Sinopsi

Una actriu i una pianista han escrit i compost a quatre mans una col·lecció de temes que van de l’estil picant del Paral·lel a la cançó de denúncia. Un cabaret com els d’abans però d’ara i en clau de dona.

L’autoria dels textos majoritàriament és de la Maria Molins, i tant les lletres com la composició de les cançons majoritàriament de la Bárbara Granados, però ambdues acaben fusionant i adapant el seu estil personal a l’espectacle.

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues, com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplé en un bar del Raval, o portar els espectadors a donar un cop d’ull al món de l’any 3023. A totes dues els sobra el talent, d’aquí que l’actriu Maria Molins interpreti ella sola una vintena de personatges i la intèrpret Bárbara Granados faci anar fins a deu instruments diferents… Els esperits de Maria Aurèlia Capmany, Mary Santpere i Guillermina Motta, entre d’altres, sobrevolen un cabaret en femení que sí, fa riure, però també fa reflexionar sobre quina mena de vida portem tots plegats.

Cabareta compta amb el talent i la complicitat del director Joan Maria Segura i Bernadas amb músics de la talla de Dick Them i Miquel Malirach, que completen l’espectacle.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Cabareta compta amb el talent i la complicitat del director Joan Maria Segura i Bernadas amb músics de la talla de Dick Them i Miquel Malirach, que completen l’espectacle.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Homenatge a la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L'autoria de l'espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria Molins i Bárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l'objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d'espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l'autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l'actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l'espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l'homosexualitat amagada, o fins i tot, de l'origen de la cançó d'en Joan Petit ....

Un espectacle simpàtic i al mateix temps ben pensat i construït, vestit de cabaret amb moltes picades d'ull a fets de la realitat actual que tracten amb clau d'humor i esperit crític. Tots quatre han mostrat una gran complicitat a l'escenari i en Miquel Malirach ens ha regalat la seva vessant còmica fent imitacions i donant el contrapunt a una magnifica Maria Molins que ens ha enlluernat des del minut 1.

Una escenografia senzilla, una bona il·luminació, un bon so i una posada en escena dinàmica, ens ha fet passar una bona tarda. Desitgem que aquest CabaretA no acabi aquí i sigui programat la temporada vinent...... llaaaaarga vida a CabaretA !!!

Per llegir la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ

31/07/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Cocktail cabereter

Aquest és un espectacle simpàtic, una barreja de diferents estils cabareters que ja en la primera cançó uneix Núria Feliu i Lina Morgan. Tal com avisa l'actriu, cantant i conductora de l'espectacle, la polifacètica Maria Molins, a Cabareta hi cap absolutament tot, sense línia argumental ni un propòsit concret. El que si està clar, però, és que es tracta d'un cabaret en clau de dona que pren com a referència el mític Paral·lel i alguns artistes ben emblemàtics del teatre còmic o la cançó satírica: Mary Santpere, Guillermina Motta, Àngel Pavlovsky, Gila, etc. I ho fan amb algun cuplet picant, cançons originals i fins i tot amb textos de Rodoreda o William Shakespeare...

Tal com hem dit, Molins és la que està al capdavant del muntatge, però al costat hi té a Bárbara Granados, compositora i intèrpret que s'atreveix amb tot tipus d'instruments: piano, cajón, campanes, copes o fins i tot el theremin, un dels primers instruments musicals electrònics que es va crear. No cal oblidar, però, l'acompanyament del baixista Dick Them ni la de l'actor i cantant Miquel Malirach, que posa la cirereta en molts dels números. En definitiva, un cabaret diferent, original, puntejat de crítica i certa mala bava. Esperem que torni aviat...

28/07/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

A l’antiga

El cabaret no ha estat mai el meu espectacle preferit. Hi havia anat, encara que poc, habitualment amb colla de matrimonis i fora d'Espanya al temps de la "llei seca", per veure un món diferent, o sigui gent en pilotes a l'escenari. També quan feia la mili —finals del 50— amb els amics.

Avui a la Muntaner me n'he recordat, ja que el que fa la Maria Molins s'emmiralla en allò: Mary Santpere, Alady..., molta conya i poca cuixa. M'ha semblat carrincló, d'acudits fàcils (Millet, Rayoy) i coreografies de "pa broma", com dèiem quan érem petits. Ningú ho ha fet malament, però res ha destacat, i com que la valoració la faig jo i sempre és subjectiva, doncs la deixo avall.

Crítica completa » http://bit.ly/2ubFaki

31/07/2017
Josep OS

Avui a la Sala Muntaner amb una ocupació que ratllava el ple i dins de la programació del Grec he estat veient i gaudint d’aquest espectacle. Comença amb una cançó que explica el que veurem i deixa clar que està fet en clau de dona, i pensat com a homenatge a la Barcelona canalla dels anys 20/30 i a unes dones escriptores o artistes que van dedicar la seva vida al teatre, Rodoreda, Capmany , Santpere o Motta així com a A. Pavlovsky. L’actriu Maria Molins un tot terreny que canta, fa teatre, balla, es mou per la platea en pla picantó tot això amb un treball excepcional i una simpatia amb la que es posa al públic des del minut un a la butxaca. La part musical i la composició de les cançons va a càrrec de Bárbara Granados qui toca el piano, l’acordió, copes de vidre amb diversos nivells d’aigua i fins i tot una peça amb 8 o 10 campanetes, extraordinària. Fantàstics els músics Dick Them (baix elèctric, bongo i piano) i Miquel Malirach (guitarra, ukelele, saxo i flabiol), aquest últim a part de tocar aquests instruments, canta i fa d’actor al costat de Molins, un altre noi per a tot. En diversos moments l’obra dóna un gir, per reivindicar tot el que no és políticament correcte i els problemes actuals, aquesta és potser la part que menys m’ha arribat. Encertadíssima l’escenografia, senzilla però amb una il·luminació que et dóna caliu i et fa sentir molt a gust. Bravo per aquest treball tan cuidat i ben fet i els desitjo un gran èxit que estic segur tindran. Fins al dia 30, es pot veure i espero la reposin.

24/07/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]

21 juny 2017