Bruto. El Poder o La Virtud - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Un monòleg teatral inspirat en el drama històric Julio César de William Shakespeare. Aquesta obra porta a escena la conjura i assassinat del dictador romà per part de Bruto i alguns senadors. En aquesta versió, de tall poètic-existencialista, Marcela Terra ressalta el dilema emocional de Bruto, que és cridat a triar entre l’amor filial cap a César i el seu deure polític i moral cap al poble, reivindicant la figura de Bruto com a home cívic, conseqüent i democràtic, en contraposició a la figura de traïdor que li ha imposat erròniament la història.

És una obra tristament actual, poèticament acusadora i reivindicativa de les llibertats socials. En el seu discurs, Bruto posa el dit en la nafra apuntant a la injustícia, la indiferència popular davant la tirania i la corrupció reinant a la societat per despertar al poble amb les seves paraules i intentar retornar-li la seva dignitat.

Durada:
75 minuts

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Reflexionant en veu alta

“Bruto. El Poder o La Virtud” de la dramaturga i directora Marcela Terra és l’obra que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Sala Fènix .

Es tracta d’un monòleg teatral inspirat en el drama històric de “Juli Cèsar” de William Shakespeare. Una mirada des de la figura del polític i escriptor Marco Bruto, implicat en l’assassinat de l’emperador romà Juli Cèsar.

Marcela Terra fa una mirada enrere a la història des del “discurs” interior d’un home que d’alguna manera, per la seva manera de pensar i de viure, va tenir el valor de trencar amb tot allò que estava establert.

Entro a la sala. La primera impressió és impactant. L’espai escènic posseeix aquella bellesa decadent, fruit de l’empremta que ha deixat el pas del temps en les seves parets. Les parets deteriorades i escrostonades i un somier vell formen part de l’escenografia. A la paret hi ha penjat un punyal. Una escenografia pensada perquè tota la força del text recaigui sobre la interpretació.

Assegut a una punta del somier i d’esquena al públic està Bruto.

Bruto comença a reflexiona en veu alta, en forma de soliloqui. Parla sobre la llibertat, la dignitat , la raó, la moral, l’afecte, la passió, el valor i la justícia, exposant en tot moment les seves idees i preocupacions per un poble oprimit davant d’un dictador.

Una interpretació que cal destacar pel magnífic treball que fa l’actor Felipe Cabezas transformant-se en el personatge de Bruto. Una transformació en tots els sentits, des de l’aspecte físic, el moviment i el to en la paraula. És admirable la seva capacitat de memoritzar un text tant llarg i complexa, i a l’hora ser capaç d’interpretar-lo amb emoció i credibilitat.

“Bruto. El Poder o La Virtud” és la denúncia social de la política actual que estem vivint en molts països. Una dictadura, amagada sota la paraula “democràcia”, que ofega al poble. La democràcia actual es una il·lusió. La democràcia s’ha convertit en un medi eficaç per la contenció i disgregació del moviment social. El poder dictatorial viu enquistat sota la paraula democràcia. El més trist de tot és que tot i enganyats sota la paraula democràcia, i la Constitució ( com si de la Bíblia es tractés), gran part de la societat sembla acceptar la situació sense fer rés.

Bruto va matar Cèsar pel bé de Roma.

Bruto és tot aquell que defensa la llibertat, l’honor i la virtut del seu poble.

En els seus crits d’independència i llibertat he vist al poble català.

Ell no va matar a la persona, sinó que va matar el que aquesta representava (el poder, la dictadura, la tirania i la corrupció).

Traduït al poble català: Els catalans no tenim rés en contra d’Espanya, el que no ens agrada ni volem és el que ella representa.

La Sala Fènix plena fins a la bandera d’un públic més que satisfet.

Aplaudiments llargs i del tot merescuts.

VALORACIÓ: *** ½ / ****

15/10/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Bruto… demòcrata, o traïdor ?

Hem arribat !!! ..... l'últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.

Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L'home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.

Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l'obra de Shakespeare. Bruto s'enfronta al dilema d'assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l'amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.
L'autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor.

Un text amb referències constants a la nostra realitat i als sistemes democràtics actuals. L'enorme i preocupant tendència dels governs d'arreu del món de derivar cap a sistemes totalitaris i repressius. L'enorme i preocupant incapacitat del poble que no és capaç de mostrar a les urnes el seu rebuig a una classe política corrupta i per contra, la torna a dotar de tot el poder.

Felipe Cabezas resulta molt convincent en la seva interpretació i expressa el batibull de sentiments que envaeix al seu personatge, l’enorme melangia recordant moments de la seva infantesa, la seva tendresa com a espòs i pare, el seu dubte davant d’una obligació autoimposada, la mateixa acció de l’assassinat, el remordiment posterior, la desesperació, el dolor …..

Una proposta que ens ha agradat molt. Esperem que ben aviat la tornin a programar.

Si desitgeu veure l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

01/11/2016
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Felipe Cabezas, desemmascarat

Al capdavant de la Fènix està en Felipe Cabezas, actor xilè establert a Barcelona. Format principalment en Commedia dell'Arte, defensa una programació de proximitat on el teatre de màscares sempre hi ha tingut una importància cabdal. Els seus darrers monòlegs (Inferno, L'última notte del cappitano, Houdini) barrejaven el monòleg íntim, la poètica la imatge, la màscara i el moviment, però amb Bruto fa un pas endavant en el llenguatge i s'atreveix amb un monòleg inspirat en Juli Cèsar de William Shakespeare (ni més, ni menys!).

Marco Junio Bruto Cepión, Bruto pels amics, va ser el polític i militar que va conspirar contra el dictador Juli Cèsar, a qui va acabar matant juntament amb d'altres senadors. La historia, ha titllat a Bruto de traïdor, malgrat haver actuat en defensa de la República romana per protegir un sistema més "democràtic" i treure l'immens poder que el César s'havia adjudicat. És llavors un traïdor de Roma?

Bruto està empresonat, però la seva consciencia és lliure. Ens parla immòbil, a una cel·la, però la seva ment vola pels records. El bon ús de la llum i dels audiovisuals ajuden a evocar-nos els diferents racons de l'ànima del protagonista. Pel fons de la temática, Bruto em va recordar al Juicio a una zorra de Miguel del Arco, que va presentar amb mestratge la Machi: un personatge històric calumniat justifica el seu punt de vista i obté una redempció d'un públic que els jutja dos mil·lennis més tard.

Text i proposta interessant que, amb unes funcions de rodatge, agafarà el ritme precís.

09/10/2016
Josep OS

Ahir a La sala Fènix vaig estar veient aquest monòleg escrit i dirigit per Marcela Terra i inspirat en Julio Cèsar de Shakespeare. Ens parla de Bruto, un home que estimava el seu pare però per sobre, estimava la llibertat el que el porta a assassinar al tirà Julio Cèsar. Els seus pensaments i discursos, si donem un salt de més de 2000 anys i ho traslladem als nostres dies no pot ser un tema més actual. La corrupció, l’engany a què ens sotmeten els que governen, un Mediterrani ple de cadàvers, una Europa que fa olor de m … i més .. Una magnífica posada en escena, sòbria sense més atrezzo que un somier i un punyal però molt efectiva. Una perfecta il·luminació i un suport d’audiovisuals que van evocant la seva vida. Pel que fa a la interpretació, si parlem de Felipe Cabezas, el primer que et ve al cap és la Commedia dell’Arte i les màscares i ahir vaig descobrir un Cabezas que amb una obra de text i a més a més monòleg, està brillant i fa un treball totalment creïble amb l’afegit que en alguns moments ha de canviar de registre per posar-se en el personatge de Marco Antonio o Julio Cèsar. Llàstima que ahir va ser la ùltima representació i no puc dir que hi aneu però per si la reposen, cal veure-la.

01/11/2016
Hebert Parodi

A partir de “Julio César” de Shakespeare, donde vemos la historia no desde el punto de vista del criminalizado, sino teniéndolo en cuenta. Bruto, “hijo” de César, busca la libertad del pueblo, evitar una tiranía incipiente, al precio de su fidelidad personal. ¿Ha de ser fiel al amor personal o a los principios y el bien común? César ha traicionado y traicionará al pueblo, las libertades desaparecen…pero la grey se deja engañar por la elocuencia de las palabras tramposas.
La puesta en escena es sobria sin nada que distraiga del texto y la interpretación. Un texto denso y exigente, diría que también para ser interpretado, y que recoge la tormenta interior, la fuerza que necesita Bruto para llevar a cabo su cometido. No todo es virtud en Bruto, si no mata también a Marco Antonio es porque sería demasiado sangriento para el pueblo.
No oculta su cariño hacia César, la figura paterna, que lo llevó a descubrir el mar en una escena preciosa, tan buena como el discurso manipulador de Marco Antonio. Sí, el texto puede ser repetitivo en algunos momentos, pero no deja de ser las ideas y pensamientos de alguien en una situación límite y ¿acaso no repetimos todos interiormente una y otra vez nuestros argumentos en momentos de duda?
En resumen: un texto necesario, no sólo para cuestionar lo que aprendimos sino que los motivos de Bruto son perfectamente identificables hoy en día, la corrupción, la demagogia, el olvidar el bien común, el dejarnos engañar o resignar ante abusos del poder. De hecho es tan actual que hasta sobran las menciones a tragedias contemporáneas.

30/10/2016
Meritxell Soler Cos

Un actoras! Mantenir un monòleg durant 70minuts amb aquesta fervor i força té molt de mèrit!
El text molt interessant i la posada en escena molt adequada
M’ha agradat força!
Moltes gràcies!

16/10/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El poder o la virtut, el dilema de ‘Bruto’ a la Sala Fènix

Felipe Cabezas abandona momentàniament la màscara i la commedia dell’arte per interpretar Bruto, el personatge del drama històric Juli Cèsar de William Shakespeare que Marcela Terra ha convertit en monòleg. Bruto, […]

8 octubre 2016