Cena con amigos

Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat.

Podeu llegir la crónica aqui.

Aquesta obra de Donald Margulies va rebre el Premi Pulitzer l'any 2000, i encara que hagin passat uns quants anys i la peça tracti d'un tema tan "trillat" com les relacions de parella i les infidelitats, val a dir que es tracta d'un text que va al moll de l'os de la qüestió i deixa anar reflexions força interessants. L'obra ha estat molt representada des d'aquell moment (fins i tot hi ha un telefilm protagonitzat per Andie MacDowell, Dennis Quaid, Greg Kinnear i Toni Collette), i ara ens arriba de la mà d'una companyia andalusa i un director argentí. El cert és que la barreja funciona, i l'empremta de Daniel Veronese queda clara des del primer segon. L'omnipresència dels actors a l'escena, el solapament de rèpliques i l'intent d'una forçada naturalitat són marca de la casa, i crec que els membres de la companyia de Gloria López s'hi emmotllen a la perfecció. El muntatge esdevé àgil, entretingut, amb una posada en escena sòbria -per no dir, mínima- que s'adiu molt bé amb els canvis d'escena, i fins i tot amb els salts temporals de l'obra. Recomanable per a tots aquells als que els hi agraden les històries de parelles en crisi i també per a tots aquells que busquin obres aparentment simples, honestes i ben executades.

Per assolir la trempera necessària que aconseguiria emportar-te dins l'obra i involucrar-te amb el que està passant. Són dues parelles d'amics i una es trenca. Perquè? Com és possible? Que està passant?  Ara els dubtes comencen fins i tot en la parella estable. Merda! Tot està molt bé, però l'obra no acaba de convèncer i això és fatal. Sense luxes, la posada en escena és correcte, els actors ho fan bé, el plantejament sense respectar la cronologia és interessant...Potser hauran de polir alguna cosa perquè sigui més convincent i emportar-se l'espectador al seu camp. Era nit d'estrena; els queden dies...

Llegiu-ne més.