Calixto Bieito: Carmen

Quan Prosper Mérimée va donar al món l’any 1845 el mite de Carmen la gitana, va esdevenir immediatament la femme fatale, la dona independent que trenca totes les barreres imposades pels homes, el vers blanc que posa en perill les normes d’una societat burgesa i patriarcal. Carmen, obrera, marginal, seductora, viu i estima com vol, i està abocada a la tragèdia pel seu sentit radical de la llibertat. L’oficial Don José està obsessionat amb ella. Ha confós la promesa d’una nit d’amor amb un jurament d’amor etern. Per ella s’endinsarà en un món violent sense llei. La posada en escena de Calixto Bieito –situada a un cementiri de cotxes d’algun lloc al Sud— defuig el folclorisme associat a la Carmen de Georges Bizet, tot i que utilitza tòpics i símbols patris per reivindicar la llibertat de la dona en un món masclista.