Sinopsi
Cos, moviment i discurs sobre l’individuu i la comunitat a Ça Va
SINOPSI
Ça va és l’esforç de fer present i fàctic allò perdut i latent. D’aprofitar l’estela del passat per a forçar un present i fer-ne “una escena” amb el que ens ha abandonat. És un cicle de pèrdues retrobades a escena. Recuperar el temps perdut és una tasca impossible. Retenir (tenir dues vegades per a poder gaudir quan es desitgi) el passat, igualment. Quan es perd el que es tenia és quan el temps esdevé un fetitxe i al mateix temps una marca (una ruïna) que re-marca l’inactualitat de l’instant feliç.
Ça va juga amb el fetitxe del moment perdut: amb les restes fumejants del que s’ha abalançat a l’altre i s’ha trobat l’absència i la pèrdua. Allà hi ha un munt, encara fumejant, de ruïnes: alguna cosa que sembla un ésser humà i se’ns apareix sense carcassa. I encara una cosa més: Kokoschka, enamorat d’Alma Mahler, però no correspost per aquesta, va construir una nina idèntica i de les mateixes mesures que la seva estimada.
Sense paraules
Cos, moviment i discurs sobre l’individuu i la comunitat a Ça Va
SINOPSI
Ça va és l’esforç de fer present i fàctic allò perdut i latent. D’aprofitar l’estela del passat per a forçar un present i fer-ne “una escena” amb el que ens ha abandonat. És un cicle de pèrdues retrobades a escena. Recuperar el temps perdut és una tasca impossible. Retenir (tenir dues vegades per a poder gaudir quan es desitgi) el passat, igualment. Quan es perd el que es tenia és quan el temps esdevé un fetitxe i al mateix temps una marca (una ruïna) que re-marca l’inactualitat de l’instant feliç.
Ça va juga amb el fetitxe del moment perdut: amb les restes fumejants del que s’ha abalançat a l’altre i s’ha trobat l’absència i la pèrdua. Allà hi ha un munt, encara fumejant, de ruïnes: alguna cosa que sembla un ésser humà i se’ns apareix sense carcassa. I encara una cosa més: Kokoschka, enamorat d’Alma Mahler, però no correspost per aquesta, va construir una nina idèntica i de les mateixes mesures que la seva estimada.
- Direcció:
Nico Jongen - Any del text:
- Dramatúrgia:
Oriol López - Escenografia:
Albert Ventura - Il·luminació:
Roger Piqué - So:
Dídac Mariné - Vestuari:
Clàudia Torrents - Moviment:
Joaquín Collado - Disseny gràfic:
Clàudia Torrents - Premis:
Jordi Fondevila
Institut del teatre
La Inútil