Cabaret Victoria

La Sala Fènix és un bitxo raro entre les sales de teatre de Barcelona. Són autèntics, presenten propostes carregades d'ànima i la seva passió pel teatre de màscares, les titelles i el teatre gestual impregna tot el que programen. Fins i tot un cabaret.

Quina sorpresa, el Cabaret Victoria!  És un espectacle de varietats, però no esperis veure-hi vedettes a l'ús, lluentons ni mamelles. Tampoc hi trobaràs la Merche Mar o la Terremoto de Alcorcón (tanto monta...), sino criatures d'inspiració retrofuturista, interpretats actors generosos que posen tota la seva energia, talent i passió sobre l'escenari. Capitaneja la troupe Felipe Cabezas, que exerceix de mestre de cerimònies d'aquesta perla de la cartellera, ideal per a tots els nostàlgics i romàntics del vintage, i per a tots els qui busquin quelcom diferent al que el teatre barceloní ens té acostumats.

La música en directe (composada pel pianista i co-director Pere Cabaret) dóna el plus de qualitat a tot l'espectacle.

A mi em va fascinar. Em van fer salpar "al abordaje, sin equipaje"... Així que només et puc dir: ves-hi. Potser tu també quedes atrapat pel magnetisme de la Fènix.

 

Cabaret Victoria és un espectacle entre cabaret, revista teatral i vodevil, en definitiva, un d’aquells espectacles que en diem “divertimento” pel seu estil desenfadat i alegre.

Divendres a la nit vam poder viatjar en el temps a la Sala Fènix. Ens vam retrobar amb grans personatges de la literatura fantàstica de S.XIX, com Allan Poe, Tesla, Baudelaire, Honoré de Balzac, Hoffman, Gogol, Rimbaud i Julio Verne. Un viatge en el temps, amb música en directe al piano, sota la direcció del polifacètic artista Pere Cabaret.

Un viatge molt especial, ple de curiosos personatges, com el pirata Titania (Judit Alarcón), el pirata (Iván Giménez), una estranya nina-autòmata (Elena Visus), el maquiavèl·lic Monsieur Ídem al piano (Pere Cabaret), la increïble veu de la Winnie Houston del Raval (Ayleda Puerto), el Capitano Spavento (Felipe Cabezas) i la participació de la seva filla Àgata Cabezas.

Si el que voleu és desconnectar, viatjar en el temps, passar-ho bé i gaudir d’una nit diferent, ja sabeu, acosteu-vos al Cabaret Victòria i entreu dins la nau comandada pel Capitano Spavento. Això si, vigileu amb la seva tripulació, que de vegades “no hi són del tot”.

Deixeu-vos sorprendre per un espectacle on es barreja el teatre gestual amb les màscares, cançons, ombres i manipulació d’objectes.

Seieu, relaxeu-vos i gaudiu... “La aventura va ha empezar, marineros a remar, ¡al abordaje, sin equipaje!”

La diferència entre un espectacle de cabaret i qualsevol show que contingui música, cançons i altres disciplines artístiques com dansa, acrobàcia o titelles, roman en la seva voluntat de transgressió. Històricament, és el gènere on es van poder veure els primers transvestits sobre un escenari o els acudits polítics i sexuals més incorrectes en èpoques amb menys llibertat d’expressió que l’actual. Representa, doncs, i encara avui dia, un espai on es qüestiona la moral establerta del moment per demostrar que la indecència no existeix més enllà dels prejudicis. Cabaret Victoria pren alguns elements (sobretot formals) del cabaret però el seu propòsit és molt més innocent: entretenir al públic; fer que s’oblidi dels seus problemes mostrant-li el que en realitat és un homenatge a la literatura fantàstica del segle XIX. Així, barregen números musicals amb textos de Edgar Allan Poe, Baudelaire, Rimbaud o Julio Verne demostrant un gust exquisit en la selecció d’històries, tant com en el vestuari, els objectes, els elements escenogràfics i la molt aconseguida estètica steampunk. Dirigit per Felipe Cabezas i Pere Cabaret, no se li pot negar l’amor i l’entusiasme que tota la companyia desprèn envers el que fan i és aquesta alegria contagiosa un dels punts forts de l’obra. L’altre són les excel·lents cançons composades per Pere Cabaret (co-escrites amb Gabriel Sicilia) que ell mateix executa al piano en directe: divertides, intel·ligents i amb els arranjaments justos. És, en definitiva, un entreteniment molt simpàtic, una mica desigual, però ple de bones intencions que, a més, conté moments de gran bellesa escènica com al passatge titulat El hombre de arena.

L’home de les màscares a Barcelona, Felipe Cabezas, i l’exquisidament impresentable Pere Cabaret signen aquest divertimento, un viatge impossible per reviure alguns dels referents de la literatura romàntica i fantàstica del segle XIX.

Per uns dies la Sala Fènix es transforma en una misteriosa nau amb ambient de cabaret decadent i festiu, tripulada per uns personatges d’allò més estranys, amb unes estètica que podria ser sortida de l’imaginari de Tim Burton i un repertori d’habilitats en arts escèniques admirable. Escenes de teatre gestual, de màscares, d’objectes... algunes realment inspirades, lligades entre si amb escenes musicals corals.

Si busques passar una bona estona en clau d’humor i, sobretot, si busques alguna cosa diferent... deixa’t caure un dijous per la Sala Fènix, hi trobaràs una bona mostra del que es pot fer amb poc pressupost i, en canvi, molta creativitat i ofici.

El dia 14 de marc de 2013 la Sala Fènix va obrir les seves portes, i des de llavors ha anat trobant el seu lloc, i adquirint una personalitat pròpia basada en el teatre de màscares, les titelles per adults, el clown gestual, el teatre d'objectes i la poesia. També s'ha fet un lloc en el món de la programació infantil.

CABARET VICTORIA és la seva primera producció, una obra teatral en format de breus històries basades en la literatura fantàstica del segle XIX. I ara la tornen a oferir, dins de la programació especial per celebrar el cinquè aniversari de la sala.

Felipe Cabezas, ànima artística de la sala, és el director teatral i conductor de la proposta amb direcció musical de Pere Cabaret.

Amb textos d’Edgar Allan Poe, Honoré de Balzac, Teodor Hoffman, Julio Verne, Rimbaud, …. ens proposen un cabaret amb un accent especial en la màscara, el gest, les ombres i la manipulació d’objectes, amb un ambient sonor i musical a l’estil de la revista i el vodevil.

La sala es transforma en una nau amb un ambient decadent i festiu, el capità d'aquesta nau és Felipe Cabezas i convida "al abordaje, sin equipaje". Una tripulació amb una estètica de còmic i diferents habilitats escèniques que els fan capaços de donar vida a autòmats, viatges, pors i figures sobrenaturals que fascinaven en el segle XIX i ho continuen fent en l'actualitat.

Un equip d'intèrprets que fan de tot: Alba Valldaura, Elena Visus, Iván Gimenez, Felipe Cabezas, Aleyda Puerto, Pere Cabaret i Àgata Cabezas.

Cada text, cada autor té la seva particular posada en escena, com el monòleg d'Elena Visus darrere una tela negra, l'escena de Don Juan (magnífic Iván Gimenez)  i el seu pare, que Alba Valldaura interpreta extraordinàriament darrere una mascara o el paper de nina articulada que interpreta l'Elena Visus.

Algunes cançons són interpretades coralment per tot l'elenc, però caldria destacar la veu d'Aleyda Puerto que canta entre les escenes, acompanyada en tot moment pel piano de Pere Cabaret.

Un resultat una mica desigual, però que en general resulta entretingut i ens ha fet passar una bona estona, tot i que segurament esperàvem un altre tipus d'espectacle.

La nostra valoració és en aquest cas molt subjectiva, ja que hem de reconèixer que en Teatre, no ens acaben de fer el pes les històries curtes, encara que aquestes estiguin entrellaçades en un sol espectacle .... i potser també el tipus d'humor que ens fa "trempar" no coincideix gaire amb la d'aquesta proposta.

Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ