Barbes de balena fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol.

Sinopsi

L’any 1883 la Dra. Dolors Aleu i Riera, la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol que va exercir com a doctora, publica la tesi doctoral De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Defensa aferrissadament la necessitat de l’educació de les dones, no només per a elles mateixes, sinó com a baula essencial per a la consecució d’una societat més avançada. Justifica que cal desterrar la cotilla de la indumentària femenina pels seus efectes nocius per la salut i perquè impedeix una mobilitat normal. La cotilla utilitzada com a presó.

133 anys més tard, si bé potser ja no s’estila aquell particular artefacte destinat a perfilar (i a deformar) la cintura femenina, la dona continua estant subjecte a cotilles reals i imaginàries que fa segles que porta. Avui, en ple segle XXI, la paraula, la música i el moviment s’entrellacen a l’escenari per explicar la fascinant història de la Dra. Aleu i la de tantes dones que han recorregut el mateix camí en aquesta direcció: de l’interior a l’exterior, de la cosa íntima a la cosa més externa, de l’espai privat al públic, de la família a la societat.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“Cotilles i encotillades”

Ana Maria Ricard, autora de “Barbes de Balena” ha construït un quadre poètic d’una gran bellesa visual, en que el pinzell esdevé ploma.

Una joia en tots els sentits, text, escenografia, vestuari, interpretació i música en directe.

Sota la magnifica direcció de Mònica Bofill quatre actrius excel.lents. Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní, ens expliquen la lluita que van haver de patir les dones del S.XIX per obrir-se camí per aconseguir els seus somnis dins d’una societat masclista. Es tracta d’un homenatge a totes elles, i ho fan des de la memòria de les seves avies i besàvies representades totes elles en la figura de Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina dins l’estat espanyol, rebesàvia de l’actriu Núria Cuyàs.

Tot l’espectacle és ple de metàfores i símbols. Començant pel títol de l’obra, barbes de balena que fa referencia a aquelles barnilles metàl·liques utilitzades en la fabricació de les cotilles, el vestuari encotillat de l’època, l’escenografia plena de peixeres i tasses de cafè, el só de les bombolles que fan els peixos quan respiren, i de vegades fins hi tot el doble sentit que hi trobem en moltes frases del text.

“Barbes de balena” ens parla del doble encotillament que van haver de patir les dones del S.XIX. Per una banda per el fet d’haver de utilitzat la cotilla com a element estètic i de seducció, i per “l’encotillament” d’estar lligades a unes normes de submissió social dins una societat dominada pels homes.

Però realment ha evolucionat la mentalitat de la societat?

Realment ha deixat de ser vista la figura de dona com a objecte sexual?.

Vam passar de la cotilla que remarcava la figura femenina (en aquell moment la cintura era la part més sensual de les dones) a les faixes elàstiques , fins arribar a la nostra generació en que amagades sota meravelloses peces de llenceria, segueixen amb la mateixa finalitat que fa dos segles en rere. Les cotilles d’avui en dia són les dietes que han de patir moltes dones per poder estar dins dels cànons del pes perfecte. Si les cotilles en el S XIX provocaven atròfia muscular, les d’avui en dia moltes vegades arriben a desenvolupar malalties psicològiques com l’anorèxia o la bulímia.

Realment ha canviat la societat respecte el tractament de les dones des de principis del segle XX pel que fa a la dona actual?

Estem en una societat en que encara a la dona se la considera inferior a l’home. Una societat on encara es sent parlar de maltractament físic i psicològic. Una societat on un senyor amb estudis pot sortir a la tele dient que les dones han de guanyar menys perquè son més dèbils i menys intel·ligents que els homes, on fins hi tot un vídeo pot circular per internet en el que es veu com un home arrossega la seva parella dels cabells.

Realment creieu que moltes de les dones d’avui en dia està tan allunyada de la de fa dos segles?

IMPRESCINDIBLE !!!

01/04/2017
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Denuncia amb bellesa

Deliciosa i amarga. Tendra i violenta. Tot i tenir un format agradable, humorístic i lleuger, la temàtica és molt potent i atravessa per tots els poros de la pell. Cocktail de text, dansa, música en directe,... perfectament preparat i servit. Utilització de diversitat de recursos en la justa mesura i amb un per què, amb molt de simbolisme i molta metàfora perfectament comprensibles. Molt de joc en escena, naturalitat i veritat. Format magistral per conéixer la biografia d'algú, per conéixer a la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. I amb ella, la de tantes altres dones. La de tantes altres peixetes que acaben a la mar. Ens hem tret realment les cotilles? Surt regirada i entusiasmada, amb una missió clara: " iaia, quina vida desitjaves?Quins somnis tenies?"

20/03/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Molt Maldà

Pels que no ho sabeu aquesta expressió, entre els teatreros empedreïts ja s'ha convertit en un adjectiu que vol dir que... que... bé, molt al estil de la casa. Barbes de Balena és divertida, entremeliada, dinàmica... i molt ben feta. Bona direcció, bones interpretacions, excel·lent vestuari, música interessant i sota aquesta capa amable, una crítica al doble encotillament de les dones fins fa ben poc... o potser fins ara. Al Maldà s'estan creant un estil i això és bo, com en aquells restaurants que hi vas tranquil perquè, tindran dies millors que altres, però saps que mai et donaran merdaca (aquesta paraula em sembla que no existeix).

Crítica completa » http://bit.ly/2mgQJDw

13/03/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Veritat, bellesa i compromís

No exagero si dic que Barbes de balena és potser l'espectacle que més m'ha emocionat dels que he vist aquesta temporada. Amb una dramatúrgia impecable d'Anna Maria Ricart, carregada de metàfores, de bellesa, però també de veritats com a punys, una posada en escena preciosa i senzilla i unes actrius que s'hi deixen la pell, El Maldà té ara mateix en cartell una de les joies de l'any.

Un text que aborda el que significa ser dona avui en dia mirant al passat, a les dones que ens han precedit i, en especial, a Dolors Aleu i Riera, la primera llicenciada en medicina de Catalunya i l'estat Espanyol. Un espectacle que inclou també música i ball, i esdevé quelcom incomparable i irrepetible.

No us el perdeu!

Més informació a Somnis de teatre

10/03/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Retrospectiva per canviar el futur

A tall de presentació i per tal de fer creure al públic que allò que veuran és 100% verídic, les quatre actrius fan un repàs del seu arbre genealògic femení des d'elles fins a les familiars que no se'n coneix el nom. Ara ja fa quatre anys que tot l'equip va fer un meravellós treball de creació a través de diferents reunions d'assaig. El fet que Núria Cuyàs sigui la rebesnéta de la doctora Dolors Aleu i Riera és el timó d'aquest valent projecte que navega en un mar ple de noms femenins i balenes oblidades.

A través d'un espectacle multidisciplinari amb les dosis ideals de text, piano en directe, coreografies grupals i dansa individual "Barbes de balena" pretén donar veu a tots els sacrificis i patiments que han aguantat les dones al llarg dels últims anys. La història de la doctora Aleu fa d'altaveu del silenci femení que durant anys ha quedat a l'oblit de tothom. Com si es tractés d'un projecte de teatre documental i amb la qualitat d'un vi criança, que amb el pas del temps es fa més bo, les balenes tornen a proposar una anàlisi descriptiu però gens empalagós a la memòria històrica, que condemnava les dones a un futur fosc. El quartet femení brilla i dona ales al sentiment d'empoderament i la rellevància de la dona conduint l'espectador a paisatges antics que ara, afortunadament, ens semblen impossibles de viure.

L'espectacle de contrastos sentimentals intenta fer un canvi de xip de forma creativa i amb compromís a totes aquelles persones del públic que gaudeixen de l'espectacle i seuen a la butaca sabent perfectament el que van a veure. En definitiva, un collage artístic marcat per l'esforç sentimental i la capacitat de revertir la memòria de peix que ens fa oblidar tots aquells noms. Aquells records oblidats que ens fan sentir culpables de no haver preguntat més sovint.

11/09/2020
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Tres segons d’un peix cirurgià

[...]

La protagonista d'aquesta història no és cirurgiana però sí que és metgessa. A més de la besàvia d'una de les actrius, Dolors Aleu va ser la segona dona espanyola en aconseguir llicenciar-se en medicina , i la primera que va aconseguir exercir d'això durant anys. La dramaturga Anna Maria Ricart part del seu relat per fer-nos reflexionar sobre el paper oblidat de la dona en la història...

Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-barbes-de-balena/

28/09/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El material de l’opressió

Les cotilles, peça de roba típicament femenina que, a força d’oprimir el cos de les dones, modelava la seva figura, eren fabricades tradicionalment amb barbes de balena. Aquest element tan suggerent serveix com a títol i metàfora central d’aquest interessant espectacle que parla de les diferents formes d’opressió (físiques, socials i polítiques) que han hagut de patir les dones al llarg del temps... i, fins i tot, encara avui pateixen. Ana Maria Ricart ha construït una magnífica dramatúrgia barrejant la història de la doctora Aleu i Riera (primera dona llicenciada en medicina de l’estat espanyol) amb frases de la seva tesi doctoral, notícies, anuncis de l’època i diferents testimonis. D’aquesta manera, l’obra resulta un conjunt de fascinants punts de vista, necessari, combatiu i divertit sense renunciar a components veritablement personals. El muntatge utilitza el text però també cançons, música i dansa per traslladar la seva denúncia amb originalitat i tendresa, resultant, en global, un treball interpretatiu en grup impecable, alguns fragments del qual, però, brillen més que d’altres. En qualsevol cas, el seu esperit crític és tan catàrtic com satisfactori, seguint la tendència d’altres propostes feministes recents com Aüc o els espectacles de Laia Alsina Ferrer que, pel que sembla, són (i esperem que així continuï sent) cada vegada més habituals als nostres escenaris.

26/09/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

L’encotillament de la dona en un món masclista

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista "encotillades", fan un repàs per un món on es considerava (... i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l'home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat.

Un magnífic text d'Anna Maria Ricart, molt treballat, que parteix de la vida de la doctora Dolors Aleu, protagonitzat per aquestes quatre actrius que encarnen diferents papers, amb els seus diàlegs parlats, però també amb cançons que elles mateixes interpreten a diferents veus, sense trampa ni cartó, molt a prop nostre en la petita Sala de El Maldà; unes veus que deu ni do, que molts espectacles Musicals voldrien. Són Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní i Ariadna Cabiró, aquesta última també interpreta la música al piano, la música que ella mateixa ha creat per l'espectacle.

BARBES DE BALENA ens parla de l'encotillament de les dones de finals del segle XIX, però que traspassa aquella època i arriba amb claredat als nostres dies, per forçar-nos a fer una reflexió, sobre si tot allò ja ha passat o en realitat encara queda molt per polir, en la nostra societat de clar to masclista.

Una posada en escena molt fresca, divertida i diferent de tot allò que veiem normalment als Teatres, plena de metàfores i simbolismes, excel·lentment dirigida per Mònica Bofill.

Si desitgeu llegir la crònica original sencera, només heu de clicar AQUÍ

04/04/2017
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Fora les cotilles

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que enclaustrava a les dones i els hi perjudicava la salut. Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar.

Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit, mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, a partir de vivències i textos de l’època de la doctora Aleu. Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní són les quatre actrius que, amb confiança i veritat, ens presenten aquestes dones i ens confien els seus records, mentre amb les seves veus, magnífiques, canten les composicions de la mateixa Cabiró, que les acompanya al piano.

Delícia teatral en un espai petit i acollidor que ens anima a ser còmplices d’aquesta memòria col·lectiva. Fora les cotilles, reals i figurades.

Més a www.fentcaptures.wordpress.com

19/03/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Cotilles i mirinyacs

Coincideixen a la cartellera teatral barcelonina alguns muntatges que reivindiquen el pes de la dona en la construcció social i els obstacles amb què es troben. I per a fer-ho, fan presents la figura de dones silenciades invisibilitzades per una Història escrita per homes, per nosaltres, els homes.

A Barbes de balena, les seves creadores fan un exercici de memòria per a rescatar les seves avantpassades de la foscor en què l’estructura patriarcal les ha deixat oblidades. Explicar les seves vides com un acte de justícia per a rescabalar el greuge i dur al present les dones a qui se’ls ha negat el seu record és un gest necessari que el teatre, entès com a assemblea ciutadana no ha de permetre’s no dur a terme.

Les quatre actrius duen cotilles i mirinyacs a la vista, que segur que no constrenyen tant com ho fa el feixisme (diguem a les coses pel seu nom) amb què la societat ha tractat la meitat de la població mundial només perquè ha tingut poder per fer-ho. La música i les coreografies són més amables que punyents i atorguen al conjunt un aire agradable que duen l’espectador al somriure més que a la indignació.

Trobo a faltar en aquesta onada de teatre feminista l’atreviment necessari per a etzibar trompades al públic, als homes del públic. La manca de contundència i de mala llet corre el risc de convertir-se en homenatges que ens reconforten però que no colpegen.

21/09/2019
Josep OS

No la vaig poder veure al Maldà i avui ho he fet al Teatre de Llevant (abans Ponent) de Granollers. Una obra escrita, dirigida i interpretada per dones i que ens parla de Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina de l’estat espanyol. La dramatúrgia és d’Anna Maria Ricart, la direcció de Mònica Bofill i la música i cançons d’Ariadna Cabiró. L’obra diríem que es divideix en tres línies, la primera fa un repàs de la vida de Dolors Aleu, el seu matrimoni, els seus estudis, les dificultats per exercir per ser dona i el canvi que va donar la seva vida després de la mort d’un fill i deixar d’exercir com a doctora fins a arribar a la seva mort que es va produir a l’any 1913, la segona és un reconeixement a totes les besàvies, àvies, mares i filles de les actrius, i la tercera és la lluita de les dones per la igualtat amb els homes, fet que encara passa actualment. Tres disciplines, teatre, música i dansa magníficament interpretat per Núria Cuyàs, Laura López, Anna Rosell i Ariadna Cabiró que alhora toca el piano. Molt curiós i significatiu el vestuari amb les cotilles que en aquella època feien servir amb la incomoditat que això comportava. Si teniu oportunitat i encara no l’heu vist recomano ho feu perquè val molt la pena.

28/11/2017
Hebert Parodi

Disruptiu apropament a històries fascinants
És de les poques vegades que no surto convençut d’El Maldà.
Llegeixo que és una obra tan reivindicativa de dones precursores que potser no connecta amb el públic masculí. En el meu cas, crec que de fet ha estat al revés. M’ha interessat tant la història de la primera metgessa d’Espanya, de les seves col·legues de revolució, que m’hagués agradat molt més detall de com s’ho van fer, els entrebancs i com els van sortejar, anècdotes, si voleu, del dia a dia perquè entenguéssim millor el desgast vital i la seva fortalesa. Crec que hi ha massa ingredients, i tots bons (música en directe, de qualitat, interpretacions, esperit, complicitat…) que no acaben de lligar. D’altres, sincerament, no els vaig entendre ni gaudir com l’acostament per moments al cabaret, la reiteració en anuncis i opinions de l’època, les estones que fan de peixos per recordar, suposo, com de fràgil és la nostra memòria).
Especialment interessants vaig trobar els apunts fascinants de les vides de les àvies de les actrius, episodis de valentia, somnis truncats.. Va ser la part més tendre i dramàtica, que et fa pensar que en totes les famílies hi ha històries per explicar i dignes de ser escoltades i com de difícil ho van tenir tantes dones.

05/04/2017
caterina

Barbes de Balena:
Un excel·lent equip d’actrius que ens han ofert un original espectacle. Un espectacle entretingut, educador, subtilment denunciador de la diferencia de gènere a l’època de la Doctora Aleu (primera dona que va poder cursar la carrera de Medicina a Espanya), i que continua sent molt actual.
Hem de destacar, la dramatúrgia amb diferents metàfores relacionades precisament amb aquesta diferencia de gènere,.. el treball musical tant de composició com d’interpretació de totes les actrius…I com no el treball de l’actriu Laura López que ens ha tornat a entusiasmar fent un paper molt diferent al que ens te acostumats (molt més dramàtics…com en la Pols), demostrant que és una actriu molt polifacètica, destacant com una cantant que interpreta molt be i una actriu amb una veu meravellosa… No us la perdeu. Val la pena….

23/03/2017