Barcelona 24h - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

BARCELONA 24H és una obra, fresca i juvenil amb aquell to de comèdia nostàlgic i romàntic, on es segueix la vida de 4 joves que es creuaran, s’enfrontaran i s’enamoraran a la ciutat de Barcelona.

Sinopsi

Una fotògrafa que ho ha deixat amb la seva parella coincideix a l’Apolo amb un noi romàntic obsessionat amb les pelis del Hugh Grant. Una pija de Sarrià decideix independitzar-se i buscar pis per sota de la Diagonal, mentre un noi ambiciós que només pensa en la feina decideix fer una pausa per comprar un Kinder Bueno al paki 24H de sota l’oficina. Cap d’ells pot imaginar-se que, ni que sigui per un instant, tot serà possible en aquesta ciutat.

Més informació

BARCELONA 24H és un musical original en català. Estrenat en plena pandèmia l’octubre de 2020, va estar nominat a 4 PREMIS BUTACA en la seva 27′ edició.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Més informació

BARCELONA 24H és un musical original en català. Estrenat en plena pandèmia l’octubre de 2020, va estar nominat a 4 PREMIS BUTACA en la seva 27′ edició.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 14

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Vull tornar, t’hi puc acompanyar…

No puc parar. No puc parar de taral·lejar les cançons d’aquest musical. I com a mi, segur que li passa a tot el públic que hi assisteix. Tot aquella persona que visqui o passegi per la ciutat de Barcelona s’hi veurà reflectida en algun moment o altre en els personatges que ens presenten tan magistralment dalt de l’escenari.

El musical de Pau Barbarà ens porta a acompanyar a quatre joves per la ciutat comtal a la recerca dels seus somnis, desitjos i vivències. Hi ha un noi romàntic obsessionat amb les comèdies romàntiques de Hugh Grant que creu que ell pot ser el protagonista de la seva pròpia pel·lícula, una fotògrafa dolguda per un engany sentimental que no acaba de trobar el valor per lluitar pel què vol, una noia pija que descobrirà que la vida no és tan fàcil com es pensava quan decideix independitzar-se, i un noi obsessionat en aconseguir l’èxit professional oblidant el personal. I com a escenari d’aquestes vides, que totes es creuaran en un moment o un altre, la ciutat, com a teló de fons i també com a inspiració.

13 cançons originals que s’endinsen en el cap de l’espectador/a connectant des de la primera, amb una direcció marcada pel coneixement i l’experiència de Marc Flynn i Dídac Flores que, amb poca parafernàlia, aconsegueixen l’objectiu de captivar al públic instantàniament. Hi ha moments per a l’exaltació de grup i d’altres per gaudir dels matisos de cada personatge en la solitud dels seus pensaments, transformats en notes i paraules musicades.

Coreografies senzilles i eficaces, escenografia de les mateixes característiques, i uns intèrprets que enamoren a cada interrupció a escena. Jaume Casals està trobant en el musical i les comèdies un gran registre on hi navega amb tanta comoditat com ho fa el seu personatge a l’oficina. Anna Piqué desprèn la il·lusió de la fotògrafa a la que dóna vida, ens transmet una sensació de total transparència i versemblança. Mireia Òrrit és la gran descoberta d’aquesta producció, amb la seva veu plena de matisos ens evoca a una tendresa familiar envers a la seva pija de Sarrià. Cada acció seva provoca el riure general del públic, un autèntic imant per a tots els presents. Àlex Sanz, o el seu personatge, pot ser el nostre Hugh Grant o el que vulgui, perquè la seva presència és simplement màgica. Veu càlida i carregada d’emoció que et fa passejar pel Paral·lel, desitjant veure tot el que ell veu.

Un musical sense pretensions grandiloqüents que li dóna un repàs a més d’un de gran format. Un equip talentós i jove que demostra en cada escena que es poden arribar a fer produccions genuïnes i inspiradores amb ganes i talent.

16/10/2020
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Més que un musical per millennials

Un tipus d'espectacle molt present a l'escena barcelonina: musical anomenat de "petit format" (etiqueta discutible), habitualment de creació pròpia, amb pocs intèrprets, música en directe i mínima i multifuncional escenografia. Propostes que als amants de l'gènere ens han donat moltes alegries i descobertes i que compensen, potser, la manca de grans musicals a l'escena catalana, tan habituals a Madrid.

Una gran ciutat, vides atrafegades, corrent d'aquí cap allà, de vegades sense saber per què ni cap a on. Quatre personatges, típics que no estereotips: l'addicte a la feina, el simpàtic optimista, la pija que creu no ser-ho i l'aspirant a creadora amb història sentimental per superar.

El repartiment coral funciona molt bé, es compenetren, cadascun té els seus moments de protagonisme i brillen per igual.

Històries de l'epopeia d'independitzar, accedir a un habitatge, superar pors, conformar-se amb segons quines relacions, vides i entorns que no ens omplen encara que ens enganyem al respecte, il·lusions que es persegeuixen i abandonen... A veure qui és el guapo que d'alguna manera no té alguna cosa en comú amb ells. Empatitzes des de l'inici i segueixes les seves interaccions, algunes més previsibles que altres, tendres que no toves i, mèrit, profundes i que et permeten reflexionar sobre tu mateix si mires les teves últimes 24h. Tot amb un aire optimista, molt encertada direcció de Marc Flynn (El despertar de la primavera) i Dídac Flores (Desde mi ventana), -tan joves com experimentats en el musical-, molt, molt d'humor i música fresca, original i que entra sense estridències. I un missatge tremendament vàlid, obrim-nos als que ens envolten; potser ens facin aturar la voràgine en què ens hem ficat i, com deia Hesse, ens agafin de la mà i ens obliguin a ser feliços.

El millor: la manca de pretensiositat que no amaga la qualitat de la proposta.

El menys millor: els finals taaan feliços...

25/09/2021
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Una Barcelona de pel·lícula

Qui no s'ha enamorat mai? Qui no ha pujat als búnkers mai? Qui no ha desitjat, amb totes les forces, menjar-se un Kínder Bueno pels carrers engalonats del barri de Gràcia? Qui no hagi tingut cap d'aquests símptomes no ha viscut Barcelona al cent per cent. Pau Barbarà s'estrena amb un projecte ambiciós i melancòlic a parts iguals. Fa despertar moments i sensacions que havien quedat oblidades sota els ritmes de la rutina barcelonina. Presenta quatre personatges que tenen els seus fils marcats, però que si passéssim les seves històries per una batedora, sortirien històries barrejades però igual de reals i creïbles, perquè en aquesta ciutat cadascú és un món.

La història transcorre a bon ritme, sense salts en el temps il·lògics ni presses temporals (tot i les presses vitals dels protagonistes). Aquests quatre, marcats per l'estrès, encarnen prototips ben reals i en els quals tothom hi pot trobar un símil. La naturalitat de la proposta i els diàlegs donen joc a buscar coneguts teus que podrien ser perfectament aquells que viuen les experiències sobre l'escenari. De mica en mica el públic va creant-se el seu personatge amb una part de l'exercici d'empatia de cada protagonista. El Teatre Gaudí, amb les seves quatre bandes, dona molta vida i fa encara més proper el musical que incorpora una escenografia austera però funcional.

El conjunt de la proposta, les actuacions reals i vives i les lletres de les cançons vaticinen que el romanticisme no sempre és la solució. En definitiva, considerant l'espectacle com una enciclopèdia de la vida de la ciutat, una possible barreja entre Barcelona 24 Hores i el gran tema dels Buhos "Barcelona s'il·lumina" pot ser una bona carta de presentació de la ciutat per algú que mai s'ha enamorat a Barcelona, mai ha pujat als búnkers i mai ha desitjat menjar-se un Kínder Bueno pels carrers engalonats del barri de Gràcia.

16/10/2020
Xavier Quero
Teatre Barcelona

Barcelona Transfer

A manera d'una mena de Manhattan Transfer de John Dos Passos, Barcelona 24H permet la possibilitat de seguir el fil d'altres ficcions que prenen la vida d'un ciutadà i la segueixen i entrecreuen en un ambient urbà. Ara bé, l'Era del jazz ens queda massa lluny i sembla, de vegades, una oda a la common people dels Pulp que ignoren per complet l'himne generacional dels noranta.

Deixant certa linealitat de banda i deixant-nos endur per la modernitat i el compàs, ens endinsem a la vida d'uns personatges que, sovint totes les aspiracions basades en el capital sovint no són més que constructes per aïllar-nos de la soledat i assolir un reconeixement que, d'una manera o una altra, ens canviarà la vida. Però l'empeny amb el que s'enfronta un a la vida no sempre és suficient i ens adonem que, com sempre, són les condicions materials la que ens condicionen i que fan que les nostres ambicions siguin, sovint, de curta mesura o del tot desmesurades, tal com la inabastable geografia de la ciutat comtal.

Entrecreuar les històries, des d'allò que sembla només irrellevant i vulgar fins a les més elevades passions (que també ens poden semblar irrellevants i vulgar), s'estableixen en confluències i llocs comuns, dels a evitar i els que evidentment acabem anant per conveniència, estableixen una quadrícula psicogeogràfica d'amor i desil·lusions amb aquest teló de fons woodyallenesc on la ciutat esdevé, també, un personatge, silent i immòbil en un constant i subtil moviment de translació i rotació.

Sense un -sempre necessari- Night and Day coleportià, assaborim els sabors i sensesabors de la vida d'aquells que arrosseguen els peus al metro a partir d'una posada en escena senzilla, però més que efectiva, amb una disposició dels elements que ens serveixen per traslladar-nos ràpidament d'una banda a una altra de la ciutat creant, de forma que la novel·la de Dos Passos, una constant mobilitat sincopada, que ens porta allà on volen i l'espectador, de bon grat, es deixa endur, taral·lejant a l'endemà de les glòries.

05/02/2025 - Teatre Gaudí Barcelona
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Tot és possible sempre que hi hagi ganes de tirar endavant

“Barcelona 24h” és una comèdia musical romàntica, fresca, divertida i dinàmica on els principals protagonistes són els nostres joves.

Escrita per Pau Barbarà Mir, presentador del programa “El Camerino” de iCat a Catalunya Radio, també autor de la música, coneixem les històries de quatre joves residents a Barcelona. Històries quotidianes que viuen els joves d’avui en dia, com la dificultat de trobar pis, les nits de festa, la decisió de deixar la carrera a mitges per perseguir els seus somnis, el ritme estressant que comporta viure en una gran ciutat, els problemes laborals, les relacions afectives i sexuals,...

Tot i que l’acció passa a Barcelona, seria aplicable a qualsevol altra ciutat del món.

El repartiment compta amb un grup d’actors joves com Laia Fontàn o Mireia Orrit (en el nostre cas), Jaume Casals , Anna Piqué i Àlex Sanz , tots ells de sobres coneguts per les seves interpretacions tant en televisió com en el teatre. He notat naturalitat i proximitat en les seves interpretacions, complicitat entre ells, i que cap intèrpret destaca per damunt de l'altra. La única pega que he vist, i crec que caldria revisar, és l'excessiu volum dels micros, i millorar la vocalització.

L’espai escènic es pràcticament buit, tret de un supermercat 24h (un “Paki”), un dels llocs més freqüentat per els nostres protagonistes; i uns mòduls de fusta movibles que es van transformant a mida de les necessitats escèniques (un llit, una taula de revelació, la barra d’una sala de festa,...

La música de Pau Barbarà Mir té influències clares de grups catalans com els Manel, Els Amics de les Arts o Joan Dausà, amb uns arranjaments de Dídac Flores que transporten a un món musical més clàssic. Al llarg del musical es poden escoltar una tretzena de cançons en forma de duet, grupals o individuals. La música és en directe. Pot ser, com he dit anteriorment, els hi falta polir alguns detalls de sonorització i vocalització, ja que en molts moments la reverberació fa que no s’entenguin algunes de les lletres de les cançons.

Hem de tenir en compte que era nit d’estrena i els nervis de vegades juguen males passades. Estic del tot segura que passades unes quantes funcions, el resultat serà molt millor. De totes maneres la sala estava plena de gom a gom de un públic jove que no paraven de riure, aplaudir i gaudir de tot el que passava a escena. Penso que, per la complicitat dels seus riures i el seu entusiasme, es sentien molt identificats amb les històries dels protagonistes. A mi com a mare de un parell de joves d’edat similar a la dels protagonistes d’aquest musical, m’ha agradat molt descobrir que lluny del que puguem pensar d’ells, són lluitadors, tenen valors, inquietuds i ganes de tirar endavant.

04/10/2020
JOSEP

Fresca, divertida amb personatges fàcilment reconeixibles. L’humor, l’amor, les relacions cantades i ballades Per quatre actors amb un bon nivell i música de piano en directe. Realment val la pena no us la perdeu

17/02/2025
jordinamasabroballonga

Una obra de teatre per passar una molt bona estona i per fer-te reflexionar sobre la societat d’avui en dia.
Et fan sentir integrat dintre l’obra.
Amb uns actors molt bons.
100% recomanable.

09/02/2025
Montse Surroca Castella

Actuen i canten molt bé. És actual i tendre. El que es troben els joves el dia a dia. Visca el teatre i els actors joves amb talent i vocació.

04/11/2021
David

Musical íntim, interpretat i cantat amb molt bona qualitat, en un format que ajuda a fondre’s amb els personatges. I què dir dels actors/actrius, que tenen la virtut de fer-te còmplice de les històries que evolucionen en escena i emocionen per la “normalitat” de les seves vides, que podrien ser la teva, la meva, la dels teus amics, la dels teus fills o nets. Tendra, íntima, divertida, a voltes cruel i reflexiva…cosa que no sempre passa amb els musicals. Bravo a tot l’equip! Cal veure-la sí o sí

10/10/2021
laura

M’ha encantat! Actors fantàstics que et fan reviure algun moment de joventud. 100% recomanable!

15/09/2021
Jordi Casas Duocastella

Les vides de dos nois i dues noies es creuen mentre intenten superar les dificultats de viure a la Barcelona actual.
BARCELONA 24H és un musical fresc i divertit en què tothom s’hi pot reconèixer: feines precàries, dificultat per trobar un pis assequible, treballar masses hores, superar una ruptura, enamorar-se…
Les cançons i les històries s’enllacen amb agilitat ben coreografiada. Bon treball dels quatre intèrprets i del músic en directe, per passar una molt bona estona.

14/09/2021
Nuria Ibáñez Flores

Un musical de la vida del joves a la ciutat, amb piano, música o veus en directe magnífiques! I gran interpretació per part dels joves actors. Súper recomanable. Del millor que hem vist en teatre últimament

12/09/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Un musical sobre la vida en la gran ciudad. Es Barcelona pero podría ser cualquier ciudad. Historias sobre la dificultad de buscar piso, las noches de fiesta loca, la superación de una relación amorosa, la decisión de hacer un respiro en el estre de la gran ciudad para descubrir lo que realmente importa.
Todo esto es Barcelona 24h
Está claro que no es un musical de gran formato pero, sus canciones pegadizas, sus situaciones en las que todos nos podemos sentir identificados, el hecho de que la romantización no es siempre lo mejor para el final de una gran historia hacen de este musical algo único.
Yo lo he disfrutado muchísimo y la platea que tenía alrededor creo que pensaba igual que yo.
Un bravo extra para Àlex Sanz, su interpretación, su manera de cantar y su personaje me han enamorado muy mucho!

03/09/2021
Helena Naya

Imprescindible veure-la!! Comèdia millenial que et fa remoure les emocions i és inavitable sentir-te identificada amb un dels personatges.

17/01/2021

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Barcelona 24h’: històries joves que connecten generacions

Amb text i música original de Pau Barbarà Mir, el musical Barcelona 24h relata la vida de quatre joves amb històries aparentment dissemblants que s’interrelacionen de manera inesperada en diversos […]

14 gener 2025

Què ho fa, que la cartellera d’aquesta temporada aplegui tants musicals?

L’oferta de teatre musical que veurem aquesta temporada als nostres escenaris hagués costat imaginar fins i tot en temporades prepandèmiques. És evident que l’aturada de la Covid ha creat un coll […]

7 octubre 2021