Cavalleria Rusticana / Pagliacci

Estem davant d’una producció de la Royal Opera House Covent Garden (Londres), La Monnaie (Bruselas), Opera Australia (Sídney) i The Göteborg Opera.
Només aixecar el teló, vaig veure que seria una Cavalleria diferent. Havia desaparegut l’església i no hi havia plaça on s’havia de desenvolupar la trama. Només el so de les campanes i algunes frases revelaven que era un dia de celebració religiosa. Un escenari giratori  aconsegueix que cada escena sigui diferent, es pugui veure des d’un altre angle i apareguin ben diferenciats els espais interior i exterior. Hi ha racons on els personatges es poden amagar sense que els vegin els altres. Damiano Michieletto ja conegut a casa nostra per la direcció escènica de la Luisa Miller la darrera temporada, ens ha sorprès aquesta vegada amb una posada en escena molt original sense ser transgressora ni irrespectuosa amb el text. La Cavalleria Rusticana i I Pagliacci sempre es representen juntes. Són dues òperes curtes i per una clara similitud en la durada, la situació i el tema, tots els teatres del món i des de fa molts anys les representen el mateix dia. Per això  Michielletto les ha relligat, fent que l’una ens recordi l’altre. Hi ha elements comuns que enllacen una obra amb l’altre: el crucifix i  una verge penjades en algun racó de les dues òperes; el cartell anunciant l’obra de Pagliacci durant la representació de Cavalleria; la trobada de Nedda i Silvio durant l’interludi musical de la Cavallaria demostra l’amor irrefrenable de dos personatges de Pagliacci; l’abraçada de Santuzza i Mamma Lucia que ploren la mort de Turiddu durant l’interval simfònic de Pagliacci. Tot un encert que ens ha fet molt agradable aquesta gran tarda d’òpera.

Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni i Pagliacci de Ruggero Leoncavallo inicien a finals del segle XIX una nova forma d’entendre l’òpera que va molt lligat al moviment literari italià que s’encomana a l’òpera. És el verisme, que trenca amb la tradició romàntica de tot el segle i planteja temes reals. El medi social i els canvis econòmics eliminen la lliure elecció i l’entorn aboca a situacions violentes. La realitat s’imposa fins al punt que Pagliacci està basada en una història real vinculada indirectament al pare de Leoncavallo. El destí tràgic i indefugible es mostra ja al començament de la Cavalleria on el cadàver de Turiddu ens prepara per la tensió dramàtica que es desenvoluparà després. És un altre de les interpretacions del verisme que en fa Michielletto a qui acompanya en la escenografia i vestuari Paolo Fantin.

No puc deixar de banda les veus solistes. Jo pensava tenir la sort de poder tornar a sentir a Roberto Alagna després de tant de temps sense la seva presència al Liceu però les programacions dels abonaments fan que tinguem sorpreses, de vegades agradables com aquesta. M’ha donat l’oportunitat de conèixer dos grans tenors: Teodor Ilincai com a Turiddu i Fabio Sartori com a Canio. També tenia ganes de tornar a sentir Àngel Òdena. És un baríton excel·lent que segur que ha brodat el paper de d’Alfio i Tonio en els altres repartiments. Gabriele Vivani en lloc de l’Òdena va saber donar el punt de drama que necessiten les dues peces.

La direcció musical de Henrik Nánási porta a l’orquestra a una gran interpretació dramàtica i, com sempre, els cors de Conxita Garcia i les Veus del Cor Infantil Amics de la Unió dirigits per Josep Vila i Jover fan de les dues òperes una perfecte interpretació d’aquestes tragèdies veristes.

Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo.

Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic.

Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat.

CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia de còmics amb una infidelitat descoberta per atzar, i basada en fets reals jutjats pel pare de Leoncavallo a Calàbria.

Sota la batuta de Henrik Nánási hem pogut escoltar a l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu i les veus del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.

En el nostre torn, el "A", hem tingut la sort de gaudir del cast principal, presidida per la gran veu del tenor Roberto Alagna (Clichy-sous-Bois, França, 1963) en els dos rols protagonistes, Turiddu i Canio. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, ha tornat al Liceu després de sis anys d'absència. Malgrat que ens ha agradat mol, hem de dir que creiem no ha estat la seva millor nit.

La soprano russa  Elena Pankratova en el rol de Santuzza i la soprano argentina Mercedes Gancedo (Buenos Aires, 1990) en el de Lola, han estat les seves partenaires a “CAVALLERIA RUSTICANA”, en tant que la soprano polonesa (la seva parella en la vida real) Aleksandra Kurzak (Brzeg Dolny, 1977) ha interpretat el rol de Nedda a “PAGLIACI”.

El director italià ha volgut entrellaçar les dues òperes, que s'acostumen a representar seguides, de tal forma que veiem personatges de PAGLIACI apareixent dins la trama de CAVALLERIA RUSTICANA o personatges d'aquesta última encara voltant per l'escenari mentre comença la segona òpera.

Segons va comentar Michieletto les dues òperes presenten una sèrie de coincidències que reforcen el diàleg entre elles, una durada semblant, una localització similar, el mateix nombre de personatges i el mateix cicle temporal, amb la infidelitat com a nexe d'unió.

Els recursos visuals de l'espectacle barregen temàtiques d'una òpera dins l'altra, ambientant l'acció d'ambdós títols a la Itàlia de la dècada de 1950. L'escenografia de Paolo Fantin situa l'acció de les dues òperes en dos edificis situats sobre una plataforma circular. A CAVALLERIA RUSTICANA l'acció transcorre en un àmbit rural amb un exterior de poble i un interior que és una panificadora (un celler a la versió original). A PAGLIACI l'acció transcorre en un indret que podria ser un centre cívic o una escola, amb tres espais: el teatre, els camerinos i un gimnàs.

La posada en escena de CAVALLERIA RUSTICANA, per nosaltres està millor aconseguida.

CAVALLERIA RUSTICANA és una òpera en un acte amb música de Pietro Mascagni (1863-1945) i llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci a partir d’un relat de Giovanni Verga, un dels màxims exponents de la literatura realista. Mascagni va esdevenir un cèlebre compositor després d’aquesta òpera, tot i que el seu flirteig amb el feixisme va fer d’ell un compositor menyspreat en el moment de la seva mort. Es va estrenar al Teatre Constanzi de Roma el 17 de maig de 1890 i al Liceu arribaria un any mès tard.

PAGLIACI és una òpera en dos actes amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo (1857-1919) que es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892 amb direcció musical de Toscanini. Tres anys més tard, el 25 de gener de 1895 arribà al Liceu.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una direcció musical que ha fet vibrar l'orquestra i el cor, i un Roberto Alagna que en molts moments ens ha fet emocionar amb la interpretació dels seus papers. Una magnífica producció que a banda de l'escenografia, ja esmentada, s'acompanya d'una magnífica il·luminació d'Alessandro Carletti i el vestuari de Carla Teti.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ