Chicago, el musical

Chicago és un clàssic entre els clàssics, un musical reconegut i reconeixible. És perfecte per a qui busca veure professionals ballant i actuant sobre l'escenari.

I aquesta és precisament la base del seu èxit: l'elegància i la perfecció de l'elenc de principi a fi. Tot és, una vegada més, perfecte: en execució, en veu, a cadascun dels seus gestos, per petits que siguin. Tot està absolutament mesurat i executat fins a fregar l'excel·lència.

Les dues protagonistes, així com Inma Cuevas –Mama Morton– o Iván Lavanda, que interpreta Billy Flynn, l'advocat més sol·licitat de la ciutat, et deixen amb la boca oberta; especialment amb alguns números en solitari i en conjunt amb altres companys en què destaquen la seva capacitat vocal i interpretativa.

Amb una escenografia senzilla, en què destaca la meravellosa banda que ens fa viatjar al Chicago dels anys 20, el musical aconsegueix ambientar amb gran bellesa una història plena d'assassinats, avarícia, ànsies de fama i molt... molt jazz. I això, la bona música i en directe, sempre és un gran punt a favor seu.

Per molts anys que passin i per moltes versions que hi hagi, Chicago és el musical perfecte.

*Vist el 6/10/23 al Teatre Apolo de Madrid

Elegància, sensualitat, bellesa i deliciosa execució defineixen Chicago, un musical històric i de referència per als amants dels musicals i, sobretot del jazz, el cabaret i les històries de crims i intrigues. Un musical amb un llegat i un prestigi que fan que cada nova producció demostri estar a l'alçada de la seva reputació.

La proposta de SOM Produce ho aconsegueix i ho fa especialment per la seva solidesa. La música per definició en aquest musical ha de ser excel·lent i així ho és la supèrbia orquestra. Sens dubte, un dels valors més importants de Chicago és la seva brillant banda sonora l'execució de la qual en directe resulta imprescindible. Al costat de la música, el ball és protagonista. Les coreografies ben sincronitzades i fidels als moviments que demana l'estil de música cabareter són una meravella. Destacar el gran treball d'execució dels números grupals i d'un cos de ball que es desenvolupa en sincronia i amb total maneig de l'espai, en un escenari on el moviment està força reduït.

I a Chicago no hi ha ball sense música i no hi ha música sense veu. Magnífica la qualitat vocal de tot el repartiment amb especial esment a Inma Cuevas que destaca per la seva excel·lència tant a la part cantada com a la interpretativa, imprimint moltíssima personalitat. I el mateix passa amb Alejando Vera i Iván Labanda la seva gran solvència escènica els fa brillar no només en els números cantats, sinó també en el conjunt de la seva interpretació.

Chicago és una història d'assassines plenes de glamour i assedegades de fama que, per a tots els amants del jazz, el cabaret i del musical clàssic és sens dubte una aposta segura.

*Vist el 7/10/23 al Teatre Apolo de Madrid

Des del mateix Broadway a la plaça de Tirso de Molina al centre de Madrid, arriba Chicago, el musical de la mà de la productora SOM Produce. El Teatre Nou Apol·lo es vesteix d'elegància i molta sensualitat per rebre i presentar aquesta comèdia musical de tan conegut èxit. Musical escrit per Fred Ebb i Bob Fosse, amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb, ens presenta uns anys 20 en decadència plens d'escàndols, assassinats, corrupció, avarícia i excessiva preocupació per la fama.

L'argument del musical és molt conegut; Roxie Hart -Silvia Álvarez-, assassina a sang freda la seva amant i entra a la presó. Allà es trobarà amb altres dones també imputades per haver matat els seus amants i/o marits i que estan esperant el seu judici. Entre elles hi ha una tal Velma Kelly -Ela Ruiz-, amb la qual Roxie entra en una mena de competició per la fama i el protagonisme. Totes dues volen sortir impunes dels seus delictes mitjançant la intervenció d'un afamat, corrupte i avariciós advocat, Billy Flynn -Iván Labanda- que contracten mitjançant suborn de la llevadora de la presó Mama Morton -Inma Cuevas-. Tots els personatges de l'obra són corruptes d'una manera o altra i capaços de fer el que sigui per aconseguir els seus objectius, a excepció d'Amos Hart -Alejandro Vera-, marit de Roxie i l'únic que mostra una mica d'humanitat.

El musical t'envolta des del primer minut que qualsevol dels actors, ballarins i cantants del nombrós elenc trepitgen l'escenari. Cada moviment que realitzen -per petit que sigui- està carregat d'autèntica elegància i sensualitat i hipnotitzen els ulls de qualsevol dels que hi estem. L'excepcional orquestra i el seu jazz present sempre a l'escenari fa que entre allò que veiem, les veus i la música que escoltem, es creï una agradable, harmoniosa i molt atractiva atmosfera que t'atrapa fins a límits insospitats, no volent-te perdre cap detall de les coreografies que es fan sobre l'escenari.

El musical et fa 'viatjar' als increïbles anys 20 i poder viure, gaudir i sentir a les teves pròpies carns tota aquesta sensualitat que impregnaven els cabarets i clubs de l'època, que si t'hagués agradat experimentar-ho encara que fos per un moment, no pots permetre-t'ho perdre.

*Vist el 6/10/23 al Teatre Apolo de Madrid

Frívoles, excessives, glamuroses, brillants, capaces de tot per agradar i pendents de crear un relat que convenci el seu públic diana, aquell que les pot portar a l'èxit oa la forca: així són Roxy i Velma.
Les irresistibles protagonistes de Chicago són influencers, assassines, sí, però mediàtiques i magnètiques per obra i gràcia d'una cap de presons corrupta i irresistible, un advocat seductor i mafiós, uns amants poc fidels (i embotits) i uns mitjans de comunicació voraços de novetats, morbositat i impacte mediàtic.

Podria ser Madrid a twitter (em resisteixo a anomenar-lo equis) any 2023, però no, és Chicago anys 20 i l'impacte del titular encara durava uns dies, no unes hores.

El musical Chicago és de sobres conegut per qualsevol aficionat al gènere. Estrenat el 1975, la seva partitura és un clàssic absolutament irresistible carregat de temes brillants, meravellosos, fixats a la nostra memòria.

A Madrid va arribar el 1999, protagonitzada per la mítica Angels Gonyalons, per Mar Reguera i la irrepetible Lía Uyá al paper de la cap de presons Mama Morton.

Es va estrenar al Nuevo Apolo i es va reposar a la Gran Via, al desaparegut Cinema-Teatre Avinguda (avui una botiga més, en aquest cas de roba funcional japonesa) quan algú pensava que la Gran Via, amb tots aquests cines reconvertits en teatres , conformarien un Broadway manxec.
En aquest escenari, acabant el segle XX, em van gravar a foc els temes d'aquest musical.

Darrere d'aquesta versió vindrien diverses reposicions, totes basades en un muntatge que dóna tot el protagonisme a l'orquestra, passant-la de la fossa a l'escenari.

Chicago és un musical "seriós" i exigent: les intèrprets i els intèrprets són pràcticament un cos de ball professional que canta, interpreta i balla al més alt nivell. No cal més.

Aquesta enèsima producció que es presenta a Madrid, novament al teatre Apolo, compta amb una orquestra fabulosa, un bon elenc i una posada en escena que segueix el cànon de la producció original, amb un director d'orquestra que, com a mestre de cerimònies ens presenta cada personatge i cada situació o escena de la història, donant pas a una sèrie de números ben delimitats per presentar l'acció sense més efectes ni focs artificials que una partitura meravellosa i un elenc afinat del que destaco una vegada més aquesta Mama Morton diferent que interpreta la irrepetible Inma Cuevas en un “debut” musical més que esperat. Brava.

Altres personatges secundaris com l'irresistible Billy Flynn d'Iván Labanda, l'atribolat Amos Hart (Mr. Celofán) d'Alexandre Vera o la beata Mary Sunshine d'Alberto Bolea, van donar moments meravellosos en una funció en què el duo protagonista, la Velma Kelly d'Ela Ruiz i la Roxie Hart de Silvia Álvarez van estar elegants, precises, i afinadíssimes, potser una mica curtes de barri i sobrades d'elegància i bones maneres.

A aquesta meravella d'obra de John Kander, Bob Fosse i Fred Ebb sempre cal tornar-hi (tant de bo també torni el seu Cabaret algun dia).

Tornaré.

*Vist el 6/10/23 al Teatre Apolo de Madrid