Bonobos

L'humorista, presentador i escriptor francès Laurent Baffie és un dels autors teatrals més taquillers de les darreres dècades. La seva obra de capçalera, Toc Toc, utilitzava el trastorn obsessivocompulsiu per construir una comèdia dinàmica, amb personatges estripats, estirabots i slapstick. Una maquinària humorística precisa amb un sol objectiu: fer esclatar al públic en rialles. Aquest esperit de joc i diversió es manté a Bonobos, una comèdia escrita l'any 2011 i que arriba ara a Barcelona per tornar a posar les discapacitats com a disparadores de situacions hilarants. En aquest cas són tres amics (un cec, un sord i un mut) que decideixen organitzar un speed dating veïnal per aconseguir lligar (sucar el melindro) sense ser jutjats per les seves diversitats funcionals. Per tal de dissimular les condicions de cadascú i no ser descoberts per les noies, se serviran de diferents enginys, que, òbviament, no funcionaran tal com ells s'esperen i tothom deixarà al descobert aquelles coses que amaga per tal d'agradar.

La comèdia manté una estructura repetitiva on els tres nois organitzen cites amb les tres noies: una beata religiosa, una policia trastornada i una infermera un pèl curta. A priori pot semblar una premissa més aviat caduca, però Bonobos funciona pel seu curiós equilibri entre la comèdia sexual, el vodevil i un gag de Tricicle. La direcció d'Edu Pericas sap explotar un histrionisme sostingut, gràcies a un ritme constant i la divertidíssima creació de personatges d'un repartiment expert en l'art de fer riure. Elías Torrecillas, Oriol Casals, Jordi Soriano, Xènia Reguant, Maria Garrido i Mònica Macfer posen tota la carn a la graella i fan esclatar la platea pel que diuen, però sobretot pel que fan. És memorable la precisió i l'abundància gestual del Jordi Soriano, un mut hiperactiu i calent com el pal d'un xurrero a qui no li calen les paraules per expressar centenars de coses per minut. La complicitat i el talent del repartiment fa d'aquesta una proposta fantàstica si busques una estona de diversió i distensió al teatre.

 

Bonobos és una comèdia irreverent i esbojarrada que en certa manera pretén fer-nos menys cecs, menys sords o menys silenciosos amb relació al món de la discapacitat. Potser aquesta és la força d’aquesta obra: la d’obrir-nos a la tolerància a través del riure!

Tres amics, un cec, un sord i un mut, cansats de trobar relacions decideixen idear un pla per tenir cites sense indicar les seves limitacions. A partir d’aquesta premissa, tot el que pot venir són malentesos per poder riure una bona estona.

Tres personatges discapacitats a escena, com he dit amb ganes de tenir una cita a cegues amb tres veïnes. Una speed dating o directament un First Dates per les situacions que es van produint. Hi tenen uns minuts per a cada una de les cites per sortir amb totes. El cec no ha de semblar cec, el sord no ha de semblar sord i el mut hauria de parlar.

Amb aquesta premissa, ja podem pensar en els embolics que ens podem trobar amb una cita i que els altres dos amics amagats intentin, inicialment, ajudar-nos en la nostra cita.

Les tres veïnes que s’han “apuntat” a aquesta cita a cegues, podem dir que tampoc són tan ‘normaletes’ com podríem pensar. Una infermera del Clínic una mica tonteta, una dependenta de sanateria amb gust pels peus i una mossa d’esquadra un xic desquiciada.

S’ha de dir que ens podem riure a gust, sense caure masa en el mal gust. L’humor negre que pot despendre és una mica més light. Amb situacions fora de lloc, però encara divertides. La capacitat de Jordi Soriano per fer-nos riure amb els gestos i situacions de clown, fa que per moments ens atrapi més les seves aparicions que la resta d’actors.

Això si, és una comèdia coral, que tots tenen una química molt bona i que es nota a l’escenari. Una obra més de gest i moviment de clown que d’acudits fàcils.

Una bona forma per desconnectar de la setmana labora, deixant-se riure i fora