Cabaret, el musical - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor de musical, a Ivan Labanda.

Cabaret es va estrenar al Broadhurst Theatre de Broadway el 20 de novembre de 1966 en una producció dirigida per la llegendària Harold Prince. Cabaret, el musical neix per celebrar el 50è aniversari de l’estrena d’aquest clàssic dels musicals escrit per Joe Masteroff i música de John Kander que compta amb algunes de les cançons més emblemàtiques de la història de la música com Cabaret, Willkommen i Money Money. És considerada una de les obres mestres del teatre musical de tots els temps.

SINOPSI

L’història transcórre en els darrers anys de la República de Weimar, en un Berlín decadent i assotat per la crisi del 29. Una ciutat que es segueix aferrant inútilment a la il·lusió d’aquells anys d’esplendor que la van magnificar poc temps enrere. El Kit Kat Club, el club nocturn de la ficció, obre les seves portes cada nit per a entretenir a un públic ansiós per oblidar, encara que sigui per un parell d’hores, el mal que plana per damunt dels seus caps.

Governat pel seu inquietant i divertit mestre de cerimonies, el Kit Kat Club escenifica la convivència entre l’imparable creixement de la hidra nazi i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant anglesa Sally Bowles i el novel·lista americà Cliff Bradshaw o el romanç de tardor entre Fräulain Schneider i el propietari jueu d’un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.

Durada:
170 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor de musical, a Ivan Labanda.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

El retorn d’un Musical mític

Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjàvem molt veure, CABARET, un Musical mític que tots tenim al cap a partir de la pel·lícula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. Teníem moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, però hem entrat al Teatre Victòria amb una certa recança, perquè creiem que és dificilíssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lícula que tothom coneix i que molts venerem.

Aquesta producció va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l'octubre del 2015 on va obtenir un gran èxit, amb 9 mesos en cartell; després ha fet gira per diverses ciutats de l'estat espanyol i ara arriba a Barcelona amb canvi de protagonistes, amb Ivan Labanda i Elena Gadel; farà temporada a la nostra ciutat segurament fins al febrer del 2018. Llàstima que no s'ha aprofitat per fer una versió en català.

Un punt que creiem s'ha de valorar molt positivament és el fet de que en aquest cas la música està interpretada en directe i a més a més sona força bé; això és una "rara avis" de les franquícies madrilenyes que ens arriben a Barcelona, ja que sovint ens arriben amb la música enllaunada.

Una posada en escena atractiva, amb una escenografia que intenta apropar-nos aquell cabaret força tronat del "Kit Kat Klub" de Berlín al començament dels anys 1930; l'orquestra situada a un nivell superior de l'espai escènic principal i en tot moment a la vista dels espectadors. Veiem com l'escenari es va transformant del local del Cabaret, pensió dels protagonistes, vagó de tren o botiga de queviures.

Creiem que un dels grans encerts d'aquesta versió és la magnífica interpretació d'Ivan Labanda com a mestre de cerimònies, que contrasta amb una actuació feble i no massa creïble, de la que hauria de ser la principal protagonista d'aquest musical, interpretat per Elena Gadel. Potser com dèiem al principi, és molt difícil intentar apropar-se mínimament a l'actuació de la grandíssima Liza Minelli, la que tots tenim en la nostra memòria i això jugui en la seva contra.

En canvi, creiem que la majoria de les interpretacions dels papers més secundaris, són de força qualitat, així com les coreografies que veiem durant la representació.

La suma de tots els factors que componen aquesta producció que ja hem comentat, orquestra en directe, posada en escena, coreografies i la majoria d'interpretacions, aconsegueixen que l'espectador gaudeixi durant 2 hores i mitja d'un Musical mític i recordi cançons emblemàtiques com Willkomen, Cabaret, Money Money.... que ja formen part de la història dels Musicals.

Nosaltres hem vist una de les funcions prèvies i per tant caldria potser esperar a l'estrena oficial, ja que segurament el rodatge d'aquestes funcions, aconsegueixin millorar algun dels aspectes que ara no ens han acabat d'agradar.

La nostra valoració és positiva en termes generals i creiem que es tracta d'una de les propostes que els amants d'aquest gènere no s'hauria de perdre de cap de les maneres.

Per veure l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

27/09/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Gran musical a mitja potència

Hi ha certs vicis d’espectador que són difícils de treure quan anem al teatre. El primer és no tenir consciència que, quan veiem un musical conegut, es tracta, en realitat, d’un muntatge concret i que cada director pot prendre decisions molt diverses que, potser, no es corresponen amb les nostres expectatives. En segon lloc, quan existeix una versió cinematogràfica, com és el cas de Cabaret, esperar la posada en escena de la pel·lícula mateixa. En aquest sentit, els espectadors que no siguin capaços de desprendre’s d’aquestes dues dèries abans d’entrar a veure aquesta proposta dirigida per Jaime Azpilicueta, potser quedaran decebuts per no trobar-se allò que esperen. I és que, en realitat, la versió teatral de Cabaret té personatges diferents, més cançons, més trames secundàries i un contingut tràgic molt més present que la fa molt interessant però també més incòmoda.

No obstant això, més enllà de les expectatives de cadascú, veient l’espectacle es nota que estem davant d’un dels grans musicals de referència, tan icònic com rellevant. El problema, finalment, d’aquest cas específic és que la major part del repartiment sembla no tenir l’entrega suficient per defensar la història i les cançons. Malauradament, tot i un desplegament tècnic força impressionant, les escenes dialogades i molts números musicals no tenen prou energia i això evita que el públic connecti com seria desitjable. Per sort, tenir com a mestre de cerimònies a un descomunal Ivan Labanda compensa totes les carències dels seus companys. El seu vigor interpretatiu, la seva potència vocal, el seu carisma, l’espontaneïtat i la solidesa amb la qual sosté tot el conjunt aconsegueixen salvar la papereta a un muntatge que tenia tot el potencial per haver brillat amb molta més intensitat.

24/01/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

El triomf de Labanda

Cabaret és un dels grans musicals de la història i, gràcies a la mítica pel·lícula de Bob Fosse, una autèntica icona del segle XX. El problema és que en ocasions es coneix més la versió cinematogràfica que la teatral, amb més cançons, amb personatges diferents i amb una part teatral molt marcada, que a vegades acaba xocant amb els canvis escenogràfics i el ritme intern de l'obra. Tot depèn, és clar, del director que hi hagi al darrera... Recordo haver vist la versió de Jérome Savary (1992), vistosa però força respectuosa amb l'original, i la més lliure de Sam Mendes, que aquí vam veure al Teatre Apolo (2008) amb Marta Ribera de protagonista. Jaime Azpilicueta recull idees de Mendes, però torna a una fusteria teatral que condiciona el muntatge en molts moments i li dona un toc kitsch o demodé que fins i tot li escau. En aquest sentit, l'escenografia i el vestuari funcionen, tot i que juguen a una estranya atemporalitat que a vegades no se sap massa bé a què obeeix...

Sigui com sigui, el principal problema d'aquesta versió no és estètic ni tan sols musical, sinó interpretatiu. Les parts parlades, que són moltes, no es defensen amb la convicció que caldria, i a alguns personatges (la Sally Bowles d'Elena Gadel, sense anar més lluny) els hi falta la picardia i la força necessàries per convèncer. Només Iván Labanda compleix amb escreix interpretant al mestre de cerimònies, un personatge clau que va puntejant la història amb cançons i una gran dosi de cinisme. Un cinisme que aquí va derivant cap a la tragèdia, plasmada en un final que ja havíem vist en alguna versió però que no deixa de tenir el seu puntet d'originalitat.

16/10/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“M’esperava un musical”

Primer de tot us haig de confessar que aquesta és la primera vegada que veig l’obra “Cabaret” representada en un teatre; sempre m’havia fet una mica de por portar-me una decepció al llegir les crítiques que s’havien fet d’aquest musical. Després de pensar-m’ho dues vegades i aprofitant una oferta que va sortir d’aquest espectacle, vaig decidir finalment anar-hi. Les crítiques i opinions dels meus companys eren bones, això em va reconfortar.

“Cabaret” és un dels clàssics del teatre musical dels segle XX. Jaime Azpilicueta, director d’aquest musical, ens ofereix una versió adaptada de l'espectacle original de Broadway dels anys 60. És una versió en castellà, on Elena Gadel i Ivan Labanda encapçalen un repartiment de més de 20 actors i 9 músics en directe.

La meva valoració ha estat molt baixa per moltes raons. Anem pas a pas.

Positiu la música en directe, les lletres de les cançons, algunes coreografies (exceptuant la de claqué que deixa molt que desitjar), el vestuari, les veus d’alguns actors, l’escenografia i la magnífica caracterització i interpretació de l’Ivan Labanda.

Negatiu... la vaig trobar llarga, avorrida. No em va convèncer la interpretació dels actors, tret de l’Ivan Labanda, tal i com he comentat anteriorment. L’Elena Gadel com a cantant haig de reconèixer que té un timbre de veu potent, però com a actriu...no m’ha agradat ni la seva dicció, ni la seva interpretació; no transmet, ni fa creïble el seu paper.

La veritat és que a la mitja part vaig plantejar-me de marxar. Al final vaig decidir quedar-me. La meva opinió va acabar sent la mateixa.

De camí a casa vaig tenir la sensació d’haver perdut el temps.

Conclusió, esperava veure un gran musical, i va acabar sent una obra de teatre prescindible.

**1/2

09/10/2017
Lambert

Molt bona, et deixa els pèls de punta!!!

11/02/2018
oscar

La verdad muy flojita, no ha cumplido mis expectativas. Nada que ver con otras versiones.

25/01/2018
Montse

Me han encantado las voces prodigiosas de los actores. Muy buena puesta en escena que te llega al corazón

15/01/2018
Josep OS

Avui hem pogut veure al Victòria aquest musical. Anàvem amb moltes expectatives i la realitat és que moltes no s’han complert. Sobre l’any 2004 el vam poder veure a Madrid interpretat en aquella ocasió per Natalia Millan (Sally) i Asier Etxeandia (MC) i això que diuen que les comparacions són odioses, s’ha complert perquè el que avui hem vist, res a veure amb allò . Abans de començar ens diuen per megafonia que Elena Gadel i Ivan Labanda han tingut un accident de cotxe, per sort res greu, i que els seus peronajes els interpretaran Teresa Abarca i Jose Carlos Campos, justificada però segona decepció perquè anavem amb moltes ganes de veure a Labanda. No tots els cantants, són bons actors i aquí tenim un cas claríssim perquè tota la part de diàleg o parlada ens ha resultat avorrida, falta de força i poc creïble. El cos de ball en canvi fan un magnífic treball i bones coreografies. Els cantants bé en general encara que no tots per igual, i a Abarca li falta el toc de picardia que Sally requereix. El millor sens dubte, l’orquestra composta per nou músics que toquen de meravella. I la guinda de la nit, el MC quan baixa a la platea i puja a públic per ballar amb ell, patètic vaja. Així mateix no entenem com han eliminat el numero més emblemàtic d’aquest espectacle, Main Herr. L’ambient era fred per manca de públic (no més de 5 files) i la meitat de la platea tapada per cortines. En definitiva, hem passat l’estona (llarga per cert) i com deia esperavem molt més.

06/12/2017
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Espectacular!Maravilloso!Sensacional!

01/12/2017
JOAN IGLESIAS

molt bon espectacle i molt recomanable.

26/11/2017
Laia Ferrer Sellés

He de confessar que tinc un sentiment especial per Cabaret. No és un musical a l’us i tant la història com l’ambientació i la música són inoblidables. En aquest muntatge, només per veure Ivan Labanda interpretar EmCee, el paper de la seva vida, ja val la pena veure Cabaret. El cos de ball i l’orquestra estan espectaculars i el repartiment és molt solvent.
No sé de qui deu haver estat la brillant idea de deixar fora de l’espectacle la imprescindible Mein Herr però, tot i això, en aquest Cabaret tot rutlla.

10/11/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

A mí si me ha gustado esta nueva versión de Cabaret! La escenografía, la iluminación, el vestuario y la caracterización están muy bien conseguidos!!
Ivan Labanda esta brutal como maestro de ceremonias (eclipsa a todos sin dudar) y la notita negativa es que mi querida Elena Gadel a pesar de cantar de maravilla no me acaba de convencer como Sally! No me pega…
Así que id a llenar las plateas del Teatre Victoria porque viendo lo que he visto hoy a un día después del estreno les va a hacer falta público!

06/10/2017
Ricard

No pots fer Cabaret i no fer el número de Mein Herr, i menys quan tota la publicitat de l’obra està basada en aquest número. Vaig trobar-me que a la representació que vaig anar actuaven els suplents, però us haig de dir que en JOSE CARLOS CAMPOS com a mestre de cerimònia ho fa molt bé. Millors cantants i ballarins que actors, i molt bé l’escenografia.

28/09/2017
Hebert Parodi

Algo más de lo que esperaba, que siempre es mejor que al revés. Vestuario, maquillaje y pelucas que entran por la vista, decorados algo menos impactantes excepto la escena final, de los pocos momentos, con el himno del entreacto, que me removió algo.
La historia archiconocida, la alegría del cabaret donde refugiarse del horror que se cierne puertas afuera y va creciendo, con Iván Labanda como maestro de ceremonias, muy, muy bien y que, quizá, sólo quizá, podría ser algo más ambiguo o andrógino.
A favor: la cada vez más difícil de ver música en directo, que suena de maravilla. Buenas coreografías y bailarines (aquí no se racanea), pero los protagonistas no me convencieron. El escritor falto de fuerza, blandito y Elena Gadel, excelente voz, pero me transmitió poco. Claro que ha de ser difícilísimo encarar un icono como Sally Bowles, tan ligado a una actriz en concreto, sin hacer una copia, pero no acaba de importarme qué le pasa a su personaje
Lo peor: la intervención del público (de veritat, no cal). Y como dicen muchos, el “Mein Herr”es un icono que cuesta no encontrar.
En resumen: es Cabaret y siempre es un placer oír según qué canciones.

27/09/2017
Pau Rosell Simón

“La vida és un cabaret! (?) ”
Ja era hora, el reconegudísim musical CABARET estaciona al Teatre Victoria de Barcelona per deixar-nos a tots sense paraules.
Només llegint el repartiment ja sabem que l’espectacle serà un encert, encapçalat per l’Elena Gadel, qui donarà vida a Sally Bowles acompanyada pel GRAN Ivan Labanda en el rol de l’icònic Emcee.
ATENCIÓ: no deixeu escapar a aquest Labanda ES-PEC-TA-CU-LAR, pel meu gust, el seu millor paper sense dubte (entre els que jo he vist).
L’espectacle comença i les portes del Kit Kat Klub s’obren per mostrar-nos, en temps de guerra, on la gent decideix anar per oblidar i viure. Començant pel “Willkommen!” i seguint amb “No se lo digan a mami”, “Dos chicas”, la revelació còmica del musical “Piñas tropicales” o la coneguda “Money” acabant el primer acte amb un “Mañana me toca a mi” impactant.
Un primer acte més fluix comparant-lo amb tota la força que té el segon, un canvi dramàtic on es mostra el desenvolupament de la societat, les vides perdudes, destrossades, amors impossibles que la Segona Guerra Mundial va aconseguir.
Cal destacar el final del muntatge, amb el cor a 100 per hora, i la llagrimeta caient, cau el teló deixant-nos anar del Victòria tocats i pensant: és realment la vida un cabaret?
La destrucció del Kit Kat Klub és el mirall d’una societat trencada per la guerra.
He trobat MOLT en falta el número de “Mein Herr”.
Però tot i així un molt bon treball que et remou per dins i sacseja a l’espectador deixant-lo destrossat a la butaca.

16/09/2017

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El ‘Cabaret’ de Broadway arriba a Barcelona amb Elena Gadel i Iván Labanda de protagonistes

El Teatre Victoria començarà al setembre arrencant la tercera temporada de ‘Cabaret’, en la versió que prèviament s’ha pogut veure a Madrid durant dues temporades i que actualment està de gira per […]

24 maig 2017