un solo de dansa que porta fins a l’extrem aquesta pregunta amb una mescla de fantasia, sentit de l’humor i un toc d’esperança. Quin futur li espera al cos humà?
Sinopsi
De la necessitat d’entendre l’origen de la jota, neix aquest treball de Lara Brown preguntant-se, si ballar respon a una necessitat innata de moure’s d’una forma improductiva. Investiga l’origen dels balls populars, i com han estat i són travessats pel context històric, polític i social. El resultat és una seqüència de moviment i coreografia que reflecteix tota la informació recopilada.
Del grec pân (tot) i hórama (vista) la paraula panorama va ser popularitzada pel pintor irlandès Robert Baker (1787) per descriure les seves pintures circulars. En els seus quadres d’extensos paisatges, el pintor genera una experiència immersiva que convida a la contemplació i, per tant, a la reflexió. Quin és el nostre lloc en aquest paisatge? De la mateixa manera, Raquel Gualtero ens proposa entrar en un estat contemplatiu en el qual, a través del seu cos, transitem per diferents imaginaris que ens resulten estranyament familiars. Tota la peça està carregada de gestos recognoscibles que a través de la seva repetició es converteixen en coreografies infinites. El cos de la ballarina és el centre d’aquest paisatge. Un lloc travessat per una veu que ens pertany i que transforma els motlles que hem construït. Potser, aquest lloc en el paisatge és un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però, sens dubte, és un lloc anhelat.
