Bollywood, Bombay, Barcelona

De nou al teatre i aquest cop per anar a descobrir a la Cia Dúo Fàcil, ja que en breu els tindrem a Igualada amb “Y me morí”. Vaig voler veure la nova proposta d’aquest trio i la veritat és que ja tinc ganes de veure’ls de nou.

El nou “Escenari Joan Brossa” han programat Bollywood, Bombay, Barcelona un espectacle que la sala que els ha tocat queda petita per aquesta proposta. I dic petita amb tots els sentits ja que el muntatge és ideal per una sala una mica més gran i si de veritat aposten per aquesta proposta segur que poden omplir sense cap problema.

A partir del drama de la immigraciói d’entrevistes i xerrades que han realitzat han anat muntant aquesta obra amb una bona combinació de música, balls, acudits i personatges que fan la delícia de tots els assistents.

Amb  un estil amb molt color, amb molta música ens anem endinsant en la vida (somnis i frustracions) de tres inmigrants que han arribat a Barcelona per trobar el seu somni per viure millor que “a casa”.

Un treball de final de grau de l’especialitat d’Interpretació aquests tres alumnes han muntat una bogeria que treu el millor de tots nosaltres. On per moments tens ganes d’aixecar-te de la cadira i començar a ballar amb ells en qualsevol número musical. Però no patiu, que no és un musical!!!

I m'ho he pensat abans de puntuar, possiblemente un 5 estrelles és molt? Doncs si, però pel bon moment que m'han fet passar del 4 he anat al 5.... i no m'ho he pensat gaire. Podeu veure tot el que opino d'aquesta proposta a l'enllaç

Proposta de Duo Fàcil i Líquido Teatro que no se centra en explicar grans tragèdies de la immigració (si bé se n’apunta alguna) sinó la duresa del dia a dia, les il·lusions i esperances dipositades a una ciutat i vida noves que s’esvaeixen quan topen amb la realitat.

Tres joves indis comparteixen una habitació en un pis pastera de Barcelona. Tots ells han arribat a petar a milers de km de casa seva, amb somnis que es transformen, literalment, en malsons. El mur de la quotidianitat els va minant:  topen amb el rebuig directe dels veïns o indirecte de tothom (ningú els mira als ulls), feines precàries, pura subsistència i un futur negre. I per això han deixat casa seva? El mèrit és que això que podria ser dramón s’embolcalla amb colors, llum i música, com si fos una pel·lícula de Bollywood (la indústria cinematogràfica més gran del món) on tot es resol en un final espectacularment feliç. Quan les coses es posen dures recorren a imaginar que estan en aquestes pel·lícules i la música, ball i alegria inunden la sala i ens fan somriure. A més, l’humor està absolutament present en una barreja que per estrany que soni, acaba lligant molt bé amb les reflexions serioses que provoca la proposta.  Aquest humor és exagerat, cridaner fins i tot, que és el to que s’escau per compensar la dura realitat. Farsa a estones absoluta (em recordava les Dones sàvies) amb les veïnes que tampoc no s’accepten, una independentista i una unionista, ambdues de manual, unides, això sí, en la por, el rebuig i la denúncia dels nouvinguts.

Un dels punts forts són els diàlegs frescos i propers, marca de la casa, d’en Marc Rosich, interpretats amb credibilitat i energia per Marc Tarrida, Abel Reyes i Francesc Marginet. En canvi, la durada, 1h45’, podria escurçar-se significativament millorant el resultat final ja que arriba un moment on els episodis, especialment els de cerca de feina i relació amb les veïnes, es fan una mica llargs.

 

Buf!!!, molt de jiji, jaja, però Déu n’hi do tot el que hi ha al darrera d’aquesta “comèdia”

La Cia. Dúo Fàcil i Líquido Teatro ens proposen un espectacle estèticament meravellós, ple de color, llum i moviment. Un viatge emocional i cultural, amb un missatge molt clar: el drama de la immigració.

"Bollywood, Bombay, Barcelona"  ens mostra la part més humana, i la més inhumana de la societat, el xoc entre cultures, la supervivència i la integració. És un retrat de la societat, de la intolerància d’aquells que en el seu dia van ser acollits. És la falta d’informació i la incomunicació. És la lluita d’aquell que no té res. És la gent que persegueix un somni. És el racisme.

"Bollywood, Bombay, Barcelona"  sorgeix a partir d’improvisacions i l’experiència personal  d’un noi indi, en Palwinder, un amic en comú de Juanjo Cuesta i Marc Rosich.

Aquest meravellós espectacle neix a partir de les històries que explicava en Palwinder (moltes d’elles vivències personals), més una part de ficció.

Els protagonistes d’aquesta tragicomèdia són en Rajú, Vikram i Karan. Mitjançant aquests tres personatges coneixerem els problemes culturals, econòmics, laborals i psicològics que pateixen com a immigrants, i també descobrirem la riquesa cultural del seu país, com els balls, els seus ídols i la seva religió.

Vaig riure molt, però vaig sortir amb el cor encongit.

Només em resta que felicitats a Francesc Marginet, Marc Tarrida i Abel Reis per la feina ben feta, i a Palwinder per haver compartit amb tots nosaltres part de la seva experiència.

Marc Rosich i Juanjo Cuesta, vaig llegir que, us feia una mica de respecte barrejar la comèdia amb un assumpte social tan sensible com és el fenomen migratori. Dons deixeu-me que us feliciti, perquè la sensibilitat i el respecte hi són.

 

“Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren al món i diuen: Per què no?”

J.B. Shaw