Broadway al Maldà

Dilluns vaig anar a l'estrena de Broadway Al Maldà a gaudir del nou espectacle de Joan Vázquez, un actor i cantant que ha treballat en aclamats musicals a Barcelona i Madrid, entre els que ha interpretat el paper de Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia!
També l'hem pogut veure treballant en teatre de gran format i musicals com Els Nois d'Història, Bagdad Cafè, My Fair Lady i Rent.
Recentment ha estat molt aplaudit pels espectacles Ciutat de Gespa, un musical preciós, basat en la poesia de Whitman i Lorca, per 20 anys no són na', per #Monday Monday, un espectacle de format íntim, on fa un repàs a les seves peces favorites dels musicals en els que ha participat, i pel seu paper com a Ocaña, un artista inclassificable, al musical Ocaña, Reina de Las Ramblas, pel qual va ser guardonat com a Millor Actor de Musical en els Premis de la Crítica 2019 i els Premis Teatre Barcelona 2020.
Fa 8 anys va estrenar Something's Coming, un tribut a Sondheim, un espectacle meravellós que el va portar a cantar i tocar a llocs on no havia ni somiat que actuaria, com en els llegendaris cabarets de Broadway i el West End, el Crazy Coqs de Londres i el 54 Below de New York City; una fita que posteriorment es va repetir amb el musical Paquito Forever (Premi Millor Actor Destacat dels premis de Teatre Musical), en el que donava vida a Paquito, l'emblemàtic personatge del musical Flor de Nit.

Broadway Al Maldà és un espectacle íntim i proper, en el que Joan Vázquez a més a més de tocar el piano, i cantar catorze temes de musicals d'èxit molt recents, com You'll be Back i Burn del musical Hamilton, She Used to Be Mine i What Baking Can Do de Waitress, Always Starting Over d'If/Then, Come Back de Dogfight i Changing My Major de Fun home, ens explica quins han estat els processos de creació d'alguns compositors i lletristes de Broadway.
També ens detalla algunes històries i anècdotes al voltant de Stephen Schwartz, Jonathan Larson i del llegendari Stephen Sondheim.
I dona visibilitat i veu a dones compositores, actualment capdavanteres de musicals, com Jeanine Tesori, Sara Bareilles, Anaïs Mitchell, Alanis Morrissetteo Pasek & Paul i Linn Manuel Miranda, totes elles responsables de la lletra i música de molts musicals, trencant el tàndem de lletrista i compositor tradicional, fins ara gairebé sempre format per dos homes.
She used to be mine del musical Waitress de Sara Bareilles, ha estat una de les peces que formen part d'aquest nou espectacle.

Anar a veure a Joan Vázquez sempre és un plaer perquè a part de cantar bé, és un artista que transmet moltíssim en cada una de les cançons. Si a més a més, l'espai li és propici, això fa que s'esdevingui una nit màgica.

La meva puntuació, com sempre, la màxima.

Si algú pensava que no es podia fer una transició entre You oughta Know d'Alanis Morissette al Burn de l'Eliza al musical Hamilton, estava ben equivocat/ada. L’únic que es necessita és visió i talent i això és el que té Joan Vázquez.

L’espectacle es vertebra amb un fil d’anècdotes sobre lletristes i compositors/es de coneguts musicals de Broadway, ja siguin clàssics o contemporanis. Unes relacions d’amor a aquest gènere teatral que fan d’interludi entre els diferents temes que l’intèrpret va tocant i cantant per a delectar al públic. En aquests petits incisos narratius es mostra el gran coneixement que Vázquez té no només dels musicals sinó també de tota la història que els envolta: com es van crear, els moments feliços i els durs de les produccions i l’impacte que van tenir pels seus creadors i pels espectadors/es.

Amb molta elegància i sentiment, Vázquez sap triar els temes que l’ajuden a exposar la seva història i que demostren que el talent i la creació musical no s’acaba, obrint-se a nous talents i noves veus. L’inici tímid amb les notes del tema de La La Land es transforma en una declaració d’intencions amb Audition del mateix musical –dedicada als bojos somiadors que creuen en un futur dedicat a l’art escènic- i va passant per diferents temes, alguns no gaire coneguts fora de Broadway com Dogfight  o If/Then, a d’altres que han traspassat fronteres i s’han fet coneguts arreu del món (Hamilton, Dear Evan Hansen, o Waitress), i sempre tenint un record per aquells que ja no hi són, però que han marcat la història dels musicals (Evenint Primrose, Tick Tick Boom).

Un piano, una llum zenital i Vázquez, no es necessita més per passar una hora acompanyada de mons diversos amb excel·lents melodies. A qui ha vist algun d’aquests musicals l’aconsegueix traslladar al mateix sentiment que va sentir en aquell moment i crea un moment únic.

L’únic retret que se li pot fer a aquest espectacle és que les anècdotes entre cançons queden a vegades curtes. Una mica més de narració, alguna història més llarga o la presentació de la cançó que ha tocat o que està a punt de cantar arrodoniria una producció senzilla plena d’emoció.

Aquells que son amants dels musicals gaudiran d’aquests minuts de connexió i plaer sonor i voldran molt més, perquè escoltar bocins d’obres increïbles deixa sempre amb ganes de devorar-les senceres.

Joan Vázquez es torna a posar davant d’un piano i torna a cantar allò que més li agrada: temes musicals de Broadway. Aquest cop ha optat per musicals de nova fornada, tot i que en el discurs que serveix de fil conductor fa un repàs dels compositors i compositores que han marcat el musical nord-americà des de l’inici fins a l’actualitat. Es parla de les parelles “monògames” que triomfaven a l’època daurada (Lerner and Loewe, Rodgers and Hamerstein, Rodgers and Hart, Ebb and Kander), de les que trobem a l’actualitat (Pasek and Paul, Kitt and Yorkey), de dones pioneres en aquest sector (Jeanine Tesori, Sara Bareilles) i de moltes altres curiositats que serveixen per anar farcint un concert d’èxits relativament recents. L’únic perill de la funció és que s’acabi convertint en un recital per a entesos, ja que la majoria de temes no es presenten ni tampoc es contextualitzen.

Tot comença amb un parell de temes de La La Land (una petita llicència, ja que en aquest cas parlem de Hollywood i no de Broadway), però de seguida ens endinsem en el món dels musicals més intimistes i més o menys coneguts de l’última generació d’autors: Waitress, Dogfight, Fun home, Dear Evan Hansen, Jagged little pill, etc. Fins i tot hi ha lloc per a un dels grans musicals dels darrers temps, Hamilton, i per a algun que altre tema de Jonathan Larson, considerat el pare de tot el que ha anat sorgint en els darrers 20 anys. En definitiva, un concert intimista i molt ben executat, amb l’elegància i el bon gust al que Vázquez ja ens té acostumats.