La dramaturga i directora Carol López torna al Lliure amb un comèdia pròpia: Bonus Track. Acompanyada pels seus còmplices més habituals, presenta un retrat generacional com ja va fer a Una història en quatre parts i V.O.S. (2004), i a Last Chance (2007).
Un espectacle format per situacions que ens emmirallen, servides amb una naturalitat i un sentit de l’humor propis. Per parlar de nosaltres als 30 anys, als 40, als 50…
Sinopsi
Aquesta història va de les coses que no ens diem, de les fugides cap endavant, de la necessitat d’aturar-se i escoltar-se un mateix, del judicis que emetem sobre els altres sense tenir-ne tota la informació, del vertigen de trencar i començar de nou, de resignar-se o de no conformar-se, dels últims desitjos i de qüestionar-nos què és això de la felicitat. Ens autoconvencem que portem la vida que voldríem?
Bonus Track és la història d’un grup d’amics que ronden els cinquanta. Són fragments d’aquestes vides, tan intenses, tristes, agredolces i provisionals com ho són la teva.
Paraules de l'autora
“En el model de societat que portem, la soledat és força inevitable. Ens devora el sistema i ens oblidem de les coses essencials. Pregunta’t quan fa que no quedes amb els teus amics. Moltes vegades em diuen “he tingut una conversa amb aquest… de xat, eh”. Ja no parlem. Ens comuniquem per WhatsApp. Costa molt quedar. Tot s’anul·la a l’últim moment. Hauríem de cuidar molt més les nostres relacions. També va passar durant el confinament. Confinem-nos, descansem, relaxem-nos. I jo m’estressava amb tota aquesta gent que no parava de fer coses. Crec que sí, que ens hem convertit en persones hiperactives per suplir la soledat. I està bé la soledat si és escollida. Soc molt fan d’estar amb un mateix. Però també penso que hem de cuidar el nostre entorn, el petit comitè, i no el cuidem.”
Carol López
Català
Castellà
Aquesta història va de les coses que no ens diem, de les fugides cap endavant, de la necessitat d’aturar-se i escoltar-se un mateix, del judicis que emetem sobre els altres sense tenir-ne tota la informació, del vertigen de trencar i començar de nou, de resignar-se o de no conformar-se, dels últims desitjos i de qüestionar-nos què és això de la felicitat. Ens autoconvencem que portem la vida que voldríem?
Bonus Track és la història d’un grup d’amics que ronden els cinquanta. Són fragments d’aquestes vides, tan intenses, tristes, agredolces i provisionals com ho són la teva.
“En el model de societat que portem, la soledat és força inevitable. Ens devora el sistema i ens oblidem de les coses essencials. Pregunta’t quan fa que no quedes amb els teus amics. Moltes vegades em diuen “he tingut una conversa amb aquest… de xat, eh”. Ja no parlem. Ens comuniquem per WhatsApp. Costa molt quedar. Tot s’anul·la a l’últim moment. Hauríem de cuidar molt més les nostres relacions. També va passar durant el confinament. Confinem-nos, descansem, relaxem-nos. I jo m’estressava amb tota aquesta gent que no parava de fer coses. Crec que sí, que ens hem convertit en persones hiperactives per suplir la soledat. I està bé la soledat si és escollida. Soc molt fan d’estar amb un mateix. Però també penso que hem de cuidar el nostre entorn, el petit comitè, i no el cuidem.”
Carol López
- Direcció:
Carol López - Autoria:
Carol López - Idea original:
Carol López - Ajudantia de direcció:
Anna Llopart - Escenografia:
Jose Novoa
Paula González - Il·luminació:
Mingo Albir - So:
Jordi Busquets - Vestuari:
Myriam Ibáñez - Vídeo:
Francesc Isern - Producció:
Teatre Lliure
- Roser Garcia GuaschTeatre Barcelona
- JOSE GABRIEL DEL VIEJO
- Josep OS