Cerca del mar de la cia. Cos de Lletra és una successió de monòlegs sobris, valents i sensibles que deixen constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Sinopsi

La jove Irene parla. S’adreça a diferents persones. El curs de la seva vida depèn d’elles. Amb cadascun d’aquests breus intercanvis de paraules, amb prou feines ens ofereix una porció minúscula del seu dolor.

A través de tots els monòlegs que formen Cerca del mar endevinem la tragèdia imminent i assistim a les seves conseqüències.

El projecte sorgeix a partir d’un cas real esdevingut a l’inici del segle XX. Ruth Vilar, autora i actriu de la peça, va dedicar dos anys a localitzar i consultar totes les fonts documentals disponibles. L’elaboració textual se centra en la cara humana i vulnerable dels personatges i deixa constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Amb Cerca del mar la companyia Cos de Lletra assenyala la precarietat, el desemparament, l’aïllament i la rigidesa dels rols heretats com algunes de les rèmores que perpetuen aquesta mena de violència.

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

La jove Irene parla. S’adreça a diferents persones. El curs de la seva vida depèn d’elles. Amb cadascun d’aquests breus intercanvis de paraules, amb prou feines ens ofereix una porció minúscula del seu dolor.

A través de tots els monòlegs que formen Cerca del mar endevinem la tragèdia imminent i assistim a les seves conseqüències.

El projecte sorgeix a partir d’un cas real esdevingut a l’inici del segle XX. Ruth Vilar, autora i actriu de la peça, va dedicar dos anys a localitzar i consultar totes les fonts documentals disponibles. L’elaboració textual se centra en la cara humana i vulnerable dels personatges i deixa constància de les implicacions socials d’un drama que encara és massa comú: la violència extrema en el si de la família.

Amb Cerca del mar la companyia Cos de Lletra assenyala la precarietat, el desemparament, l’aïllament i la rigidesa dels rols heretats com algunes de les rèmores que perpetuen aquesta mena de violència.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Articles relacionats
Enllaç copiat!