Poesia, moviment i circ contemporani formen part de l’univers insòlit i personal d’uns artistes que porten al festival la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise. En aquesta ocasió els animals que participen a l’obra son un cavall i uns coloms.

Sinopsi

Ara, la companyia francocatalana integrada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias (fill, per cert, del conegut pallasso Tortell Poltrona) porta als escenaris barcelonins Falaise, segona part del díptic escènic Là, sur la falaise.

Falaise (penya-segat o precipici en català) és, efectivament, la segona part d’un díptic que naixia amb la idea d’explorar les oposicions, els contrastos, entre un blanc i un negre que tenyien les plomes de l’au però que també s’escampaven a poc a poc per tot el muntatge. Aquests mateixos colors, el blanc i el negre, tornen a tenyir l’escenari i els vestits dels intèrprets, uns artistes que protagonitzen una mena de ritual o cerimònia en moviment que troba la seva força en la unitat d’un grup impulsat per una mateixa energia. Treballen i dansen plegats i a l’uníson sense renunciar, però, a les seves personalitats particulars i prenent cadascun els seus propis riscos. Tot passa en un espai a diferents nivells que permet que els artistes evolucionin, pugin, baixin, caiguin o llisquin mentre el cavall i els ocells es mouen lliurement per l’escena.

Com és habitual, Baró d’evel torna a col·laborar en aquesta ocasió amb Maria Muñoz i Pep Ramis, integrants de la companyia de dansa Mal Pelo, però també amb l’autora i dramaturga Barbara Métais-Chastanier.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

L’equilibri i la dualitat de les coses

La companyia francocatalana Baró d'Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta Falaise, la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise.

Falaise va obrir temporada a Montjuïc el setembre del 2019. En aquella ocasió, de la mateixa manera que ara, les entrades es van exhaurir de seguida, i no vaig tenir l'oportunitat d'anar-la a veure. Per sort aquesta vegada sí que vaig aconseguir les entrades.

Novament, es tracta d'una proposta de circ molt poc convencional, d'una bellesa hipnòtica i visual brutal, tot i que la foscor i el negre és el que predomina durant tot l'espectacle.

La posada en escena i l'escenografia de Lluc Castells continua apostant pels tons negres i blancs. En realitat l'escenografia és una gran metàfora del món. Els espectadors el que veiem davant nostre és un món en ruïnes, un món en perpètua desconstrucció, i uns personatges que lluiten, que estan en continu moviment: pugen, baixen, s'arrosseguen, cauen i s'aixequen; personatges que reneixen, que es despullen, que estimen, riuen, viuen... que busquen ser lliures, feliços i que trenquen amb les carcasses que els oprimeix.

L'equip artístic de Falaise en aquesta ocasió és molt més nombrosa: vuit artistes de diferents disciplines Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Oriol Pla, Julian Sicard, Martí Soler, Guillermo Weickert, Txapakan i uns quants coloms.

També hi ha més humor i escenes memorables, com la d'en Blai Mateu cantant, els comentaris de Guillemo Weickert, la conversa entre la Camille i Txapakan, la banda tocant en directe passejant-se entre el públic, la coreografia del petó, la interacció dels coloms, l'escena del trencament dels vestits de guix, escoltar la magnífica veu de la Camille cantant líric, la conversa entre en Blai i l'Oriol Pla, el ball de Weickert amb els coloms, o l'escena on en Blai utilitza la cua de Txapakan com a perruca.

Falaise és poesia escènica, moviment i circ contemporani amb fortes connexions amb altres disciplines artístiques. És un encreuament i combinació d'acrobàcies, equilibris, salts espectaculars, moviment, escalada, contorsionisme, comèdia, dansa, música, veu, teatre i arts plàstiques en general, però amb una particularitat, i és que també hi ha la presència d'animals en escena (coloms i un cavall blanc), que des del respecte i el bon tracte, col·laboren i interactuen amb els artistes, oferir-nos un espectacle màgic, poètic amb un gran component oníric i metafòric.

Falaise és poesia visual, moviment, situacions absurdes, plenes d'humor, màgia i poesia. És denúncia i transgressió. És l'espai on els cossos es busquen, es perden, es troben, es fragmenten i es recomponen. És la recerca constant de la simplicitat i l'absurditat per arribar a la realitat i fer-nos reflexionar.
Reflexionar sobre que no tot és blanc o negre i que malgrat que el nostre hàbitat s'esfondri hem de continuar lluitant.

09/12/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Poètica de la destrucció. Pura honestedat.

Em trauria el barret si no m'hagués tret ja la mandíbula, que em va quedar desencaixada davant la poètica arrasadora de Baró d'Evel. I trobo que arrasar és un verb més que just per descriure el que fa aquesta colla d'artistes de primer nivell. Passen com un tsunami per les teves entranyes.

El seu univers particular, fosc, distòpic i apocalíptic, està ple de personatges extrems que caminen al marge de la societat, com si passegessin per la vora del penya-segat que dóna nom a l'espectacle. Tot és deliciosament fràgil. Com a la vida hi ha gent que hi entra i s'obre pas a hòsties. Gent que cau del punt més alt, repetides vegades. Gent que viu en un petó etern o que lluita per tenir-se en peu. Malgrat la destrucció que ho envolta tot, sempre mostren un punt de llum o una petita escletxa per on escapar, per on construir un nou món. El moviment no deixa de transformar-se.

Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias s'acompanyen d'una sobrenatural troupe d'acròbates, clowns, ballarins i músics... i uns membres molt especials: el cavall i els coloms. L'amor, l'art i la naturalitat amb què fan acte de presència a escena justifiquen amb escreix les reticències que poden despertar la presència d'animals en un espectacle. Però s'hi integren, et miren als ulls i t'arrenquen la llàgrima. Són part essencial d'aquesta bogeria poètica, plàstica, visual i emocionant. Sense trucs ni xarxes, tot a Falaise és pura honestedat.

05/10/2019
Bàrbara Martín
Teatre Barcelona

“160 kilòmetres per hora entre penya-segats i sense cinturó”

Falaise significa penya-segat.
Baró d'Evel porta 19 anys obrint les portes del seu imaginari amb una transparència que espanta.
Arriscats i amb una posada en escena que boireja i s'infiltra al teu cap amb la primera respiració lenta de Guillermo Weickert.

Falaise és un viatge a 160 kilòmetres per hora entre penya-segats i sense cinturó. De tant en tant s'atura i pots veure el paisatge.
I veus a 8 intèrprets que es mouen en esbart amb un control de grup insistent i emocionant que deixa entreveure la feina de Mal Pelo.

Gairebé dues hores de salts al buit, de bellesa reposada, de preguntes sense resposta, de música que sona lluny i algú la balla. De pintures antigues i abraçades eternes. Un parar el temps per recordar aquella escena de Pepping Tom a Le Salon.

I ja ho sabem que la vida és bonica però que si miréssim avall, ens marejaríem.
I què?
Ells s'hi tiren

05/10/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Bellesa en expansió

Després d’impressionar-nos amb la bellesa del seu anterior espectacle, Baró d’Evel tenia el llistó molt alt. Afortunadament, la companyia ha gestionat molt bé la pressió de les expectatives i ha sabut oferir el que seria una continuació d’allò que havien creat a Là a l’altura de les circumstàncies. D’aquesta manera, Falaise es planteja, més que com una seqüela, com una expansió, un nou conjunt d’històries que comparteixen el mateix univers postapocalíptic en blanc i negre i unes regles visuals molt similars. Més gran i ambiciós, el muntatge conserva la poètica sublim i l’execució tècnica impecable habituals de la companyia, demostrant, novament, un gust exquisit per la posada en escena. Com a novetat, tenim més actors, més personatges, més animals... i també pinzellades de sentit de l’humor. Malgrat el seu esperit clownesc, potser aquestes escenes són la part que menys funciona de tota la proposta, trencant la seva màgia per adoptar un to planer que sembla no encaixar del tot. En qualsevol cas, la força del conjunt és innegable, dotant d’emoció i profunditat cada detall de la peça. Personatges que neixen de les parets en aquesta peculiar barreja de dansa, circ i teatre continuen construint una experiència única de gran calat existencial i un veritable plaer per als sentits i les emocions del públic. En comparació, s'ha perdut una mica de senzillesa, intimitat i delicadesa però, en molts altres sentits, ha anat a més i està molt bé que així sigui.

01/08/2019
Victòria Oliveros Layola

Vuit artistes en escena en constant suma. La felicísima combinació de circ, teatre, dansa, acrobàcia, doma, música i escenografia ens produeix un impacte extraordinari i seguim la representació entre la sorpresa, la felicitat, el riure i una sort d’estranya i dolça malenconia que tenyeix tot el espectacle. Magnífic espectacle de Baró d’Evel. Ningú que estimi el teatre hauria de perdre-se’l. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/10/04/falaise/

06/10/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La gente que me conoce sabe que no me gusta arriesgar. Me gusta el teatro y me cuesta abrirme a nuevas disciplinas.
Personalmente no hubiera comprado la entrada para este Falaise porque no cuadra con lo que yo suelo ver.
El éxito que tuvo en el Grec, recomendaciones de amigos y el hecho de dar una oportunidad a la nueva programación del Lliure hizo que me animara.
Y qué decir…
Pues que nunca antes había visto lo que he visto hoy.
Un espectáculo de danza, de acrobacias, de circo, con humor, con música, con palomas que sobrevuelan la platea, un caballo maravilloso que interactua con los intérpretes…
Números impresionantes que me han dejado con la boca abierta.
Salgo encantado!
Por poner una pega… le daria un tijeretazo de 15 minutos para no hacer tan larga la obra.
Por lo demás… Id a verla! Es único!

26/09/2019
Josep OS

Demà dimecres el Grec arriba al final i ahir la companyia franco-catalana Baró d’evel ens va obsequiar al Lliure amb aquesta joia que difícilment oblidarem. Amb una impressionant i impactant escenografia de Lluc Castells i que és el pes que suporta tot l’espectacle, ens parla del buit, aquest buit del qual tots hem de llançar-nos, aixecar-nos i seguir endavant, i ho fan amb dansa, música i circ. En la dansa 8 artistes que tant a nivell individual com grupal i utilitzant el llenguatge corporal del moviment recreen una coreografies magníficament coordinades, convulsions incloses. Pel que fa a la música, fantàstica tant els temes enregistrats com els que en viu interpreten. I la part que tracta de circ dóna la sensació que tenen la llibertat individual, en no tractar-se d’equilibris conjunts, d’executar-a la seva manera i encara que es tracti de salts, tombarelles i altres comporten més dificultat que que la majoria d’acrobàcies que estem acostumats a veure en els circs. Humor la major part absurd, però molt molt divertit. La part poètica està present pràcticament en tot l’espectacle però recobra moments idíl·lics quan el cavall blanc surt a escena i amb un ensinistrament insuperable es converteix en un artista més. En aquest punt vull ressaltar l’escena quan els 8 artistes estan interpretant una coreografia i el cavall va fent els mateixos passos que els actors, extraordinari. El mateix passa amb els coloms blancs que obeeixen, volen i es posen on se’ls indica creant moments de gran tendresa. Mai faig comparacions però en aquest cas si vull dir que aquest espectacle no té res però res a envejar al que fa uns dies vam veure al Palau de la Música per la companyia australiana. Extraordinari, sublim i no cal dir que un IMPRESCINDIBLE, que es podrà veure del 25/9 al 13/10 al Lliure. Us consell, si aneu (jo ho faria) compreu localitats a partir de la fila 5 ja que les primeres files queden per sota de l’escenari, jo estava a la fila 6 i perfecte. Llarguíssims aplaudiments més que merescuts.amb tota la platea dempeus.

30/07/2019