Caramel és una col·laboració inèdita entre les germanes Clara i Ariadna Peya (Les Impuxibles) i Pablo Messiez: un espectacle de creació que obre la porta a reflexionar sobre per què consumim.
En aquesta nova creació, la qüestió que ens reuneix és el desig d’investigar i comprendre el nostre vincle amb les substàncies.

Sinopsi

Què busquem en les drogues? Com és la relació entre el consum i l’abstinència? Com gestionem el plaer i el dolor? I sobretot, com podem parlar d’aquestes qüestions sense caure en la trampa de la moral quan la distinció entre substàncies legals o il·legals és, com a mínim, qüestionable?

“Consumim per descansar, per oblidar, per celebrar, per fugir, per sentir més i per no sentir tant, per saciar la gana, per trencar barreres, per trobar pau, per desconnectar i per connectar-nos, perquè ens passin coses i per poder suportar les coses que ens passen.”

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català
Castellà

Edat:
A partir de 16 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Me’n poses una altra?

Les Impuxibles són les germanes Peya i mai defrauden. Posen al damunt de l’escenari els temes més actuals alguns dels quals encara no són prou visibles quan ho converteixen en obra escènica, com va passar amb Limbo (2015) que va destapar el tema de la transexualitat. Elles han estat pioneres també en portar als escenaris temes sensibles com les malalties mentals (Suit TOC núm 6), el cos i les relacions sexo-afectives (FAM, 2021), el suïcidi (Harakiri 2022), la violència de gènere amb Aüc (el so de les esquerdes) o en aquesta ocasió la relació amb les drogues d’abús amb Caramel.
Les impuxibles sempre troben el punt just, aquell que no valora ni jutja sinó que senzillament, descriu el fet posant-lo sobre l’escenari en la boca i en la pell de la persona que ho viu. Les impuxibles no improvisen. Elles ens presenten temes que han viscut en primera persona o que han investigat a fons de manera quasi científica i abans de mostrar-ho al públic, s’informen, es documenten, li donen la volta, s’hi endinsen de tal manera que l’objectivitat és el seu segell de presentació. En Caramel, el seu treball documental el mostren al programa del teatre on podem trobar els textos i les entitats que han col·laborat amb elles per millorar el coneixement i el contingut de l’obra. Una mostra més de la seva gran generositat.
A Caramel, la creativitat, l’elegant relació entre disciplines, la meravellosa música de la Clara Peya, l’expressivitat en el moviment dirigit per l’Ariadna Peya i un cos de ball magnífic fan que un tema que pot ser dur, parli del consum en el seu aspecte lúdic i festiu però també ens mostra la part destructora i sòrdida en forma d’unes suggerents coreografies.
Els textos del dramaturg argentí Pablo Messiez ens parlen del plaer per compensar la rutina, la por, l’obligació, l’avorriment. Amb text de Messiez, el monòleg de Sandra Pujol ens explica la seva entrada en el món de la droga, gens dramàtica però contundent. Joan Solé recita els textos del dramaturg, els canta o recita amb un sentiment que arriba a l’ànima i a la part del cervell més conscient fent un conjunt indissoluble amb la música de la Clara. “Pero cómo no ir a buscar en lo prohibido, cuando en lo prohibido aprendió a gozar”.... “entra en mi, para que puedas salir de mi”...
La necessitat de barrejar-se amb la gent més propera, la que comparteix consum es representa en una escena on la coreografia i la música trista, melancòlica però serena mostra molt bé aquesta necessitat. I en aquest quadre coreogràfic, els magnífics ballarins Mabel Olea, Helena Gispert, Yasser D’Oquendo i Pol Guimerà fan un Totum Revolutum elegant i harmoniós. No puc deixar d’esmentar la dansa d’Helena Gispert en ple “trippy” en forma de foc vermell que l’envolta i li surt del cos. Mabel Olea ens ha sorprès amb un treball quasi acrobàtic lent i recargolat com el seu cos i la seva ment atrapats entre els ferros d’un cadira i, per descomptat, la nostra Clara Peya, permanentment a l’escenari, presentant l’espectacle, tocant diferents instruments, actuant amb un llum zenital que li surt del cap, com qui està sempre en estat de gràcia. Moltes gràcies Peyas.

20/11/2024 - Teatre Lliure – Gràcia
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

La dualitat de les drogues

Les Impuxibles han tocat el tema de la salut mental a Suite TOC núm. 6, el suïcidi a Harakiri, els trastorns alimentaris a Fam, la violència sexual a Aüc i en aquesta nova creació, a Caramel ens parlen de les addiccions, com les drogues i l'alcohol.

Com en tots els seus altres espectacles, a Caramel s'intenta mirar el tema en tota la seva complexitat, per generar preguntes i reflexions, lluny d'estigmes, ni judicis morals.
Dialogar, entendre, plantejant preguntes sobre el problema sense buscar respostes, ni fer cap mena de judici.

Caramel és un espectacle de creació; una col·laboració entre Les Impuxibles i Pablo Messiez.

Clara i Ariadna Peya s’endinsen en un tema del qual se'n parla poc al teatre i del que en penso que és del tot necessari.

Som una societat addicta a les drogues.
Tots consumim sucre, o bevem alcohol, o prenem cafè, o fumem tabac, o ens mediquem amb antidepressius, ansiolítics o somnífers.

L'addicció a les drogues és un tema molt complicat, controvertit, que ens genera moltes preguntes.
Per què consumim?
Quina és la línia entre la legalitat i la il·legalitat?
Com pot, una mateixa cosa, ser alhora alliberament i presó?
Com pot ser una eina de control del sistema i una acció de rebel·lia antisistema?
Quina diferència hi ha entre el consum de substàncies per plaer de quan ho fem per dolor?
Què busquem de les substàncies?
Preguntes que queden suspeses en l'aire i de les que no en sabem la resposta.

A Caramel hi ha un treball de dos anys d'investigació.
És una proposta molt intensa en contingut i en acció.
El muntatge, tal com ens tenen acostumades Les Impuxibles, s’articula a partir de la fusió de llenguatges (música, moviment i text). Llenguatges que dialoguen entre si.
Els textos de Messiez s'entrellacen amb els elements escènics.

A escena treballen els ballarins i intèrprets Yasser D’Oquendo, Helena Gispert, Pol Guimerà, Mabel Olea, Sandra Pujol i Joan Solé. Brutals!

Clara Peya s’encarrega de la música original, que toca en directe a cada funció.

L’espai sonor i la música són dos elements molt importants dins d'aquest muntatge. Acords musicals, sons naturals, dispositius sonors tecnològics omplen l'espai escènic convertint el so en imatge.

L'Ariadna Peya signa la coreografia.

Les coreografies són realment espectaculars, el moviment, el ritme, els cossos ens transmeten totes les sensacions per les quals transiten els personatges. Són escenes molt hipnòtiques, plenes de duresa però de la mateixa manera summament belles.

Judit Colomer s'encarrega de l'escenografia i de la il·luminació.
L'escenografia és una barreja entre espai simbòlic i realista. De fet, es fan servir moltes metàfores per referir-se de manera poètica a conceptes més crus relacionats amb el consum d’alcohol i drogues.

Caramel és un espectacle que genera moltes emocions.
La Clara és una gran compositora i pianista, amb una capacitat de transmetre i emocionar impressionant.
L'Ariadna és una coreògrafa amb un estil molt personal, que m'encanta. Les seves coreografies són sensacionals.
Els ballarins, no saps a quin mmirar.Tots són uns fora de sèrie.

Repetiria sense dubte.
No us perdeu aquesta joia per res del món!

11/11/2024 - Teatre Lliure – Gràcia

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Les Impuxibles arriben al Lliure per explorar el consum sense filtres

El Teatre Lliure estrena Caramel, el nou espectacle d’Arianda Peya i Clara Peya (Les Impuxibles) amb textos de Pablo Messiez. El muntatge, que reflexiona sobre el consum de substàncies en un diàleg entre la música, […]

31 octubre 2024