Abans - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Opinions
Articles

Dels reptes, de la superació a les adversitats i de la família tracta Abans, l’espectacle, dirigit per Daniel J. Meyer i interpretat per Laia Pellejà i Marc Pociello.

Sinopsi

La Laia té 30 anys i viu al carrer. El Marc té 25 anys i viu a Escòcia. La mort del seu pare, ara fa uns anys, va fer que l’economia familiar trontollés i encara més quan poc després la seva mare es va quedar sense feina. La vida de la Laia i el Marc, el seu germà petit, va canviar rotundament. Calia portar diners a casa. La Laia va deixar els estudis i es va posar a treballar de valent. El Marc va seguir estudiant però va renunciar a la carrera que realment volia… Degut a la seva depressió i sense poder suportar-ho, la seva mare va decidir posar fi al seu patiment.

Durada:
65 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Un amor fraternal per damunt de tot

Daniel J. Meyer ha escrit i dirigit totes les obres de “Descartable Teatre” i ha estat ajudant de direcció en obres com Molt soroll per a no res i El Petit Príncep, dirigides per Àngel Llàcer.

Després del gran èxit d’A.K.A., Meyer recupera un monòleg que porta a escena. Segons diu ell mateix en una entrevista: ”En una nit vaig escriure aquesta història, aleshores en format de monòleg. Inicialment portava per títol una frase de la protagonista: “Jo abans sortia més”. Al donar-li aquesta forma monologada, ell creu que “elimina l’artifici teatral i evita el distanciament amb el públic amb qui pot parlar de tu a tu”.

A Abans hi afegeix un altre protagonista, el germà (Marc), que arrodoneix la història. Actuen per separat i en dos ambients diferents la qual cosa dóna més sensació de distància. Dos germans s’enfronten a la pèrdua, al dolor i al dol de maneres diferents. Però tots dos fugen del seu passat i fugen l’un de l’altre i es perden alhora que perden allò únic que els pot salvar: la seva infància junts. En aquesta obra, d’una austeritat monacal, la família es desestructura per circumstàncies que podrien ser freqüents i a les que sembla fàcil poder-hi arribar. El director manté els noms reals dels dos protagonistes, Laia Pellejà i Marc Pociello. Al Marc el recordo molt agradablement a “Què el musical” i “Geronimo Stilton”. Ambdós protagonistes destaquen per les seves magnífiques interpretacions.

El record de la infància apareix en diferents moments de l’obra en forma d’una molt encertada tria de la cançó Träumerei de l’album “Escenas de nens” de Robert Schumann, en aquesta ocasió versionada a volí i interpretada per la mateixa protagonista, la Laia. És molt commovedor comprovar com les cançons i la música poden remoure el passat. Els dos germans es retroben i, per fugir del happy end, Meyer ha escrit l’únic final possible. Tot i ser una mica massa sobtat no resulta decebedor.

16/04/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Els efectes devastadors de la crisi en l’ànima humana

Una obra (o són dues?) tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet.

L’origen va ser, i es nota una mica, en el soliloqui “Jo abans sortia més”, on una jove explica com la crisi económica l’havia atacat amb sanya (l’atur de la mare combinat amb la mort del pare, context econòmic difícil, poder continuar o no estudiant quan els estudis determinen el futur professional…) i l’ha dut a viure al carrer. Un personatge dur però tímid, descol·locada en la seva nova vida, aferrada al passat, proper i que viu com en un somni, esperant que al despertar tot serà com abans (com si l’abans hagués estat perfecte). En aquest relat hi apareixia el germà, que havia fugit (o s’havia salvat?) i l’autor, Daniel J. Meyer abans del fenomen A.K.A., va crear un altre soliloqui on ell explicava la seva vida, tan semblant i tan diferent, intentant oblidar el passat. Juntes, dues visions, dues opcions vitals, ferides i oblits, són ABANS.

Per mi, la part d’ella és la més interessant, potser per ser l’embrió de la proposta o per haver-me identificat més.

Grans, però grans interpretacions de Laia Pallejà i Marc Pociello, amb un final un pèl precipitat però tremendament real, per dur que sigui (cosa que agraeixo molt).

08/04/2019
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Què passaria si tot anés malament?

Aquest és el punt de partida d'Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que pot arribar a fer vertigen. Què passaria si la nostra vida, que creiem tan segura, desaparegués? Com ens enfrontaríem a aquest fet? Abans dóna dues respostes, les de dos germans que perden els pares i l'estabilitat econòmica, i prenen camins ben diferents.

Abans no és una obra fàcil. Fa preguntes complicades i dóna respostes incòmodes, però ho fa amb una gran sensibilitat i sense donar lliçons. D'altra banda, les excel·lents interpretacions de Laia Pellejà i Marc Pociello aporten la dosi de veritat i emotivitat justes per aconseguir un muntatge compromès i, alhora, molt humà que no deixa ningú indiferent.

Totalment recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

21/03/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Trencar o no amb el passat

La ultima proposta de Daniel J.Meyer esta interpretada de forma itinerant per Laia Pellejà i Marc Pociello; té lloc en dos espais de les galeries Maldà, avui en dia gairebé abandonades.

ABANS ens parla dels reptes, de la superació de les adversitats i de com la estructura familiar, pot quedar afectada quan ha de fer front a la precarietat o a l’emigració d’algun dels seus membres.

La Laia se’ns presenta com una noia que no pot deixar enrere el seu passat... en canvi en Marc és un noi que ha decidit trencar amb el passat deixa'n enrere tot el que li fa mal. Malgrat que el desenllaç el trobem massa accelerat en el temps i potser caldria posar més cura per part de l'autor, a l'hora d'exposar una mica més, les raons de les decisions que es prenen, creiem que es tracta d'un final realista, que ha fugit d'ensucraments banals.

Ens ha agradat molt i ens ha “tocat la fibra” amb dues interpretacions molt convincents.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gHm

14/03/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Esculls del passat

Després de dirigir la compromesa Fusells de Bertolt Brecht sota l’eslògan “no es pot ser neutral”, el director i dramaturg Dani J. Meyer continua en una línia de teatre social molt saludable pels temps que corren. Abans és un espectacle estructurat gairebé per complet en dos monòlegs que presenta la història de dos germans maltractats per problemes econòmics i desgràcies familiars i la manera com afronten, a partir de llavors, les seves vides. El personal text de Meyer descriu de forma propera les dificultats d’alguns joves per mirar endavant quan el futur mostra un camí difícil i el passat està ple de ferides. Les bones intencions de la proposta (amb recollida solidària de roba inclosa) es guanyen fàcilment la complicitat de l’espectador. D’altra banda, l’espai escollit (les galeries Maldà) aporta una proximitat i un realisme que juguen molt a favor de la història i demostren la intel·ligència de Meyer com a director. També el treball interpretatiu de Laia Pellejà i Marc Pociello està a l’altura de les circumstàncies, aportant carisma i versemblança als seus personatges i fent-los, en definitiva, fàcils d’estimar. Només al tram final és on trontolla el muntatge, precipitant-se amb fets poc creïbles i unes conclusions un pèl precipitades. Tot i això, i que els soliloquis a vegades es perden una mica en l’anècdota, l’obra resulta emotiva, honesta i molt conscient d’ella mateixa. A més, com a exercici de denúncia i reflexió, és efectiu, lluny de l’alliçonament en el qual podia haver caigut i ha evitat amb gran destresa.

11/03/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Quan ja no queda res

Abans neix a partir de Jo abans sortia més, un monòleg que Daniel J. Meyer havia escrit personalment per l'actriu Laia Pallejà. Part d'un projecte solidari per recollir roba per a gent necessitada, es va estar representant pel carrer i cases particulars. Ara la podeu veure representada en dos indrets de les Galeries Maldà.

Abans és una obra que reflecteix la crua i dura realitat que viu moltíssima gent en aquests moments. Gent de qualsevol estatus social, com és en el cas de la protagonista d’aquesta història, la Laia, una noia d’uns 30 anys, que ha acabat vivint al carrer i remenant contenidors per poder sobreviure.

Una noia amb una motxilla i un violí ens pregunta si pot mirar la roba que hem portat per la donació. Amb una certa timidesa i fins i tot diria una mica avergonyida davant les nostres mirades, la Laia ens comença a explica com i en quin moment va canviar radicalment la seva vida.

La Laia era una noia com qualsevol altre de la seva edat, sortia a prendre copes amb les amigues, estudiava a la facultat, estudiava anglès i música, treballava per poder-se pagar les seves coses... Ens explica que té un germà més petit que ella, que es diu Marc (Marc Pociello), però que fa temps que no es veuen. Ell és l’únic motor que la fa seguir endavant.

Tot canvia quan mor el pare. La mare al cap de poc es queda sense feina, entra en una depressió i l’economia de la casa comença a trontollar... Al cap d’uns mesos, la vida de la Laia i en Marc canvia. Mentre la Laia intenta sobreviure com pot a Barcelona, en Marc troba feina a Escòcia i marxa. Han passat tres anys i no en saben res l’un de l’altre.

El destí farà que es retrobin, però tot i que s’estimen i es necessiten, res pot tornar a ser com abans, cadascun ha triat el seu destí, hi ha les ferides que no s’han tancat i recordar moltes vegades és dolorós.

La Laia no tan sols ha perdut el seu món material sinó també el seu món emocional.

–A mi el final m’ha deixat descol·locada. No em quadra que el personatge d’en Marc sigui una persona tan egoista i sense sentiments. He marxat a casa amb un mal regust de boca.

–Les interpretacions han estat molt convincents, sobretot la Laia Pallejà que ha estat impressionant.

–L’espai escènic es desenvolupa entre les Galeries Maldà (per on es mou la Laia) i un local dins les galeries (l’apartament d’en Marc). El fet que l’obra es desenvolupi per les Galeries del Maldà, tampoc no és casualitat. “Per explicar aquesta història era important per nosaltres eliminar l’artifici teatral, evitar el distanciament i poder parlar al públic de tu a tu”, explica Daniel Meyer.

–En ser una obra itinerant, us aviso que el públic resta dempeus o assegut a terra durant tota la funció.

–Per últim, dir-vos que no us deixeu de portar alguna peça de roba per donar; abans de començar la funció, Descartable Teatre fa una recollida de roba destinada a diverses entitats socials. Aquestes peces de roba també formen part de l’espectacle.

10/03/2016
Victòria Oliveros Layola

Una obra tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet. Només al tram final és on trontolla el muntatge, precipitant-se amb fets poc creïbles i unes conclusions un pèl precipitades. Dos actors capaços de donar-ho tot en la distància curta i que ens regalen dos grans interpretacions – la Laia ha estat impressionant -. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/12/abans/

12/04/2019
Jordi Planell

Hola
Ahir vaig poder ser dels primers en poder gaudir d’Abans a la Villarroel
M’ha agadat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una manera súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració
Els actors estàn en estat de gràcia i l’utilizació de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència única.
Gràcies
Jordi

09/04/2019
Daniel Delgado

En la entrada de la Villarroel una chica nos mira de reojo, rebusca en una caja de cartón reciclado dispuesta para la recogida de ropa usada y encuentra un abrigo de lana oscuro que se guarda para su uso futuro. Casi sin darnos cuenta, ya nos está explicando una historia de “normalidad” donde alguien que ha cumplido todas las imposiciones de la sociedad, la familia y uno mismo, acaba en la calle sin más mochila que un sentimiento lastrante de culpabilidad y extrema desazón. ¡Y lloras!… no tanto por ella, sino pensando que podrías ser tú el que un día, por uno de esos caprichosos giros de la fortuna, acabaras lavándote los dientes en una fuente pública y sintiendo que has decepcionado a tu abuelo, al que dificilmente sabrías explicar como sin vivir una tremenda posguerra y con todo el “viento de cara” no supiste salir adelante.
Con los ojos aún brumosos por las lágrimas, oyes que unos pasos más allá su hermano te anima a compartir una fiesta que celebra sus tres años de vida en Edimburgo. Marc, así se llama, te envuelve con su magia, te hace partícipe de la fiesta como amigo próximo y te invita a beber una cerveza cargada de cierta amargura. Y es que cuando acaba la fiesta, como siempre, empieza la reflexión, las explicaciones, el dolor denso, la vida poliédrica con sus mil y una aristas. Y la vida duele y quizá lo que más duele es que somos por lo que fuimos aunque para seguir siendo debamos intentar olvidarlo.
Amor, familia, dolor del que apenas se expresa por lo que aún es más zahiriente, reconocimiento profundo de la complejidad humana…
Todo eso y mucho más durante dos semanas en la Villarroel con la dirección y dramaturgia de Daniel Meyer y las imponentes actuaciones de Laia Pellejà y un Marc Pociello en estado de gloria. ¡Hay que ir!

08/04/2019
Jordi Planell

Hola
Ahir vaig poder ser dels primers en gaudir d’ ABANS a la Villarroel.
M’ha agradat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una forma molt súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració.
Els actor estàn en estat de gràcia i l’utilització de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència ben diferent.
Gràcies
Jordi

06/04/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Daniel Meyer: “‘Abans’ mostra com qualsevol de nosaltres podria acabar vivint al carrer”

Abans, amb dramatúrgia i direcció de Daniel J. Meyer, torna a donar vida teatral, com havia fet Òscar Muñoz a La nit just abans dels boscos, a les Galeries Maldà. I […]

4 març 2016