Buffalo Bill a Barcelona

La periodista Raquel Sans i l'actor Ramon Madaula pugen a l'escenari per recordar la història de la formació d'Amèrica a partir d'un personatge polièdric, que ha estat protagonista de mil i una aventures Buffalo Bill. La proposta és engrescadora i atractiva, perquè barreja els tons ficticis amb la història real del personatge, que certament va visitar la ciutat de Barcelona amb la seva companyia de circ. A més, la interpretació és molt bona, i especialment destaca Raquel Sans, i no perquè sigui millor que l'actor Madaula (que és excel·lent) sinó per la novetat que suposa veure-la interpretant el guió en què ella mateixa fa de periodista.

El diàleg entre l'una i l'altre captiva, té tons d'humor i aprofundeix en aspectes molt interessants de la història, especialment en el genocidi dels primers pobladors d'Amèrica, els indis. Les preguntes que la periodista de ficció fa a en Buffalo Bill, i la manera com ell les esquiva o les reinterpreta és molt interessant, perquè la realitat és com és segons la mirada de cadascú: per a una va ser una aberració; per a l'altre, va ser un bé per al país.

Per acabar, vull fer un apunt sobre el preu de l'obra, lligat amb el temps de duració. És d'un cost semblant a moltes de les obres que tenen damunt de l'escenari set actors i duren 2.30. A l'escenari hi ha dos actors per a una hora i cinc minuts. És clar que hi ha molts altres sous a repartir en una obra de teatre, però potser hi ha algú que ho fa malament. O no. Com pot ser que una obra de 2 actors que dura una hora i cinc minuts costi 30€, mentre que una de set actors a l'escenari que dura dues hores i mitja en costi el mateix? És l'única dada per reflexionar, perquè per la resta només puc dir que el guió i la interpretació són molt interessants, i que el debat posterior que es genera després de veure-la no té fi: i si revisem la nostra pròpia història amb la mirada actual? (Curiosament actualment "Amèrica", ja ho està fent amb el revisionisme del colonialisme).

Per a les noves generacions el nom de Buffalo Bill ja diu ben poca cosa, i en alguns casos potser cap. Durant tot el segle XX, però, va ser un referent de masculinitat i també una síntesi del que suposava el far west i els valors dels Estats Units. L’obra es passa una bona estona explicant tot això –es curiós la quantitat de coses que cal explicar actualment quan es parla d’alguna referència una mica antiga-, per passar després a centrar-se en la visita del cowboy nord-americà a Barcelona. El 18 de desembre del 1889, el llegendari personatge va arribar amb tota la seva troupe per representar una mena d’espectacle circense en el que reproduïa les batalles amb els indis i tot el que havia viscut ell mateix durant la colonització del territori americà. I és que uns pocs anys abans havia creat l’espectacle ambulant Buffalo Bill’s Wild West, amb el que va recórrer el seu país i també moltes ciutats europees.

El més curiós d’aquesta obra és que agafa forma d’entrevista i que utilitza a una periodista de veritat –la televisiva Raquel Sans- perquè jugui a fer d’ella mateixa i tregui tot el suc a un personatge tan controvertit i peculiar. L’embolcall, però, li dona la teatralitat que necessita l’espectacle, i en aquest sentit alguns recursos resulten força encertats (la fotografia signada, els records familiars) i d’altres una mica rudimentaris (el recurs del somni, la insinuació del final). També s’aprofita, com no podia ser d’altra manera, per parlar de temes que potser durant el segle passat no s’haurien tractat entorn del personatge: la masculinitat tòxica o la controvertida postura vers les tribus i pobles nadius nord-americans. I ja cap a la part final es narra la curiosa visita a Barcelona, que no va obtenir la rebuda desitjada i que diu força de com era –o potser de com és encara- la societat barcelonina.

Raquel Sans sorprèn per la seva desimboltura dalt de l’escenari i per com juga amb el seu personatge, que no es limita només al registre d’entrevistadora. Per la seva banda, Ramon Madaula crea un Buffalo Bill que a estones sembla una mica caricaturesc, però que acaba aportant tots els recursos interpretatius que tan bé coneix l’actor. També cal dir que el mateix Madaula ha assumit la tasca d’autor, igual que ja ho va fer a Adossats o Els Brugarol.