Bruna, el musical

Mar Puig i Mateu Peramiquel han creat un espectacle d’una poètica preciosa. A Bruna mares i filles (grans i petites) s’estimen i s’atabalen a parts iguals. Mares i filles són dones que viuen les seves vides envoltades d’entrebancs. La neta, la Bruna, busca en la mare i en l’àvia tot allò que no sap de la seva història. La mare, la Maria, busca la millor manera de pujar una filla adolescent, i tenir cura d’una mare amb Alzheimer. Totes dues són la seva història, el seu present, i el seu passat, i de totes dues, també, tem el seu futur. L’àvia, la Quimeta, ja no toca quarts ni hores, però filla i neta la cuiden i la necessiten. Tots aquests lligams familiars i emocionals, són a Bruna. I és que Bruna, tot jugant jugant, arriba al cor de tots nosaltres, grans i petits, per què a Bruna hi conflueixen totes les generacions. A Bruna la tendresa i la comprensió i la incomprensió entre les dones d’aquesta família plana sobre el guió i la partitura de forma meravellosa. Podríem afirmar que els actors no són professionals. Podríem. Però això no fa menys emotiu l’espectacle. Tot el contrari. Recordem espectacles teatrals, o de dansa, o pel·lícules on els protagonistes no són actors professionals. Què hi aporta? Una veritat que sovint no transmeten els actors. Una “zero” impostació que és tant sincera, que és com si qualsevol de nosaltres fóssim aquella Quimeta, Maria o Bruna. L’obra ens transmet tants valors, tants records, tantes situacions del nostres dia a dia, que sortim, alhora que contents, ruminat. Rumiant en com nosaltres cuidem els nostres avis, i als nostres fills. O com, si som menuts, cuidem als nostres pares i als nostres avis. Però alhora, la història té un punt de misteri tant ben travat, que manté l’interès a grans i petits. La música és tant bonica, que l’espectacle en la seva globalitat és com el brou de Nadal. Que hi ha de tot, que està calentó i entra tant bé! i que és la tradició que rebem per recordar cada any que amb la família sempre hi podem comptar, encara que ens tirem els trastos pel cap. I és que per conviure amb els que més estimem, ens expliquen a Bruna, cal tenir paciència. Bruna és un espectacle per a tota la família, sí. Però no només per els nens i nenes. És per els adults, que com diuen a Bruna (semblantment al Petit Princep), no vam néixer grans. No deixeu escapar la vostra curiositat, i aneu amb qui vulgueu (si pot ser amb qui estimeu) al Romea a veure un espectacle musical, fet i creat amb tanta cura, que us alleugerirà moltes de les penes amb les que entreu a la platea.

Carme Canet i Capeta

Trobareu la ressenya ampliada a . Companyia de Teatre i altres cultures